Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

Cory Higgins: la punta de llança de la consistència blaugrana

Cory Higgins és un dels fitxatges més importants del que portem de mercat.

Comparteix

Cory Higgins: la punta de llança de la consistència blaugrana

Cory Higgins és el primer fitxatge oficial del Barça de bàsquet per la temporada vinent. Després de l’anunci oficial de la renovació de Svetislav Pesic, que per jerarquia i trajectòria havia d’anar abans que qualsevol atre anunci, ha arribat l’hora de la presentació de l’escorta provinent del CSKA, il·lusionant i protocolària a parts iguals per no perdre els costums recents del club. Higgins és un fitxatge especial: és la primera pedra del nou projecte per conquerir Europa del Barça de bàsquet i arriba amb l’etiqueta de millor two way (especialista ofensiu i defensiu) d’Europa. I ja sabem que en el bàsquet actual els jugadors eficients en atac i en defensa són els que marquen diferències.

Els equips guanyadors de Pesic es basen en la defensa. Al tècnic serbi no li agrada apostar l’èxit al talent dels seus homes i és partidari de dissenyar estructures denses i incòmodes que desestabilitzin el rival. Aquesta fórmula és la que ha fet que el Barça d’aquesta temporada, campió de Copa del Rei, finalista de la Lliga Endesa i quartfinalista de l’Eurolliga, no hagi caigut molt abans en cap de les tres competicions (o que, com a mínim, hagi pogut lluitar amb relatives garanties). Amb Higgins podrà potenciar encara més aquest àmbit del bàsquet, però per damunt de tot hem de recalcar que tindrà més marge per treballar en tot el que li ha faltat al Barça aquesta temporada: arriba versatilitat defensiva (el Barça serà el millor equip d’Europa en això),  sí, però també arriba intel·ligència tàctica, arriba un anotador i arriba, especialment, una estrella. Arriba un d’aquells jugadors que el Barça hauria de tenir cada any.

 

Higgins, una estrella de sistema

Un dels motius de l’èxit del CSKA és que, tot i que l’equip el confeccionaven els noms i l’estabilitat dins del present en comptes d’un projecte amb categories inferiors potents (la filosofia dels magnats, vaja), la identitat de l’equip sempre és reconeixible. Tots tenim clar que l’Eurolliga la guanya la cartera, però s’ha de saber fer-la servir. I Higgins és un jugador que fa millor el seu equip. En aquesta última temporada ha tingut un 96’8 de def rating (estadística que parla més de l’equip que del jugador) i ha deixat actuacions memorables a nivell tàctic com la de la final de l’Eurolliga contra Anadolou Efes.

Cory Higgins porta anys sent un dels millors jugadors d’Europa. Està en plena fase de maduresa basquetbolística i sap que l’equip que el fitxi (dins d’uns paràmetres lògics que ja sabem) farà automàticament diversos passos endavant per convertir-se en candidat al títol. Higgins és un perfil diferencial, modern i integrable a qualsevol esquema. Una peça així encaixa perfectament a Barcelona: la seva combinació amb Hanga o Víctor Claver permetrà dur un pas més enllà la multiposicionalitat que predica la direcció tècnica i convertir la defensa en un festival de canvis d’assignació efectius que tantes victòries aporta en el model esportiu recent.

Tindrà un impacte immediat en el joc blaugrana -indiscutiblement- i podrà exercir de gos de presa de l’home exterior més perillós (que era la feina de Blazic en fases puntuals fins que va acabar desaparèixer-). Aquesta temporada hem vist que Pangos no pot jugar contra atacants físics (ni contra defensors) i hem constatat per enèssima vegada que Thomas Heurtel ha de ser un jugador protegit pel sistema perquè el talent que té li permet tenir aquesta llicència, és a dir que els bases necessiten un lock down defender al costat. Aquest home ha de ser Higgins, que té un dels millors motors del bàsquet europeu i interpreta les necessitats col·lectives com ningú.

