Connecta amb nosaltres

FIBA

Per què ha fracassat Grècia? Hora de la reflexió

Grècia ha quedat eliminada del Mundial tot i la victòria contra la República Txeca.

Comparteix

Per què ha fracassat Grècia? Hora de la reflexió

Grècia ha quedat eliminada del Mundial de la Xina després de guanyar contra la República Txeca per només 7 punts, 77 a 84. Necessitava guanyar de 12 per accedir a la següent fase tres Mundials després, però no han pogut aconseguir-ho. L’equip de Satoransky, en un exercici de resistència admirable, ha sabut mantenir-se dins del partit en tot moment i ha demostrat que saber a què jugues, a dia d’avui, és tan o més important que tenir un conjunt d’estrelles. En qualsevol cas, queda claríssima una cosa: tenir l’MVP de l’NBA a les teves files i no saber com fer-lo servir és delictiu. Fracàs de Grècia i fracàs de Skourtpoulos.

Grècia, de retruc, s’ha complicat molt la vida de cara als Jocs Olímpics. Haurà de passar per un dur preolímpic en el qual hi haurà una bona pila de seleccions potents i ho farà en condicions incertes pels temes que tots ja sabem. El que sí que ja podran començar a pensar des de demà mateix és per què, tenint més o menys delimitat el camí que havien de seguir, l’aposta per Giannis Antetokounmpo ha fallat en els moments importants. I sí, l’eix de tota exposició relacionada amb aquest tema gira al voltant del que podem imaginar-nos: NBA i FIBA tenen ben poc a veure. 

La “fórmula Bucks” és impossible d’extrapolar a aquesta Grècia

La millor versió que hem vist fins ara de Giannis Antetokounmpo és la dels Milwaukee Bucks de la temporada passada. Eren un equip aposicional per tal d’adaptar-se a les virtuts del genial jugador grec i es basaven en un repartiment excels dels espais ofensius que li facilitaven la producció al mateix Antetokounmpo i en una defensa zonal que girava al voltant de Brook López i que potenciava considerablement les prestacions d’un Antetokounmpo que, al cap i a la fi, era el detonant de l’existència d’aquesta identitat.

La convocatòria grega, però, no tenia res a veure amb el model que afavoreix a Antetokounmpo. No hi havia cap jugador similar a Middleton. No hi havia cap Brook López. La segona unitat no tenia tiradors. La majoria de jugadors estaven completament desnaturalitzats, i és completament lògic: no és el mateix voler donar amplitud al joc en estàtic amb els jugadors que hem mencionat abans, stretchers per naturalesa, que fer-ho amb un Printezis (per posar un exemple) que ha sacrificat en molts moments la seva àrea d’influència quedant relegat al perímetre per satisfer les necessitats del que havia de ser l’esquelet grec.

Grècia ha anotat el 33% dels triples que ha llançat (8/24). Excepte Sloukas, molt més habituat a jugar amb dinamisme en estàtic i a no ser l’únic conductor del joc (tot i que sí el principal), els generadors grescs -Anteto i Calathes- responen a un perfil concret i similar: millors en vertical que en estacionat, més eficients atacant la cistella i dividint que generant-se oportunitats perimetrals i habituats a generar per excés. El seu pes off the ball és molt limitat i únicament aplicable en circumstàncies concretes.

En aquest punt, això sí, voldria trencar una llança en favor de Nick Calathes. El Mundial del base de Panathinaikòs ha estat descomunal: ha anotat més del 40% dels triples que ha intentat (2’1/4’8) i ha demostrat una gran capacitat per entendre què necessita el seu equip. Calathes no és un tirador i mai serà més eficient vivint dels espais que amb la pilota a les mans, però sí que és un jugadoràs amb un caràcter competitiu irreductible i un guanyador nat. La seva reacció en els minuts finals contra els txecs, tot i l’eliminació, no té preu. Això és el que se li demanava, però la resta del sistema no l’ha acompanyat. Calathes, a més, també ens ha ensenyat que no ens equivocàvem i que la connexió en transició d’ell amb l’MVP de l’NBA era molt prometedora. Fixeu-vos en una de les jugades que ens han deixat i veureu que, realment, Grècia sí que tenia (té) potencial:

