Connecta amb nosaltres

BARÇA

Torna Higgins: com confeccionarà la rotació exterior el Barça?

Analitzem com ha d’ajustar la rotació exterior el Barça en el tram final de temporada.

Comparteix

Torna Higgins: com confeccionarà la rotació exterior el Barça?

La setmana passada, el Barça va tenir dues grans notícies: la primera va ser la classificació per la seva segona Final Four consecutiva. La segona, que Cory Higgins va tornar a jugar després de més de tres mesos sense fer-ho. El jugador nord-americà va disputar el seu darrer partit el 27 de gener, al Palau Blaugrana contra l’ASVEL Villeurbanne, i va recaure de la recurrent molèstia a la fàscia plantar del peu esquerre. Poc després, Higgins va decidir operar-se i el temps de baixa estimat era de prop de 4 mesos. No s’han arribat a complir els terminis, però el fillol de Michael Jordan va tornar el passat cap de setmana contra el Río Breogán. Cory va tornar fent el que millor se li dóna: ser decisiu en el tram final. Una cistella seva al darrer minut va posar per davant als blaugranes després d’haver arribat a perdre per més de 20 punts i va ser clau per a la victòria final de l’equip, que li va servir per assegurar la primera plaça de la lliga regular de l’ACB.

El retorn a les pistes de Higgins arriba just en el moment decisiu de la temporada. La setmana vinent l’equip afronta el gran repte de tornar a coronar-se com a campió d’Europa 12 anys després, i el nord-americà no ha pogut ser més precís en la seva recuperació. Tenir una bona versió de Higgins serà clau si el Barça vol aspirar a guanyar els dos grans títols que li falten i coronar una temporada excel·lent amb el triplet. Amb el jugador californià ja en dinàmica competitiva, l’equip blaugrana només té la baixa de Dante Exum, que pateix unes molèsties musculars que el fan ser dubte per Belgrad. Si l’australià es recupera a temps, el Barça tindrà tots els seus exteriors disponibles tant per la Final Four com pels Playoffs de l’ACB. Una situació immillorable, que no havia estat possible en tota la temporada, per culpa de les llargues lesions d’Abrines, que va tornar al març, i del mateix Higgins.

Tenir a tots els exteriors disponibles vol dir haver de gestionar una rotació llarga i d’una qualitat bestial. Un “beneït” problema per un Jasikevicius que és dels entrenadors que més rota durant l’any, però que sol tenir rols molt definits pel tram decisiu de la temporada. I això significa, de vegades, deixar fora de la rotació a algun jugador. El millor exemple el tenim durant la temporada passada, on dos jugadors cabdals en l’esquema defensiu de l’equip, Hanga i Claver, van caure de la rotació. L’hongarès va tenir un paper testimonial a la Final Four, mentre que el valencià va desaparèixer de l’equip a les semifinals i final de l’ACB. Aquesta temporada, en la que l’equip té una nòmina d’exteriors encara més llarga i completa, podria passar una situació similar. Com queda definida la rotació exterior del Barça amb el retorn de Higgins?

Així queda la confecció exterior

Posició Titular 1a Rotació 2a Rotació 3a Rotació
B Nick Calathes Rokas Jokubaitis
E Cory Higgins Nico Laprovittola Michael Caicedo
A Dante Exum Kyle Kuric Álex Abrines Sergi Martínez

Comptant amb el retorn d’Exum, el Barça té tots els seus exteriors disponibles i la rotació de cara al tram final de temporada quedaria de la següent manera: Calathes i Jokubaitis compartint la posició de base i Higgins i Laprovittola a la posició de ‘2’, amb un jove Caicedo que segueix en dinàmica de primer equip. A la posició de ‘3’ és on hi ha més overbooking. L’aler titular, sobre el paper, ha de ser Exum. Almenys, així ha estat els darrers mesos. Les alternatives a la posició són Kuric i Abrines, els dos tiradors. Sergi Martínez queda relegat en un rol molt secundari.

La confecció exterior és completíssima, amb alternatives de molt nivell. Jugadors com Calathes, Jokubaitis, Higgins o Exum poden generar des del bot. Els dos bases porten la batuta de l’equip i l’australià i el californià doten als blaugranes de més verticalitat cap a la cistella rival. Kuric i Abrines, que no tenen aquesta capacitat generadora, mantindran el seu rol d’obrir el camp i trobar llançaments oberts a través dels bloquejos indirectes. Laprovittola, per la seva banda, tindrà protagonisme en tots dos rols, sent el jugador capaç de generar per si sol i sortir-se del guió establert per Saras.