Cory Higgins se sent especialment còmode en sistemes dinàmics amb generadors rotatoris. És un jugador que pot viure on i off ball amb molta facilitat i que es caracteritza per fer tot el que fa a molt alt nivell. Té capacitat de sobres per intervenir en totes les fases de l’atac i val la pena generar jugades per trobar-lo en contexts propicis. A CSKA ha agraït tenir jugadors com Matt Clyburn o Nando de Colo, que li han permès poder dosificar-se per entrar en joc en els moments decisius o convertir-se en un element letal en la fase d’execució. Cory Higgins (a nivell Eurolliga) registra més d’un 47% en tirs de 3 punts. D’ell tampoc n’hem d’oblidar que és un jugador meravellós per jugar up tempo (ritme ràpid) i que té una gran capacitat per finalitzar a camp obert, cosa que el Barça necessitarà potenciar si vol aprofitar millor el talent ofensiu dels seus homes.

L’ex estrella del CSKA va tenir la temporada passada un 24’8% de percentatge d’ús, dada elevadíssima en un context europeu (intervencions definitòries, per entendre’ns). És un jugador que sempre que té la pilota a les mans dona peu a situacions noves. És un jugador que se sent infinitament més còmode generant des del perímetre que jugant-se accions a sota i que fa servir molt bé els bloqueigs dels companys. Veure’l coordinar-se un cop supera el bloqueig per fer una suspensió, accelerar, amagar la pilota en penetració o assistir a l’interior de torn és una delícia i ha d’il·lusionar als aficionats de l’equip blaugrana quan pensin en com pot retroalimentar-se quan iniciï accions amb Davies o Tomic.

Quan pensem en el Barça de la temporada passada pensem en un equip que donava molta amplitud a l’atac però que no sabia fer-la servir. Claver, que aquesta temporada ha donat una major sensació d’amenaça gràcies a les certeses del sistema i a l’èxit de l’equip però que realment ha mantingut uns % i un volum de llançament pràcticament idèntics als de la temporada passada, no ha deixat de ser un stretcher que s’ha fet seva la cantonada i que servia, a grans trets, per obligar la defensa a obrir-se. Hanga tampoc ha estat cap meravella off the ball en atac estàtic perquè no mai ha estat el seu rol (sí que ho ha estat fent de generador primari i a camp obert) i Singleton ha defugit voluntàriament la importància en moments calents. Quan parlem del bàsquet actual parlem d’un joc en el qual es necessita comptar amb jugadors capaços de fer alguna cosa quan tenen la pilota a les mans (si no es tenen, passa el que va passar durant la final amb Heurtel) per ser més imprevisible. El talent ja guanya campionats, i el Barça no el tenia.

Una de les grans virtuts de Cory Higgins (més basada en l’eyetest que en l’estadística -que també-) és la seva vocació per assumir riscos amb la pilota en els moments calents. Higgins té coses de go-to-guy i barreja unes aptituds físiques i tècniques espectaculars per generar superioritats. Higgins és un dels referents del clutch a Europa i un malson constant per a les defenses rivals.

El bàsquet, un món de mercenaris

Igual que passa a Estats Units, el món del bàsquet és visceral quan les coses transcendeixen del que veiem a la pista: o manen els clubs (jugadors amb contracte) o manen els jugadors (agents lliures). Els grans mercats atreuen grans jugadors, i això és el que ha deixat entre línies Cory Higgins quan ha parlat sobre els motius pels quals ha vingut a Can Barça.

El clima i el projecte. El projecte i el clima. Els diners i la ciutat. Cory Higgins, amb dues Eurolligues al sarró i amb unes ganes increïbles de poder gaudir d’algun paratge que no sigui el de la freda Rússia, viatjarà a Barcelona amb els deures esportius pràcticament fets i amb dues motivacions: instal·lar la seva família en una de les ciutats més fantàstiques del planeta i ser part d’una candidatura que podria ser perenne durant un llarg periple de temps a fer-se amb tots els títols. El Barça ha fet sort amb ell i s’endú un jugador centrat, generós dins i fora la pista (mai ha estat immers en cap polèmica), madur i eficient. I una estrella, que feia temps que no en vèiem cap per aquí.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »