Connecta amb nosaltres

BARÇA

Jabari Parker, la gran aposta blaugrana

Analitzem el fitxatge de Parker pel Barça, el qual és tota una incògnita.

Comparteix

Jabari Parker, la gran aposta blaugrana

Dimarts 1 d’agost, el Barça anuncia la rescissió de Cory Higgins. Menys d’una setmana després, el dilluns 7 d’agost, el Barça anuncia el fitxatge de Jabari Parker. Conegut l’historial físic que han tingut tots dos en els darrers temps, la casuística dels esdeveniments del fitxatge de Parker ha estat, com a mínim, còmica. L’ex dels Bucks és la gran aposta del mercat culer, d’això no hi ha cap dubte. El club blaugrana havia de substituir la seva gran estrella de les darreres temporades, Nikola Mirotic. L’hispano-montenegrí va arribar de l’NBA per retornar la il·lusió al culer, i el seu substitut ha fet el mateix camí. Pocs noms més mediàtics podien arribar al Palau Blaugrana que el de Jabari Parker, ja que estem parlant d’un talent de sobrat nivell NBA.

El dubtes sobre el seu cas no són per nivell, sinó per l’estat físic del jugador. Parker porta un any i mig sense competir de forma oficial. El seu cas s’assembla, tot i que de forma més extrema, al d’altres dos fitxatges vinguts de la millor lliga del món a Europa, el de Kemba Walker al Monaco i el de Jahlil Okafor al Casademont Zaragoza. Tots tres estrelles, en diferent mesura, a l’NBA, i tots ells amb problemes físics recurrents. El cas de Parker és el més clar dels 3. I és que Jabari va aterrar a l’NBA a ser una estrella. Mentre el físic el va respectar ho va ser, però dues greus lesions amb dos anys de diferència tenint-ne només 22 van pesar massa.

Jabari Parker va ser el segon pick d’un dels millors Draft del segle XXI. Només superat per Andrew Wiggins, el nou reforç blaugrana va ser escollit per davant dels dos darrers MVP de l’NBA, Embiid (pick 3) i Jokic (pick 41). Altres grans jugadors de la lliga com Aaron Gordon, Marcus Smart, Julius Randle, Zach LaVine, Clint Capela, Jerami Grant o Spencer Dinwiddie també van ser escollits aquella nit, tots ells per darrere de Jabari Parker. Com a curiositat, alguns jugadors Eurolliga com Exum, Tavares, Micic, Napier o Inglis van ser escollits al Draft de 2014, així com europeus del calibre de Bogdanovic, Saric o Nurkic.

I és que Jabari Parker estava cridat a ser una gran estrella de l’NBA. Tant és així, que Sports Illustrated li va dedicar una portada abans que comencés la seva etapa universitària, descrivint-lo com el millor jugador de High School des de LeBron James. Gairebé res. Així ho creien tots els experts, que descrivien l’aler-pivot com “un futur All-Star, candidat a MVP” (Bleacher Report), o “un jugador amb un nivell d’habilitat general absurd per la seva mida: és enorme, però maneja la pilota com un base. Pot vèncer aler-pivots més lents des del perímetre, però és prou fort com per superar-los al pal baix. Així i tot, la millor qualitat de Parker és la seva capacitat per crear tirs en atac”. (SBNation). La gran pregunta és: encara queda alguna cosa d’aquell jugador? Ho analitzem en aquest article.

Perfil del jugador

Qualitats tècniques

Al paràgraf anterior ja s’han mencionat algunes de les seves millors qualitats com a jugador, qualitats que té des de l’adolescència i que va aconseguir traslladar al màxim nivell mentre les lesions el van respectar. Jabari Parker és un aler-pivot amb molt talent ofensiu. És un jugador que reuneix moltes de les capacitats necessàries per ser tot un perill en atac, ja que podríem afirmar que pràcticament no té febleses. El nou fitxatge blaugrana és un mix anotador que va ser pràcticament imparable als seus millors moments, i fins i tot va arribar a ser productiu en els seus pitjors moments.

Parker és un jugador que sap jugar amb la pilota a les mans. A diferència de la majoria d’aler-pivots del continent europeu, Jabari té la capacitat per generar cistelles per si mateix des del bot, demostrant força autonomia amb la pilota a les mans. Això el diferencia molt de qualsevol altre jugador amb els quals competirà dins la seva posició. Parker té, essencialment, tres principals qualitats ofensives: tir sobre bot, possibilitat de jugar 1 contra 1 i joc d’esquena a cistella.

És sorprenent en un aler-pivot, però Jabari Parker és un jugador que es troba més còmode llançant sobre bot que en situacions estàtiques sobre recepció. El llançament articulat sobre bot és una de les grans especialitats del nou fitxatge blaugrana, sobretot des de la mitja distància. A més, també és un jugador amb talent per posar la pilota a terra i superar la marca defensiva per acabar en penetració. Amb el físic minvat, és més probable que ataqui close-outs defensius que ho intenti des de l’1 contra 1 sense avantatge, però quan físicament estava en condicions òptimes, era un gran jugador en aquesta faceta.

La tercera qualitat que hem mencionat és el joc al pal baix. Aquesta és, probablement, la que depengui menys del seu estat físic. El Jabari Parker actual és, imaginem, un jugador menys explosiu però més pesat. Sempre ha mostrat una gran qualitat per jugar d’esquena a cistella, on té una classe, un tacte i uns moviments elegants com pocs. Aquesta faceta del seu joc és traslladable a Europa sense problema, on se les veurà amb aler-pivots que, tot i que puguin ser més alts que ell (recordem que mesura 201 cm), siguin més lleugers. Així, és esperable que sigui un dels jugadors amb més incidència en el joc al pal baix del roster culer, així com de l’Eurolliga en general.

Facetes a millorar

A més d’aquestes tres grans qualitats, toca destacar-ne dues més en les quals s’haurà de veure i perfeccionar si vol rendir de forma optimitzada. El primer són les continuacions a cistella, tant en situacions de bloquejos directes com en talls. Acostumat a jugar amb la pilota a les mans, el seu físic minvat va fer que comencés a jugar més allunyat d’ella. No és un especialista bloquejador, però pot ser una bona arma tant en continuacions llargues com en situacions curtes on pugui aprofitar el seu tir de mitja distància. Pel que fa als talls, sempre ha mostrat bona lectura i tacte a l’hora de finalitzar. També sumarà en aquesta faceta a Can Barça.

El gran què del seu rendiment el tindrà en el llançament exterior sobre recepció. Ja hem mencionat que li agrada més articular el tir sobre bot. A la seva darrera etapa a l’NBA ha promitjat un 30% en triples sobre recepció, una xifra pobra que haurà de millorar per a aconseguir que el Barça no pateixi a l’hora d’obrir el camp. Sense ser, ni molt menys, un mal tirador, Jabari Parker mai ha acabat d’estabilitzar un tir exterior fiable a nivell especialista. Entrarem més en aquesta qüestió en l’anàlisi estadístic.

Per últim, toca parlar de la defensa. El resum d’aquesta qüestió ens el va dir el propi Jabari a la seva arribada als Bulls, al 2018: “They don’t pay players to play defense”, o traduït “No es paga als jugadors per defensar”. Parker mai ha estat un gran defensor, ni per condicions ni per esforç. La seva lateralitat el feia patir contra exteriors ràpids quan jugava de ‘3’, així com li costava defensar interiors més grans que ell. A més, els dubtes sobre el seu estat físic fan d’ell un jugador d’encaix dubtós en qualsevol esquema defensiu. De totes maneres, l’estil de joc europeu amb menys espais dins la zona poden ajudar a pal·liar en certa manera el seu rendiment defensiu, si veiem un Barça de gran esforç col·lectiu. Grimau haurà de donar amb la tecla en aquesta faceta.

Anàlisi estadístic

Les qualitats anteriorment mencionades han portat a Jabari Parker a produïr bons números sempre que estava disponible per jugar. Les seves estadístiques de carrera a l’NBA són les següents. En 310 partits disputats a la millor lliga del món, ha disputat 27 minuts de mitjana, anotant 14 punts, capturant 5 rebots i repartint 2 assistències. Mentre el físic el va respectar, va tenir diverses temporades amb un rol principal d’anotador als seus equips, sobretot als Bucks on va fer les millors temporades de la seva carrera. Allà, llançava entre 10 i 15 tirs per partit. La millor temporada de la seva carrera, la 2016/17, estava promitjant 20 punts, 6 rebots i 3 assistències fins la segona lesió de creuats.

Tot i els problemes físics, Jabari Parker va tenir un rendiment sòlid durant 5 temporades (entre la 2014/15, la del seu debut, i la 2019/20). Totes elles va estar per sobre dels 12 punts per partit, tot i disputar poc més de la meitat dels partits. Les dues darreres temporades on va estar disponible, la 20/21 i la 21/22, la davallada física ja va ser notable, tot i que va seguir produïnt de forma notable tenint en compta els pocs minuts disputats. Als 25 partits que disputa en aquelles dues campanyes anota 5 punts per partit en 11 minuts, sent aquesta la seva darrera mostra com a professional.

JABARI PARKER 2021/22 JABARI PARKER 2019/20
Tipologia Volum Punts x possessió Volum Punts x possessió
Spot up 32’9% 1’29 24’9% 0’74
Transicions 12’3% 1’00 17’9% 1’14
1 vs 1 12’3% 0’44 4’2% 0’78
Pick & Roll 6’8% 0’80 7’8% 0’79
Pal baix 6’8% 0’80 6’4% 1’08
Talls 5’5% 1’50 10’4% 1’24

La taula anterior ens serveix per contextualitzar algunes dades de la darrera versió del jugador a l’NBA, tot i la poca certesa que hi ha degut a la poca continuïtat que ha tingut. En aquesta taula podem observar la tipologia d’accions que més ha utilitzat Jabari Parker en la seva versió més interioritzada. Tot i el seu estat físic, l’1 contra 1 ha seguit sent una via de generació per a ell, amb números dispars. També el bloqueig directe, el pal baix i els talls. El tipus de tir més utilitzat pel jugador va ser el tir sobre recepció, que ja hem comentat anteriorment que és un jugador irregular, i la taula així ens ho mostra.

El llançament triple és la faceta en la qual més potencial de millora té Parker. Per a traslladar el seu joc a Europa i encaixar bé dins l’engranatge blaugrana, serà necessària la seva producció des del tir exterior. A la seva carrera NBA ha llançat 651 triples en 310 partits, més de 2 de mitjana, anotant-ne 212 en total. Això es transforma en un 32’6% del total, una xifra millorable però no desastrosa. Va tenir temporades en les quals va rondar el 38%, així com altres en les quals va estar per sota del 27%. Aquesta irregularitat, sobretot des del tir sobre recepció, serà un dels punts claus en el seu rendiment. Si Jabari Parker aconsegueix anotar triples amb solvència, la defensa es tancarà menys i tindrà més espais per atacar amb la pilota, com a ell li agrada.

Dubtes sobre el seu estat físic

A més d’algun dubte esportiu com els comentats anteriorment, la gran majoria d’incògnites que es deriven del fitxatge de Jabari Parker són del seu estat físic. Si el nou jugador del Barça mai hagués tingut problemes físics, és una evidència que. actualment. seria jugador NBA i no l’estaríem veient aterrar a Europa a revaloritzar la seva figura i demostrar que encara pot jugar al màxim nivell. L’aler-pivot ha tingut, al llarg de la seva carrera esportiva, dues lesions de lligament creuat anterior al genoll esquerre. La primera de totes dues se la va fer a la seva temporada rookie, quan només portava 25 partits disputats a l’NBA i començava a destacar.

La segona, dos anys i mig després, al 2017, al millor moment de la seva carrera quan promitjava 20 punts per partit. En aquell moment semblava que s’havien acabat els problemes per ell, ja que estava recuperat sense seqüeles de la primera lesió que s’havia fet i estava rendint al seu màxim nivell. Després d’aquella segona lesió, ha seguit acumulant problemes i mai ha arribat a rendir com abans, cosa lògica perquè dues lesions de creuats al mateix genoll retirarien a molts esportistes. En el cas de Jabari no va ser així, ja que ha seguit intentant tornar a les pistes en diferents ocasions, sense trobar mai regularitat i recaient d’altres problemes físics derivats. Així, porta sense jugar des de gener de 2022, quan els Celtics el van tallar.

Però Jabari Parker només té 28 anys, una edat en la que la majoria de jugadors arriben al seu prime, i el nou jugador blaugrana encara està a temps de rellançar la seva carrera. S’ha comparat el seu cas amb el de Dante Exum, qui també va aterrar al Palau Blaugrana amb ganes de retrobar el seu nivell i, un any i mig després, ha aconseguit tornar a la millor lliga del món de la mà dels Mavericks de Luka Doncic. L’ostracisme que ha patit Jabari no té res a veure amb el de l’australià, però si que són casos comparables en quant a intencionalitat del jugador.

I és que un altre dels dubtes que es poden tenir sobre Parker és la duresa, implicació i durabilitat del seu estat mental, a més del físic. Sobre el paper, no hi hauria d’haver dubtes sobre això. A més de voler rellançar la seva carrera, ja s’ha comentat per xarxes socials la implicació que està tenint el jugador a l’hora de demostrar el seu òptim estat, passant totes les proves pertinents que li ha fet el club i volant fins a Barcelona per posar-se en mans dels professionals necessaris. La darrera mostra que es té del seu estat sembla positiva, així que hem de comptar que Jabari Parker és, a dia d’avui, un jugador amb capacitat de competir. S’haurà de veure quina durabilitat té el seu estat i quina adaptació pot tenir a un calendari d’equip d’Eurolliga i Lliga Endesa, amb els gairebé 90 partits de càrrega que això suposa. Quins plans tindrà el Barça per allargar aquesta durabilitat?

Quin jugador és Jabari Parker a dia d’avui?

Hem anat explicant en els anteriors apartats quin tipus de jugador és Jabari Parker, i quina influència ha tingut el seu estat físic en el seu rendiment a pista i la seva evolució com a jugador. És una evidència que el nou fitxatge del Barça no és al 2023 el mateix jugador que va aterrar a l’NBA a menjar-se el món al 2014. Tenia 19 anys, un físic prodigiós i unes capacitats innates i sobrenaturals per algú de la seva mesura i pes. Ara, amb 28 anys, segueix en edat òptima per competir, però el seu estat físic ha fet que hagi hagut de modular la seva manera de jugar.

Així, Parker, amb els pas dels anys i la seva decaiguda física marcada, va anar deixant de banda l’explosivitat i imprevisibilitat que tenia el seu joc per tornar-se un aler-pivot molt més pragmàtic. El joc de Jabari va patir una exteriorització en alguns aspectes i una interiorització en altres. Per una banda, va exterioritzar-se una mica a l’hora de buscar més llançaments exteriors que en la seva etapa pre-lesions. La davallada d’explosivitat, salt i velocitat feia que no fos un penetrador tan eficient, així que va haver d’intentar trobar més tirs exteriors dels que feia anteriorment. D’altra banda, va interioritzar el seu impacte dins la pintura en forma de joc al pal baix. Amb menys joc d’1 contra 1 i més pes, va convertir-se en un jugador eficient sota cistella i també en finalitzacions de talls allunyat de la pilota.

Tot això es va traduir en que el Jabari Parker de la seva segona etapa NBA, després de les greus lesions, llançava més triples tirats que la seva versió jove. De menys d’1 triple tirat per partit a les seves dues primeres temporades, va passar a més de 3 per partit entre 2016 i 2020. També va anar augmentant els percentatges de 2 al llarg de la seva carrera, fruit d’aquesta interiorització i millor lectura de joc sense pilota, a causa de la pèrdua de capacitat física. Del 50% en tirs de 2 que acreditava les seves primeres temporades, va anar augmentant percentatges progressivament fins arribar al 60% les darreres. Serà capaç d’extrapolar aquestes dades al bàsquet europeu?

Que el Jabari Parker actual és un jugador molt diferent a aquell 3-4 penetrador i explosiu que va aterrar a l’NBA amb 19 anys ho marca aquesta interiorització que ha tingut el jugador. Analitzada la seva manera de jugar actual, involucrat en més bloquejos directes i més allunyat de la pilota, no seria d’estranyar que el seu rol a Europa pogués ser més semblant a la d’un pivot baix que a la d’un aler-pivot a l’ús. Ja és habitual que jugadors que aterren a Europa vinguts de l’NBA s’interioritzin una posició: escortes que a Europa són alers, alers que es transformen en aler-pivots, aler-pivots que acaben jugant de 5.

El cas de Jabari, sabent de les seves condicions físiques, podria encaixar en aquests últims. De fet, en la seva darrera temporada a l’NBA, ja havia jugat alguns minuts a la posició de pivot, fent parella interior undersized amb Grant Williams als Celtics. En clau Barça és evident que el jugador arribar per fer de 4, i que no el veurem jugar de 5 excepte en comptades ocasions. El seu paper com a “pivot” podria arribar més en funció del rol que tingui a pista que en la seva posició com a tal. Amb Willy i Nnaji no encaixa fent funcions de pivot, però amb Vesely sí podem veure gran presència de Jabari en bloquejos i joc interior.

Comparativa amb Nikola Mirotic

Quan pensem en el que pot aportar Jabari Parker al Barça, ràpidament ens ve a la ment el jugador a qui teòricament ve a substituir, Nikola Mirotic. L’excapità del Barça deixa a la plantilla blaugrana un buit molt gran a omplir, ja que era el millor jugador de la plantilla i, per molts, el millor jugador d’Europa. Així, el nord-americà té la difícil missió d’intentar fer oblidar a tota una estrella europea. No ho tindrà fàcil, però el cert és que gram per gram i per capacitats, Parker no és pitjor jugador de bàsquet que Mirotic. Sent tots dos jugadors de calibre NBA que estan jugant a Europa per motius molt diferents, en condicions òptimes Jabari hagués tingut una carrera més prolífica que l’hispano-montenegrí.

Però això són suposicions que no arriben més enllà, ja que el físic no li ha permès brillar al màxim nivell. Al Mirotic d’aquestes darreres temporades és impossible suplir-lo perquè no hi ha un jugador que barregi la seva tècnica de pal baix amb la seva fiabilitat en el triple. Sota aquesta premissa, Parker és un jugador diferent a Mirotic, i tindrà altres funcions a Can Barça, tot i que en algunes facetes pugui aportar igual o més que el nou jugador d’Armani Milà.

PARKER 2021/22 PARKER 2019/20 MIROTIC 2022/23
Tipologia Volum PPP Volum PPP Volum PPP
Spot up 32’9% 1’29 24’9% 0’74 26’7% 1’06
Transicions 12’3% 1’00 17’9% 1’14 9’5% 1’25
1 vs 1 12’3% 0’44 4’2% 0’78 2% 1’33
Pick & Roll 6’8% 0’80 7’8% 0’79 1’9% 1’06
Pal baix 6’8% 0’80 6’4% 1’08 21’3% 1’01
Talls 5’5% 1’50 10’4% 1’24 7’4% 1’45

Contextualitzant les dades de les 6 accions ofensives més utilitzades per Jabari Parker que hem observat anteriorment dins l’article, comparem aquestes dades amb les de Mirotic de la temporada passada. Són dos jugadors que, més enllà de la seva capacitat de jugar d’esquenes a cistella i generar punts des del pal baix, no s’assemblen en pràcticament res més. Tots dos jugadors utilitzen el tir sobre recepció com a principal via de llançament, sent Mirotic un jugador molt més fiable al llarg de la seva carrera que Jabari. En aquesta faceta el Barça surt perdent, ja que perd al millor aler-pivot tirador (o segon millor després de Vezenkov) d’Europa per fitxar un jugador que pot anotar, però és irregular.

Pel que fa a bloquejos directes, el Jabari actual és un jugador que ho utilitza amb més volum que l’hispano-montenegrí en el seu joc, ja que Mirotic ho basa gairebé tot en el tir i el pal baix. Parker també és un jugador amb molta més capacitat de posar la pilota a terra i atacar l’1 contra 1 davant defensors rivals que el seu predecessor. D’altra banda, la naturalesa de Parker el porta a córrer bé la pista, necessitant transicions i joc obert per sentir-se còmode. Aquestes últimes dues facetes dependran molt, evidentment, del seu estat físic. Si és òptim, veurem un Jabari Parker més vertical i capacitat per córrer la pista que l’anterior estrella culer.

D’altra banda, i no menys important, s’ha de valorar l’arriscada aposta que ha fet el Barça amb aquest fitxatge. Els culers tenien la seguretat d’una indiscutible estrella europea en aquesta posició, mentre que el fitxatge de Jabari no deixa de ser una moneda a l’aire. Si surt bé, és evident que el fitxatge és d’escàndol, ja que Jabari Parker és un enorme jugador de bàsquet. Però és un fet que els de Grimau canvien un valor segur per una aposta de bojos. Jackpot o desastre?

Queda clar, doncs, que Nikola Mirotic i Jabari Parker s’assemblen com un ou i una castanya. Fitxant al nord-americà, el Barça manté la capacitat del seu aler-pivot per jugar d’esquenes a cistella que tenia amb Mirotic, però també ha fitxat un jugador que necessita tenir més la pilota a les mans i menys fiable des del tir exterior. Amb aquest canvi, unit al de Willy Hernangómez per Sertac Sanli i la major presència de generadors exteriors dins la plantilla, el roster culer canvia completament de cara.

Encaix dins el Barça actual

Deixant les comparatives de banda i encaixant al jugador dins l’engranatge de l’equip, l’entrada d’un jugador del seu perfil dins la plantilla blaugrana no és ideal. Amb Jabari Parker i Oscar Da Silva cobrint la posició d’aler-pivot, Willy, Vesely i Nnaji es repartiran la de pivot. Només observant els noms, ja es veu una primera mancança clara: el tir exterior. Així com el Barça de la temporada passada comptava amb Mirotic i Sanli com a jugadors capaços d’obrir la pista des de la línia de 3, aquest any l’equip no tindrà un interior tirador de forma pura. Parker pot llançar i Da Silva també, però cap dels dos és un especialista. Pel que fa als pivots, Hernangómez i Vesely tenen mà des de la mitja distància, sobretot el txec, però cap dels dos es prodiga a llançar des del perímetre amb solvència i constància.

Així, si l’equip no treballa bé els espais entre pivots pot arribar a patir en segons quins moments, ja que a aquesta mancança se li suma la necessitat que tindran dos dels seus alers, Joel Parra i Nikola Kalinic, de jugar al pal baix i generar des d’allà. El Barça tindrà quatre figures clares en aquesta faceta del joc, ja que Parker i Willy també tindran molta incidència des del pal baix. Per tant, serà clau tenir ben marcades les ocupacions d’espais intermedis per no trepitjar-se els uns als altres. En aquest sentit, amb l’interior que sembla encaixar més Jabari Parker és Jan Vesely. El txec és el pivot amb millor mà de l’equip, a més de tenir una excel·lent lectura de les continuacions curtes i capacitat de passada a l’home lliure. Així, Parker podria trobar-se més còmode amb ell i treballar situacions de pal baix amb més espai.

Per contra, el seu perfil de jugador no encaixa de forma ideal ni amb Willy ni amb Nnaji. El nigerià és un finalitzador pur sense tir més enllà de 2-3 metres a cistella, i això no quadra amb els espais que ocuparà Parker. Amb Willy ho podria fer una mica més, compartint les situacions de pal baix i treballant tots dos la mitja distància. Així i tot, quan Jabari estigui a pista amb qualsevol d’aquests dos interiors, necessitarà d’exteriors com Abrines, Brizuela o Lapro que els obrin la pista. Sobretot amb Willy, la clara influència de tots dos prop de la cistella ha de convertir-se en un avantatge i no en una limitació. És probable que, davant tant jugador amb tendència de jugar al pal baix, veiem moltes situacions de triple post al Barça 2023/2024. Era una situació que ja utilitzava Grimau amb el Barça B i que amb seguretat veurem aquesta temporada.

L’altre gran dubte de la presència de Jabari Parker dins el roster blaugrana és la defensa interior. És cert que l’equip s’ha desprès d’un jugador com Sanli que limitava l’equip en una situació de joc tan bàsica com la defensa de bloqueig directe, però els fitxatges interiors no augmenten el rendiment defensiu de l’equip. Hem comentat anteriorment a l’article que Parker no és un defensor notable. Històricament li ha faltat concentració i treball defensiu i, actualment, és probable que el seu estat físic el limiti en temes de mobilitat. A ell se li ha de sumar la presència de Willy Hernangómez, que no és un interior defensiu. L’exmadridista té mancances en situacions posicionals i duresa interior (sorprenentment, ja que és un jugador físicament notable). Així, la barreja entre tots dos limitarà el sostre defensiu de l’equip en dues posicions importants en l’engranatge de l’equip, per les moltes situacions defensives que hauran d’afrontar.

Observant de forma detinguda el roster blaugrana d’aquesta propera temporada, sembla clar que l’equip serà netament ofensiu, a diferència d’altres temporades. L’estratègia de joc ha de canviar i hauria de passar per imposar-se als rivals en anotacions elevades i no portar-los a un ritme baix marcat per la defensa, perquè l’equip no té gaires armes per imposar-se en aquest sentit. Satoransky, Abrines, Kalinic, Da Silva o Vesely poden ajudar a teixir un equip gran i difícil d’atacar per moments, però la presència de jugadors de tan marcat aspecte ofensiu a la plantilla deixa clar quina ha de ser la manera de jugar del Barça 2023/24. Un cop tancat el fitxatge de Jabari Parker per una temporada, al Barça li falta una sola peça per deixar enllestida la plantilla de la propera temporada. El generador que falta i que substituirà Cory Higgins marcarà el sostre d’un equip que serà molt diferent al de la temporada passada. Serà el Barça de Roger Grimau un equip guanyador?

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BARÇA

Tradueix »