Els noms propis de la rotació

Cory Higgins, el retorn més esperat

La tornada a les pistes de Higgins és la gran notícia del final de temporada en clau blaugrana. L’escorta de 32 anys va ser el millor jugador de l’equip la passada campanya i arriba en el moment decisiu per aportar punts des del bot. En els dos partits que ha jugat des del seu retorn ja ha mostrat que està en forma i pot ser d’utilitat. Contra el Breogán va ser decisiu amb un llançament marca de la casa, i contra el Bilbao va començar a calibrar el seu canell amb dos encerts des del triple.

El desequilibri exterior que et dóna Higgins és cabdal per al Barça. Davant defenses de canvis com les que s’ha trobat l’equip en les darreres setmanes, Cory és un jugador clau per atacar els desajustaments. La seva velocitat i explosivitat són molt necessàries per a un equip que, més enllà de certs moments d’Exum i Laprovittola, té problemes per atacar als homes alts. El seu esperit guanyador també és molt important per a l’equip. Higgins té una setmana per acabar d’agafar ritme competitiu davant la gran cita de la temporada: la Final Four. De cara als Playoffs de la Lliga Endesa, el nord-americà ja estarà a ple rendiment i serà una peça clau per al Barça a la recerca del triplet.

Nico Laprovittola, una meravellosa anomalia

Laprovittola és la gran sorpresa de la temporada per al Barça. Pocs, per no dir ningú, esperaven un rendiment tan elevat de l’argentí, que s’ha encarregat de callar boques durant el transcurs de la temporada. Veurem com la tornada de Higgins reestructura el seu rol dins l’equip, ja que Lapro porta mesos sent el ‘2’ titular, però de segur que continuarà tenint un paper important.

L’ex del Madrid i la Penya té una capacitat per trencar esquemes que és clau per a l’equip. Laprovittola és una anomalia dins del sistema de Saras. És el jugador més capacitat per sortir-se del guió i rebentar partits gràcies a la seva autonomia anotadora. En aquest tram final,  en moments de necessitat ofensiva veurem junts a pista a Higgins i Laprovittola, acompanyant a Calathes o Jokubaitis. En canvi, quan l’equip necessiti defensar o accelerar el ritme del partit des de la transició, Exum serà protagonista en el lloc del de Morón o del mateix Higgins.

Els bases, cabdals per entendre el projecte

Els bases del Barça en aquest tram decisiu de campanya tenen noms propis: Calathes i Jokubaitis. És cert que en algun moment puntual podria entrar Lapro com a ‘1’, com ja es va veure en la sèrie contra el Bayern. La capacitat dels de Trinchieri d’aïllar Calathes, flotant-lo, de la resta de companys va fer mal al Barça. A més, Jokubaitis tampoc es va trobar còmode, ja que el pla dels alemanys passava per negar-li al màxim la seva sortida cap a la mà esquerra, incitant-lo a jugar de dretes. La tàctica del Bayern va tenir efecte, evidenciant les mancances dels dos bases blaugranes, i obligant a l’entrada de Lapro en aquella posició per a trencar els esquemes bavaresos.

Així i tot, és evident que Saras confia en Calathes i Jokubaitis. Tots dos bases són de la plena confiança del coach lituà i l’equip es jugarà els títols amb ells capitanejant la nau blaugrana. Calathes és l’extensió de Jasikevicius a pista, i, tot i les seves mancances, és el sostre del projecte culer. La seva lesió va deixar tocat al Barça a la Final Four de la temporada passada. En el cas de Jokubaitis, tot i haver perdut cert protagonisme en la sèrie contra el Bayern, ha experimentat un creixement brutal i ja ha estat decisiu per a l’equip en partits claus, com la passada final de la Copa del Rei. El rival del pròxim dijous és el mateix d’aquell dia, el Madrid de Laso.

El rol dels tiradors: Kuric i Abrines

El protagonisme que tindran jugadors com Lapro, Higgins, Calathes, Jokubaitis o Exum, deixa als dos tiradors blaugranes amb un rol incert, sobretot en el cas del d’Indiana. Kuric, clau per al sistema de Saras, ha patit una davallada de rendiment en les darreres setmanes. Els seus percentatges de tres en el global de la temporada són prou bons, ja que acredita un 46% en la fase regular de l’Eurolliga (47/102). A l’ACB, però, la xifra és força inferior, amb només un 31% d’encert. En el darrer mes, la seva baixada de nivell és considerable: a la sèrie contra el Bayern, només va anotar 4’2 punts de mitjana amb un 15% en triples (3/20). A l’ACB, en els últims 5 partits, ha acreditat un 21% (4/19). Des de mitjans d’abril, el seu percentatge d’encert és del 18%, amb 7 triples anotats de 39 intents, una xifra baixíssima pel que és ell.

La defensa de canvis que va executar el Bayern als Playoffs va fer-li molt mal a Kuric, incapaç de rebre en posicions òptimes per tirar i convertint-lo en una víctima del sistema culer. El tirador blaugrana pateix molt contra aquest tipus de plantejaments, i pot ser un dels grans damnificats d’aquest tram final de campanya si els equips rivals opten per calcar l’estratègia dels alemanys. Kuric necessita trobar els seus tirs i, sobretot, recuperar la confiança perduda si vol continuar tenint un rol rellevant dins l’equip.

El panorama per Abrines és més optimista. El balear ha tingut força rellevància, més de l’esperada, des del seu retorn a les pistes el passat mes de març. Ha disputat 14 minuts per partit a l’Eurolliga, sent clau en els dos darrers partits de la sèrie contra el Bayern. Abrines va jugar 20 minuts de mitjana, anotant 10 punts per partit, amb 4/9 en triples i, sobretot, va ser clau en el rebot defensiu al Game 5, amb 7 captures. En el que va de temporada, els seus percentatges des del triple són d’escàndol: 57% d’encert a l’Eurolliga (20/35) i 63% en ACB (28/44). L’ex-Thunder té més facilitat que Kuric per trobar el llançament obert sense necessitat de passar bloquejos i, per aquest fet, està disputant minuts importants tot i el tipus de defenses que s’està trobant el Barça. Amb el nivell de confiança que està tenint, Abrines serà un valor a tenir en compte per Saras en aquest tram final de temporada.

Nigel Hayes-Davis, definitivament com a ‘4’

Si una cosa queda clara amb la reestructuració de rols que haurà de fer el Barça, és que Hayes-Davis passarà definitivament a la posició d’aler-pivot. El nord-americà ja fa uns mesos que juga més com a ‘4’ que com a ‘3’, i el retorn de Higgins farà que abandoni la rotació exterior de manera definitiva. Amb Cory, Exum, Lapro, Abrines, Kuric i Sergi disponibles, Hayes no té lloc a les ales. És cert que contra el Bayern, Jasikevicius va aprofitar-lo en moments puntuals com a aler, per potenciar la fase defensiva de l’equip, però és difícil que torni a aparèixer en la rotació exterior. De fet, contra els alemanys, Hayes no va fer una bona sèrie, perjudicat pel bon plantejament alemany (2 punts per partit, 5/18 en tirs de camp).

Tot i començar la temporada com a ‘3’, amb un bon rendiment, ha quedat clar que la seva millor posició és la de ‘4’, ja que brilla més en defensa i té més possibilitats de trobar llançaments oberts en atac (llançaments que, per altra banda, no li han entrat en tota la temporada). En principi, acabarà la temporada com a aler-pivot suplent de Mirotic, lluitant amb Smits per aquest rol. De fet, podria fins i tot perdre el seu lloc a la rotació de l’equip, ja que la norma dels extracomunitaris de l’ACB no permet que Higgins, Exum i Hayes formin part tots tres d’una convocatòria. Un d’ells caurà de la rotació als Playoffs, i la lògica indica que serà l’ex-Zalgiris.

Sergi Martínez, el gran damnificat

L’aler de Rubí és el gran perjudicat de la tornada de Higgins i la consegüent reestructuració de rols blaugrana. El jove del planter, amb 5 jugadors per davant en la rotació, no disputarà minuts d’importància en el tram final de temporada. De fet, ja no va jugar cap minut en el decisiu Game 5 de la sèrie contra el Bayern (en el Game 4 va jugar pocs segons i en el 3 un sol minut), ni contra el Breogán. La temporada de Sergi és més que decent, amb un rol clarament establert al d’un jugador defensiu. En molts moments ha gaudit de minuts importants, sent un stopper de qualitat, el millor de l’equip després d’Exum.

Però el jugador no tindrà continuïtat en el tram final de temporada, amb l’equip disputant-se els títols grans. El mateix Exum serà qui assumeixi el seu rol defensiu, amb una clara millora en atac respecte al de Rubí. Tampoc s’espera que Caicedo torni a la rotació en el tram decisiu, tot i seguir en dinàmica de primer equip.


La tornada de Higgins marca el tram final de temporada del Barça. Els blaugranes tenen, per primera vegada en tot l’any, tota la nòmina d’exteriors disponible per a jugar-se els dos grans títols. Calathes, Jokubaitis, Higgins, Laprovittola, Exum, Kuric i Abrines són els homes amb els quals Jasikevicius anirà a la guerra amb un objectiu clar: guanyar el triplet.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »