Connecta amb nosaltres

BARÇA

Gràcies Pesic

Pesic és història viva del bàsquet. I del Barça.

Comparteix

Gràcies Pesic

Hores frenètiques a les oficines culers després de la derrota a la lliga. L’arribada de Sarunas Jasikevicius al Palau suposa la il·lusió que tot aficionat culer feia temps que buscava. Però una nova entrada sempre ve acompanyada d’una sortida i l’arribada de Saras significa l’adeu de Pesic. El savi, el mestre, l’home que li va donar als blaugranes la primera Eurolliga i l’únic entrenador que va acceptar el difícil repte de recuperar un equip mort. Ho va fer, guanyant dos títols, i establint les bases que ara Saras haurà d’explotar per acabar la feina, tornar a fer del Barça un rei a Europa. Gràcies Pesic.

Un salvador

Era febrer de 2018, jornada 21 de l’Eurolliga, el Barça perdia contra el Milà, penúltim de la competició, al Palau. Era l’últim partit de Sito Alonso amb el Barça. L’equip blaugrana portava gairebé quatre anys sense cap dels tres grans títols, venia de realitzar una nefasta campanya 16-17 i tot i els fitxatges il·lusionants d’Heurtel, Hanga o Seraphin, l’equip, sota les ordres del tècnic madrileny, portava més derrotes que victòries (Lliga + Eurolliga) a una setmana de la Copa. Calia un canvi.

Davant d’un panorama tan desolador va aparèixer la figura del mestre serbi, l’entrenador que en el passat havia portat al Barça al cim d’Europa, l’únic que es va atrevir a agafar un equip que es desfeia, amb els jugadors abatuts i enfrontats amb l’entrenador, una plantilla que en aquell moment estava realitzant la pitjor temporada de la història del Barça. Svetislav Pesic va ser presentat com una figura de consens i salvadora, com algú que venia a fer una feina curta (cinc mesos) però difícil, recuperar l’equip i salvar l’honor del club. Amb idees senzilles, màxima il·lusió, i és que Pesic és culer i ja avisava “no pots motivar als jugador si tu no estàs motivat. Em motiva torna al Barça i que creguin en mi”, i evidentment una exigència enorme de treball, fruit de l’escola balcànica, Pesic ho va fer. Va salvar al club, va salvar la temporada, va el club al lloc on li pertoca.

Un guanyador

Només arribar, el dia de la seva presentació, Pesic ja va avisar de que treballarien molt. “No entrenarem dos cops al dia, entrenarem tot el dia” van ser les seves paraules. I és que quan el serbi va arribar a la banqueta, ell tenia molt clar que res havia acabat, que encara es podien lluitar el títols. La Copa li va arribar aviat, una setmana després de ser presentat, però això no va ser cap impediment per portar al Barça cap a la victòria. “Bàsquet modern és guanyar” deia sempre el mestre serbi i a Gran Canaria ho va fer per la porta gran, vencent al Baskonia a Quarts, a l’amfitrió a Semifinals i al Madrid, a posteriori campió de Lliga i Eurolliga, a la final. En una setmana va canviar l’equip. La decepció per l’alegria. La frustració per la felicitat. La derrota per la victòria.

Dos anys i mig després de la seva arribada, no es pot dir que el seu balanç sigui brillant -fins l’any passat el Madrid era superior- però sí és de justícia atorgar-li el mèrit per un seguit de fites -greu que ho siguin en una institució com el Barça- que difícilment s’haguessin aconseguit sense ell. Sense tenir el millor equip -aquest any sí i aquest és també un dels motius del seu adeu- Pesic ha estat capaç d’endur-se dues Copes del Rey davant l’etern rival, una d’elles a Madrid a més. Ho ha fet de ple dret, com també les dues finals ACB que ha disputat. Després de dos anys consecutius fora de la lluita pel títol, Pesic va portar l’equip a la final i el va deixar amb possibilitats de guanyar-la les dues vegades. A més, va ser el tècnic encarregat de classificar al Barça pels seus primers playoffs d’Eurolliga amb el nou format, quedant-se a un sol partit de la Final Four. El balanç de la darrera temporada no pot ser vist com a bo després d’anar-se amb les mans buides, però el Barça pre-pandèmia era primer a la Lliga Regular i tercer a l’Eurolliga amb possibilitats d’acabar segon. Una trajectòria notable que sense ell no s’hagués aconseguit.

El Barça que ell va agafar era un equip sense ànima, sense estrelles, sense victòries. El Barça que ara deixa té dues copes més, una plantilla que és l’enveja de tota Europa pràcticament i jugadors amb fam de més. Perquè Pesic mai ha estat de ser amic dels jugadors, de fet, sempre se li ha criticat en aquesta segona etapa la seva manca de relació amb ells. Però, una pregunta. Qui ha marxat del Barça des de què està Pesic i qui ha vingut? Ell ha estat part important per recuperar el respecte, ell ha tornat a fer del Barça una referència.

Un mestre

Pesic, que aquesta és la primera temporada de les cinc en les que ha entrenat al Barça en la que no ha aconseguit cap títol, deixa un llegat molt més gran que les dues lligues, tres copes i una Eurolliga guanyades amb el Barça. Deixa també un seguit de jugadors que ell ha convertit en figures. Si avui Claver és un dels millors -o el millor- defensors d’Europa és en bona mesura gràcies a Pesic. El valencià, un jugador d’unes condicions descomunals, però sempre qüestionat pel públic en el passat, és avui una de les figures de l’equip i un dels jugadors més estimats pel Palau. La seva defensa és impagable i és que Pesic va confiar en ell com a 3, li va donar un paper a mida, el va fer créixer en aquest i l’ha transformat en un dels millors alers del continent. En el Víctor Claver que tots esperàvem que fos. Thomas Heurtel, un altre dels jugadors amb qui ha tingut una relació “més complicada” no seria l’estrella que és avui si no fos pel tècnic serbi. Quan va venir d’Efes tothom era conscient de la seva qualitat, però també del seu cap. Pesic l’ha fet madurar, l’ha ajudat, l’ha convertit en un dels millors directors d’Europa, en un talent ofensiu complet i meravellós. Heurtel ha jugat tres finals amb el Barça i per dos punts, no té tres títols i tres premis MVP. Per pensar-hi.

Però no només Heurtel o Claver són obra del mestre Pesic. Hanga, Kuric, Abrines o fins i tot Tomic han crescut amb ell. És cert que el serbi no ha extret les millors versions de Davies o Higgins, jugadors que per altra banda només ha entrenat un any, però ha introduït l’Alex en el rol que se li augura en el futur, d’especialista, un 3&D de manual. Kuric, com Abrines, és molt millor defensor avui respecte al dia en que va arribar (una jugada no espatlla això) i en atac va camí de succeir a Carroll com el millor especialista en el tir d’Europa. Pesic li ha donat galons perquè se’ls generi fins i tot ell sol. Kuric ha respòs. Tomic, que fa dos anys tenia a la meitat de l’afició en contra, és avui el millor pivot suplent d’Europa (només la irregular temporada de Davies l’ha fet titular) i, veurem que decideix Saras, però per què no podria ser renovat? Rendiment ha donat. Hanga, per la seva banda, s’ha transformat en base i agradi més o menys, ha sumat una faceta més a la seva polivalència gràcies a Svetislav Pesic.

L’entrenador serbi marxa del Barça després d’un any on se li ha criticat molt el joc, però en el que ell, aliè a la polèmica ha portat l’equip fins amunt de tot i només dos mals partits l’han privat de la glòria. Una marxa coherent i justa, ell va venir al Barça a viure de la victòria i aquesta darrera temporada no s’ha aconseguit. Però convé no oblidar què era el Barça abans i què és després de la seva arribada. Convé estar agraïts. Convé, tot i les diferencies de filosofia o gust que tothom pot tenir, reconèixer la seva titànica, apassionada i honrada tasca perquè el Barça tornés a ser gran. Ho ha aconseguit. Un mestre de la defensa, que ha convertit un Barça de talent en un dels millors equips darrere d’Europa. La meitat de la feina està feta, i ara tocarà mirar endavant sense oblidar mai el passat. Perquè quan pensem amb Pesic només una paraula ens pot venir al cap: GRACIÈS.

Comparteix

Més a BARÇA

Tradueix »