Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

Hi haurà Clàssic: les claus del Madrid vs Tenerife

El Madrid sua de valent per derrotar al Tenerife, però passa a la final.

Comparteix

Hi haurà Clàssic: les claus del Madrid vs Tenerife

En el segon duel de semifinals d’aquesta Supercopa Endesa, el Madrid ha aconseguit passar a la final després de derrotar a l’Iberostar Tenerife en un partit trepidant, de gairebé dues hores. Els blancs han suat de valent, però han acabat fent valer el seu favoritisme per signar una classificació que confirma el que esperàvem: hi haurà Clàssic a la final.

L’equip de Vidorreta ha estat millor durant gran part dels minuts del partit, anant per davant durant més de tres quarts. Han arribat a tenir una diferència de 10 punts, però l’ofici blanc ha acabat imposant-se per remuntar el marcador i segellar la seva classificació amb gran patiment. El resultat final: 70-72. La millor notícia, sens dubte, el retorn al pavelló d’un públic entregat a la seva afició. A Tenerife poden estar orgullosos de la comunió equip-afició que han construït.

Tenerife imposa el seu estil a l’inici

L’equip amfitrió ha marcat el ritme del partit des dels primers minuts, i ha estat millor que els blancs en molts moments del partit. L’estil de joc alegre i dinàmic que tenen els de Vidorreta ha superat a un Madrid lent i poc encertat. El Tenerife ha portat als de Laso a una ruleta interminable de bloquejos, que finalitzava amb els pivots illencs rebent prop de cistella per percutir-la sense pietat. Poirier s’ha vist molt superat pels pivots de Tenerife durant tot el partit, i ni l’entrada de Tavares semblava revertir aquesta tendència en un inici.

Dels primers 28 punts dels amfitrions, 26 han estat de jugadors interiors (val a dir que hi ha hagut dos triples de Sulejmanovic i un de Wiltjer). Tant Guerra com, sobretot, Shermadini, han aprofitat els carmels que els donaven els dos bases per anotar amb regularitat. A més, han aprofitat la situació per treure del partit a base de faltes a la parella de pivots blanca. De fet, tots dos han acabat expulsats, i el Madrid ha acabat tancant amb Hanga de 4 i Yabusele de 5.

L’encert blanc, sota sospita

Està clar que el Madrid és un equip que viu molt del seu encert exterior. L’equip de Laso, per molts fitxatges que faci, segueix tenint un estil de joc definit. Aquest es basa en abusar del triple. L’estratègia blanca, que és sumar de 3 en 3, no sempre funciona. Quan els llançaments no volen entrar, els madridistes pateixen de valent. Avui ha estat un d’aquells dies. El Madrid no ha anotat cap triple en tota la primera meitat (0/15). Una dada desastrosa.

Aquesta dada d’encert explica els motius pels quals el Madrid ha patit tant. La xifra final ha estat de 4/28 en triples. Molt millorable. Tot i així, aquests han entrat quan els blancs més ho necessitaven. El de Hanga a falta d’un minut i mig ha estat pràcticament decisiu.

El binomi Huertas-Shermadini segueix funcionant

Si el Madrid viu dels triples, el Tenerife viu de la seva parella estrella. El seu base i el seu pivot, dos veterans, formen una de les millors societats de la lliga des de fa anys. S’entenen a la perfecció i fan meravelles junts. Al Madrid li ha tocat patir de valent les delícies de la parella illenca, que ha posat molt en dubte la victòria blanca.

Els números parlen per si sols: 13 punts i 6 assistències pel base brasiler i 21 punts pel pivot georgià. Si tots dos segueixen a ple rendiment, les alegries seguiran arribant a Tenerife. L’afició els estima i no és per menys.

Shermadini tapona Poirier.

Shermadini tapona Poirier.

Els fitxatges blancs marquen la diferència

Si hagués hagut d’escriure l’article al descans, el títol d’aquest apartat seria “Els fitxatges blancs tenen un rendiment dispar”. El cert és que fins al tercer quart només Yabusele estava connectat al partit. Heurtel apareixia a comptagotes, Hanga no estava sent rellevant i Williams-Goss estava desaparegut. Finalment, han acabat apareixent al partit i han motivat la reacció blanca.

Yabusele ha fet un partidàs. Ha estat el millor dels blancs i ha marcat el ritme ofensiu i defensiu del Madrid. El ‘4’ francès és un reforç de molta qualitat pels de Laso. Per la seva banda, Heurtel ha acabat entrant al partit generant moltes situacions profitoses pel seu equip. Li ha aportat autonomia en un moment en què li feia molta falta. Williams-Goss, que portava 0 punts al minut 28, ha acabat amb 12 i la sensació que mig partit l’ha remuntat ell amb la seva aparició ofensiva. I per últim, Hanga. L’ex-blaugrana ha acabat fent un partit dels seus. Sumant en molts aspectes, ha anotat un triple que ha estat decisiu en la victòria blanca.

La pressió del Tenerife, decisiva

L’Iberostar Tenerife ha entrat al partit jugant un bàsquet divertit, connectat amb el públic i sense res a perdre. Això ha fet que gaudissin de rendes força interessants al llarg dels 3 primers quarts. Sempre per davant en el marcador, els canaris han arribat a anar 10 a dalt a mig tercer quart. Amb Tavares i Poirier carregats de faltes. I allà s’han fos els ploms.

En el moment en què els de Vidorreta s’han adonat que tenien el partit a la seva mà, els ha pogut la pressió i han patit una davallada de percentatges que, sumats a l’ofici blanc, han acabat amb el Madrid remuntant el partit i classificant-se per la final. No és el primer cop que al Tenerife li passa una situació similar. En les semifinals de Copa del Rei de la temporada passada, també contra el Madrid, van arribar a guanyar de 15 i els blancs van acabar guanyant el partit. Si volen guanyar als equips grans no poden tenir aquestes desconnexions.

Finalment es confirma, tindrem final Barça-Madrid. Els culers han apallissat al València a la seva semifinal per segellar la classificació i el Madrid ha apel·lat a l’èpica per remuntar la seva. Però els pronòstics s’han complert i hi haurà Clàssic demà.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »