Connecta amb nosaltres

FIBA

Itàlia canvia de cara per somiar amb una medalla

Itàlia arriba a la cita olímpica amb ganes de continuar sent la sorpresa de l’estiu.

Comparteix

Itàlia canvia de cara per somiar amb una medalla

La presència d’Itàlia és una de les grans sorpreses d’aquests Jocs Olímpics, no tant per ells, sinó per qui han deixat fora per entrar-hi. Els de Meo Sacchetti van aconseguir el bitllet per Tokio derrotant a Sèrbia (95-102) a la final del torneig classificatori disputat a Belgrad (van derrotar a Puerto Rico i la República Dominicana per arribar-hi), deixant fora a una selecció que estava cridada a ser una de les favorites en els JJOO i que comptava amb jugadors de la talla de Micic, Teodosic, Bjelica, Kalinic o Marjanovic. I contra els noms, Itàlia va actuar com un equip.

De la clàssica Itàlia dels últims anys, aquella anàrquica i caòtica que vivia de les individualitats dels Belinelli, Gallinari i Bargniani, ja no en queda res. De fet, d’aquests noms només hi serà Gallinari, i la seva presència genera alguns dels grans dubtes entorn els italians per aquest torneig: el jugador dels Hawks no va formar part del grup que va aconseguir la classificació (estava disputant els playoffs de l’NBA), però se l’ha decidit incloure en el roster final enlloc d’ Abass. El conjunta italià es va presentar en aquesta fase sense una estrella clara, amb diversos jugadors apareixent en els moments importants i amb els rols molt ben definitis.

L’entrada de Gallinari farà canviar aquests esquemes i rols, i no se sap quina influència pot tenir. Sobre el paper, és una incorporació magnífica: és el jugador amb més talent i punts del país, pot actuar com a referent ofensiu i no té un caràcter tan complicat com Belinelli o Bargniani. Del seu encaix depèn en gran part el futur d’Itàlia: si s’adapta bé i es manté l’estil de joc que van mostrar a Belgrad, Itàlia és una candidata a arribar lluny en el torneig, tot i que està enquadrada en el grup de la mort -el més obert- amb Nigèria, Alemanya i Austràlia. Altrament, si la seva presència té un impacte negatiu, no hi haurà gaires opcions de veure a Itàlia avançar de fase.

L’hora de Gallinari

Després d’anys i tornejos compartint protagonisme a la selecció amb Belinelli i Bargniani, ara arriba l’hora de Gallinari, que parteix com el gran referent italià per aquests jocs. Arriba després de viure unes de les seves millors temporades en l’àmbit col·lectiu a l’NBA, arribant a la final de la conferència Est amb els Atlanta Hawks, tot i que individualment és el curs que menys punts ha anotat (13,3) i menys minuts ha jugat (24) des de la temporada 2014-15. Les lesions i el pas dels anys han consolidat la seva posició de 4 obert, amb infinitat de recursos per a castigar els rivals: un llançament molt perillós des del triple i qualsevol posició de la pista (sigui en estàtic o després de bot), capacitat per anar de fora a dins i habilitats il·limitades per a anotar. Ha de ser el líder ofensiu de l’equip i l’home que aparegui en els moments calents per a decidir. És la seva última gran oportunitat de portar a Itàlia a una medalla olímpica, i no la voldrà desaprofitar.

Polonara i Fontecchio, pas endavant definitiu

Un marxa de Vitòria i l’altre hi arriba, però a la selecció tenen la sort de coincidir sent dues peces claus. La classificació d’Itàlia pels JJOO no es pot entendre sense aquests dos jugadors: Polonara va acabar el preolímpic amb 17,3 punts, 9,3 rebots i 25,3 de valoració, consolidat ja com un dels millors interiors de l’Eurolliga; mentre que Fontecchio va ser el líder anotador dels italians en aquesta fase, amb 19,7 punts als quals hi va afegir 6,3 rebots per partit, i tot apunta que el curs vinent al Baskonia serà el de la seva explosió definitiva després de despuntar amb l’Alba Berlín. Polonara és un 4 obert que pot jugar també de 5 i de 3, hiperactiu dins la pista i lluitador incansable, capaç de sumar en totes les facetes del joc i adaptable a tots els rols: pot destacar des de la defensa i assumir galons ofensius si l’equip ho necessita, amb un tir de tres cada cop més important. En la gran final contra Sèrbia va sumar 22 punts i 12 rebots, amb una sèrie de 6/8 en triples. Per la seva banda, Fontecchio és un anotador incansable, un jugador amb un físic dominant per a les posicions exteriors, amb bona mà des de fora i capaç d’anotar des de qualsevol posició.

Benvinguts al show de Nico Mannion

Nicolò Mannion és un jugador desconegut pel gran públic europeu, quelcom lògic si tenim en compte la seva edat (20) i que va marxar molt jove als Estats Units, on aquest curs s’ha estrenat a l’NBA amb poc protagonisme als Golden State Warriors. Però estem parlant d’un dels bases amb més projecció d’Europa, un jugador desequilibrant, amb molts recursos ofensius i un talent impactant. I amb només 20 anys, ja ha demostrat un caràcter competitiu important. La seva carta de presentació en el preolímpic ha sigut espectacular: 17,7 punts i 4 assistències per partit, sent el màxim anotador de la final contra Sèrbia amb 24 punts, en un dia on tenia davant dues estrelles com Teodosic i Micic. La posició de base era la més fluixa d’Itàlia en l’última dècada, i amb Mannion han resolt aquest problema ben aviat. Ho té tot per ser una de les sensacions del campionat.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a FIBA

Tradueix »