El Draft 2020 ja s’ha celebrat i ens ha deixat de tot: des de jugadors que han caigut lleugerament per sota de la seva suposada projecció fins a declaracions d’intencions de despatxos que, contemplant l’espectacle major des de la barrera, han fet moviments molt intel·ligents. Ha estat un Draft contextual: gran part de la sort que acabaran tenint els jugadors d’aquesta edició dependrà de l’entorn que els aculli, i en línies generals hi ha hagut molts encerts. La primera ronda ens ha deixat detalls curiosos i la segona ronda ha estat una guerra a les trinxeres en la qual les franquícies que volen apuntalar plantilles contender s’han mogut molt encertadament. És un bon moment, amb sis dosis de cafeïna al damunt, per analitzar guanyadors i perdedors de l’NBA Draft 2020.

GUANYADORS

Hi ha diversos tipus de guanyadors: els que han tigut marge per posar la primera de la reconstrucció que hauran d’afrontar, els que han adquirit alguna peça que els servirà per competir des de ja i els que, fent un Draft més agressiu, amb traspassos pel mig, han aconseguit augmentar en diversos estadis el nivell de la plantilla. Si haguéssim de concretar-ho posant noms a aquestes franquícies, els guanyadors d’aquest Draft serien els Detroit Pistons, els Sacramento Kings, els Grizzlies, els Philadelphia 76ers, els Dallas Mavericks i els Washington Wizards.

DETROIT PISTONS

Killian Hayes sempre ha estat la millor opció possible pel pick 7, Isaiah Stewart és una aposta coherent a un cost molt baix pel pick 16 i Saddiq Bey és un jugador que pot aportar molt a un vestidor que buscarà consolidar una cultura competitiva. Les dues primeres rondes que ha adquirit Weaver li han servit per continuar avançant en la confecció del seu projecte i l’etiqueten, ja d’entrada, com un executiu intervencionista que té clar què vol que siguin els seus Pistons.

Killian Hayes serà la pedra angular dels Pistons. El base d’arrels franceses assumirà la direcció de joc des del primer moment i aportarà una cosa que no hi havia a la Motown: il·lusió. Respon al perfil de jove amb projecció que tindrà una alta incidència amb la pilota a les mans i, d’alguna manera, tindrà marge per assumir tot el pes que vulgui. Detroit necessitava comptar amb algun jugador que fos capaç de crear a partir del pick and roll i que tingués capacitat d’autosuficiència. Killian Hayes és un dels jugadors amb sostre més alt del Draft i tindrà espai per créixer. Weaver haurà de vertebrar una cultura de franquícia coherent i saludable per evitar que es perdi, però el que té entre mans és prometedor. No hem d’oblidar que, a més, comparteix nacionalitat amb Doumbouya, de manera que el vincle comercial que pot crear Detroit a França és interessant.

Les altres dues eleccions tenen diverses lectures. Stewart genera dubtes en alguns sectors perquè és un pivot i estava projectat per força més tard, però realment encaixa bé tenint en compte que té una de les millors ètiques de treball de la generació, que Detroit té un solar a la zona i que, sense l’exigència de resultats a curt termini, gaudirà de l’entorn ideal per desenvolupar aquelles característiques que a dia d’avui no té. Stewart pot adaptar-se a qualsevol ritme que proposi Hayes i pot compartir pista amb Wood -si renova- o exercir d’interior petit. A mesura que desenvolupi el llançament exterior, segur que serà un valor a l’alça. És un dels jugadors que tinc clar que farà carrera NBA. I sobre Bey: potser no lliga amb els temps del projecte dels Pistons, però Weaver necessita jugadors sòlids en spot up per acompanyar Hayes-Stewart i jugadors que vinguin de cultures guanyadores per educar el vestuari en la competitivitat. Bey té un 45% en T3, és un defensor decent i ve de Villanova. Tants caps tants barrets. Desfer-se de Kennard, un jugador que portava temps al mercat, a aquestes alçades, pot ser vist com un mal menor.

SACRAMENTO KINGS

Ras i curt: que arribés Tyrese Haliburton al pick 12 és una sort absoluta. Caiguda lleugerament inesperada d’un dels jugadors més madurs de la fornada que McNair no podia desaprofitar. I no ho ha fet. Haliburton podrà jugar de complement de De’Aaron Fox (és elit en catch and shoot) i podrà exercir de generador de la segona unitat en funció de les necessitats de la plantilla. Considero que no serà un generador únic a l’NBA, però en contexts específics -amb altres jugadors desequilibrants a mitja pista- pot tenir molt sentit. Haliburton és un jugador que pot tenir impacte immediat i que encaixa bé en el perfil d’exterior que necessiten els Kings: reforçarà l’àmbit defensiu de l’equip i podrà potenciar el ritme de joc de la rotació, que és un dels comptes pendents que s’hauria d’autoimposar Luke Walton. Té dos exteriors capacitats per fer-ho.

La segona ronda dels Kings és igualment il·lusionant: Robert Woodard podria haver estat escollit perfectament en primera ronda ja que té l’envergadura i les condicions atlètiques per ser un perfil dominant en defensa a curt termini i Jahmi’us Ramsey és un jugador per qui val la pena apostar per joventut, tall i projecció. És molt jove i té un perfil de sisè home molt marcat que actualment no hi és a la plantilla -si es concreta la sortida de Bogdanovic-. Draft molt sòlid de McNair.

MEMPHIS GRIZZLIES

Memphis ha fet exactament el que havia de fer: escollir jugadors madurs i preparats per competir. L’ús de la segona ronda ha estat magnífic i l’adquisició de la primera per fer-se amb Desmond Bane també ho ha estat. Xavier Tillman és el jugador interior més intercanviable en defensa d’aquest Draft, té rang de tir, vocació comunicativa molt desenvolupada i una capacitat espectacular per jugar el short roll. Sorprèn que no l’escollissin els Celtics o els Raptors. Desmond Bane, per part seva, és un dels tres millors tiradors conceptuals de la fornada i aportarà un nivell defensiu notable i un talent passador en lectures simples molt important. No tinc clar que Dillon Brooks acabi la temporada per damunt seu. Els Grizzlies han aconseguit sortir d’una nit en la qual havien de ser actors secundaris amb una plantilla considerablement millor. Major win.

PHILADELPHIA 76ERS

Han fitxat Seth Curry, que farà un paper similar al que tenia JJ Redick (arma brutal), s’han desfet d’Al Horford aconseguint Danny Green i una bombona d’oxigen salarial, han draftejat tres jugadors que poden jugar ja a l’NBA i han demostrat clarament que és Daryl Morey qui pren les decisions. L’ex GM dels Rockets ha necessitat una sola nit per arreglar gran part del problema estructural que la direcció esportiva va crear-se a si mateixa la temporada passada. Intervencionisme per bandera.

Paul Reed, Isaiah Joe i Tyrese Maxey són tres jugadors diferents que solventen tres necessitats de la plantilla i que donaran profunditat a la rotació. El primer és una navalla suïssa defensiva brutal que tindrà un contracte mòdic i que aportarà uns instints brutals en rebot i producció sense pilota, el segon és un tirador d’alt volum que necessita estabilitzar percentatges però que té maneres NBA i el tercer és un jugador que està capacitat per tenir 20-25 minuts des de ja en rotacions competitives, que té una mecànica molt esperançadora per anar millorant en catch and shoot, que té unes eines físiques interessants per ser un bon defensor i que es caracteritza per la capacitat per exercir de slasher. Representen tres perfils que la temporada passada necessitaven i no tenien. Complements de luxe. 

DALLAS MAVERICKS

L’altra cara de la moneda del traspàs per Seth Curry amb els Sixers. Perden un perfil de tirador únic, però el saldo de la nit és positiu: el rol de forward queda molt ben cobert amb les arribades de Josh Green i Josh Richardson, que aportaran un desplegament físic brutal a l’equip a més d’una capacitat per executar i produir amb poc volum notable, i l’arribada de Tyrell Terry servirà per començar a construir un nou Seth Curry que, des del punt de vista del redactor, pot ser encara més determinant. Que Tyrell Terry hagi caigut al pick 31 és una brutalitat, i Doncic hauria d’estar-se fregant les mans: mentre esperem que Terry desenvolupi la capacitat per generar pels companys, ja és una arma off the ball demolidora i un dels jugadors més dinàmics de la fornada. Rang de tir il·limitat i vocació per encadenar esforços sense pilota. Amb Carlisle als comandaments això pot ser la bomba. Tyler Bey, per part seva, és un dels jugadors amb millor físic de la generació i un defensor 1-5 d’elit. Comodí per naturalesa. Una ganga al pick 36.

WASHINGTON WIZARDS

Simple: Avdija, al pick 9, és una oportunitat sensacional. Necessitaven comptar amb un forward apte per generar, llest per tenir una contribució immediata en defensa i intel·ligent en el posicionament ofensiu. Tant de bo els Wizards sàpiguen enfocar el seu creixement. El context inicial és bo.

PERDEDORS

BOSTON CELTICS

Nesmith al 14 està molt bé, però…Pritchard? Estaven lliures Xavier Tilliman, Desmond Bane, Malachi Flynn i fins i tot Grant Riller. Tocarà confiar molt en la perspectiva de Danny Ainge perquè Pritchard, d’entre els bases consolidats (Dotson, Winston, Flynn, Riller) era el que tenia menys possibilitats de ser escollit en primera ronda veient-ho des de fora. És una aposta arriscada en un pick que molts crèiem que sortiria traspassat.

UTAH JAZZ

Draft estrany dels Jazz. Elijah Hughes està molt bé a la segona ronda en el marc d’exterior atlètic i amb presència executora que buscaven, però el traspàs per enviar Bradley a Detroit, comptant que el relleu és un jugador com Udoka Azubuike, és difícil d’entendre. Azubuike és un jugador de difícil encaix a l’NBA actual que requerirà una tasca d’integració i adaptació física important. Deixant de banda això, és prou evident que Rudy Gobert necessita un altre perfil de suplent.

HOUSTON ROCKETS

Han traspassat la ronda que van aconseguir per Covington (!!!) per fer un salary dump i han aconseguit que les seves decisions ens desconcertin encara una mica més. Els Rockets són, ara mateix, una de les franquícies més aleatòries de l’NBA. I això és molt perillós.