Finalment, en aquest apartat val la pena destacar dues coses més que no hem d’oblidar. La primera és que Antetokounmpo ha patit moltíssim per una qüestió impossible d’abolir: les dimensions d’una pista FIBA. Entre llarg i ample, una pista FIBA és poc menys d’un metre més petita que una pista NBA. Això, en el cas d’un jugador que marca diferències a través de la potència física i que necessita molt d’espai, és un condicionant: hem vist que rebia les ajudes defensives molt més ràpidament que a l’NBA i que la capacitat per iniciar jugades a partir de l’embranzida es relativitzava moltíssim. Després parlarem d’un enemic més relacionat amb aquest punt. La realitat és que a Antetokounmpo li ha costat moltíssim adaptar-se a un pace que en cap cas marcava ell i que depenia, en gran mesura, d’uns sistemes defensius que per parar-lo eren conscients que havien de posar l’autobús a la zona pròxima al cèrcol. D’aquí la impotència que desprenia en molts moments.

Antetokounmpo de 5, una bona idea mal executada

Un dels matisos de Skourtpoulos, especialment a partir del partit contra Nova Zelanda, va ser situar Antetokounmpo de 5. Això, contra un rival que gaudeix de l’intercanvi de cops com els neozelandesos, va ser positiu: es va jugar a una projecció de 100 punts i, aquell dia, Antetokounmpo va fregar el triple-doble amb una aportació estadística excel·lent (24+10+6). Amb el pas del temps, però, aquesta fórmula també s’ha anat embussant: era inviable deixar Papagiannis i Bouroussis fora de la rotació. I els dos són jugadors gens compatibles amb la naturalesa d’Antetokounmpo.

El que sí que hem pogut comprovar és que Giannis com a executor de pick and roll té un rendiment absurd. El que ha baixat ostensiblement de la seva aportació a prop del cèrcol és el volum, no l’encert. Quan Anteto ha jugat de bloquejador de pnr, Grècia ha tingut una sortida automàtica que li ha permès trobar alternatives productives. El problema és que, com veurem després, els minuts d’Antetokounmpo de 5 han estat condicionats -avui en tenim l’exemple més sagnant-.

Els àrbitres

Les decisions arbitrals i els criteris FIBA també han ajudat a deixar Antetokounmpo (i Grècia, evidentment) fora del Mundial. La norma principal que ha fet que Grècia patís a l’hora de jugar amb Antetokounmpo és la no-aplicació dels 3 segons. El que deia abans: Anteto trobava SEMPRE la zona transitada. Així, evidentment, tot li costava molt més.

L’altre element és les faltes. Partint de la base que Antetokounmpo ha jugat pràcticament 7 minuts menys que a l’NBA de mitjana per partit, tot es deu a que ha patit pel criteri establert a la FIBA: no se li permet el mateix ús del físic que a l’NBA en defensa.

Antetokounmpo és un perfil de jugador versàtil, capaç de defensar bases i pivots i habituat a tenir una influència decisiva en el sistema dels seus equips -ho dèiem al principi de l’article-. Els àrbitres han sigut molt menys permissius en els contactes que a l’NBA, i ell no ha pogut acostumar-s’hi. Així doncs, sense temps ni consciència suficient per adaptar el seu llistó defensiu a un nou reglament i amb uns àrbitres de pati de col·legi que si no fos perquè assignar-los al torneig és decisió de la pròpia FIBA haurien de perdre la llicència professional, Giannis ha acabat mirant el partit més important de la seva selecció des de la banqueta…expulsat per faltes. I amb un promig de més de 3 per partit.


Grècia haurà de prendre nota del que ha passat. La federació no ha de tirar la tovallola: queda Anteto per estona i els defectes del combinat són evidents. El que han de fer és treballar, confiar en la maduresa i l’evolució de la seva estrella i preparar-se per la pròxima cita. Al final, la vida és evolució i polir els errors que saps que comets. I això és el que han de fer si volen que Antetokounmpo continuï formant part del futur de la selecció grega. Un futur que hauria de ser brillant.

 

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

BOTIGA
PATREON

Més a FIBA

Tradueix »