Connecta amb nosaltres
Harden

NBA

Tenim traspàs! Anàlisi de l’encaix de James Harden als Brooklyn Nets

Com encaixarà James Harden als Brooklyn Nets de Steve Nash?

Comparteix

Tenim traspàs! Anàlisi de l’encaix de James Harden als Brooklyn Nets

Després de moltes setmanes d’incòmode impàs, el traspàs de James Harden ja és oficial. Jugarà als Brooklyn Nets de Kevin Durant i Kyrie Irving. L’etapa de Harden als Houston Rockets ha acabat de manera abrupta i desagradable: si l’eliminació a Play Off contra els Los Angeles Lakers va ser el detonant de la ruptura amb Russell Westbrook i de l’adéu de Mike D’Antoni i Daryl Morey, ara han estat les dues doloroses desfetes consecutives per dobles dígits contra els mateixos Lakers -campions- el factor que ha accelerat els moviments. Harden va deixar-ho clar a la sala de premsa després del partit del dia 13 de gener.

Deixant de banda que la majoria de projectes desgastats i sepultats dels temps recents a l’NBA tenen en comú la daga de LeBron James, la realitat és que és impossible identificar un únic culpable de la progressiva caiguda dels Houston Rockets. L’adéu de Morey va ser l’adéu d’una idea, els vicis adquirits a partir de la lesió de Chris Paul en la sèrie contra els Warriors de 2018 s’expliquen en gran mesura per la recerca d’un sistema que optimitzés les virtuts d’un James Harden legitimadíssim per imposar qualsevol clàusula i Mike D’Antoni, una ment maltractada pel bàsquet, va acabar visiblement frustrat i va ser el primer en decidir que -abans que el fessin fora- se n’anava. Es tracta d’un deteriorament progressiu que analitzarem pròximament com manen els cànons.

A Brooklyn, Harden s’hi trobarà un context diferent. Hi compartirà equip amb Mike D’Antoni, però aquesta vegada cap dels dos serà la primera espasa ni a la pista ni a la banqueta. El tècnic, a més, serà Steve Nash, que és reconegut per consens com el seu predecessor i també va ser “ideat” pel mateix Mike D’Antoni. I, per si això fos poc, tancarà el cercle de les parelles d’aquells -no prou- exitosos Oklahoma City Thunder unint-se a un Kevin Durant que va ser un dels responsables principals de la caiguda dels Rockets l’any 2018. Les intrahistòries del fitxatge són brutals i, per acabar-ho de rematar, qui mou els fils és un propietari que acaba de protagonitzar una jugada molt similar a la de l’anterior quan va incorporar Garnett i Pierce a l’equip i un Sean Marks que, després d’anys perseguint una reconstrucció llarga i costosa, culmina la seva obra al mateix temps que s’exposa a caure al pou si les coses no funcionen…amb encara menys eines que els Nets de fa quatre anys.

All in dels Nets

Brooklyn sacrifica el futur en clau reconstrucció sabent que, si les coses van bé, no els caldrà tornar a la línia de sortida fins arribar a la recta final del deute. L’aposta, a grans trets, és clara: aliança entre estrelles lligades a mig termini (2023) acceptant implícitament que el valor de les rondes del Draft serà residual i accentuant la tendència de prioritzar comptar amb diversos generadors d’elit capaços de sostenir unitats pel seu compte abans que mantenir la profunditat. Els Nets de l’etapa de major intervencionisme tècnic i executiu s’havien caracteritzat per l’amplitud de la gama de jugadors de classe mitjana, mentre que els actuals són l’equip de les estrelles. Aspiren a una nova extensió del bloc.

El punt que més por fa del traspàs és la confrontació de caràcters. Kevin Durant és la cara visible d’un projecte en el qual, des d’ara, no només hi serà el caràcter incontrolable de Kyrie Irving sinó que també hi serà un James Harden acostumat a viure a cos de rei a Houston durant molts anys –sense rebre gairebé mai un no per respostai que no serà la primera espasa del nou context, així que haurà d’establir unes noves expectatives d’autoritat. L’encaix i el possible èxit d’aquest traspàs van molt més enllà del que succeeixi a la pista, que ja de per si és prou incert ateses les característiques dels tres. A hores d’ara ni tan sols podem tenir clar si Kyrie Irving tornarà a jugar aquesta temporada, així que el repte de construir química entre tres caràcters volàtils es presenta com un repte especialment complex per a un tècnic que debuta aquesta temporada.

Sense Caris LeVert, jugador que en molts moments estava tenint més USG que Kevin Durant i Kyrie Irving, ni un Jarrett Allen que ha acabat als Cleveland Cavaliers, la rotació dels Brooklyn Nets s’haurà de sotmetre a una reestructuració. A hores d’ara, sobre el paper, la combinació seria la següent:

Kyrie Irving Bruce Brown/Chris Chiozza
James Harden Landry Shamet
Joe Harris Timothe Luwawu-Cabarrot
Kevin Durant Jeff Green
DeAndre Jordan Nic Claxton/Reggie Perry

Les posicions de la taula, especialment pel que fa als suplents -i més tenint en compte la baixa de Spencer Dinwiddie-, són una simple aproximació. Ara ens endinsarem en com s’alternarà el lideratge de les estrelles amb l’ordre dels seus descansos, però tots els camins ens porten a uns Brooklyn Nets tancant els partits amb un quintet baix.

Harden a l’estructura esportiva dels Nets

Sigui primera espasa o no, James Harden és un jugador que canvia dinàmiques. En el cas actual, parlem d’un jugador que no arriba a Brooklyn per ser la peça fundacional del traspàs sinó que ho fa per convertir-se en la joia de la corona d’un candidat a guanyar l’anell. Els Nets de Nash són un equip que practica un bàsquet molt líquid per les facilitats que aporta al sistema comptar amb un jugador com Kevin Durant, però això no els eximirà d’haver de trobar situacions en les quals puguin optimitzar James Harden. Traspassar per ell implica que, decididament, estàs disposat a posar-li les coses fàcils per permetre-li continuar sent ell.

Kyrie Irving, Kevin Durant i James Harden són al TOP 20 històric d’USG% de l’NBA i tres dels actuals jugadors que tenen un % d’ús de carrera superior de mitjana al 29%. Estan acostumats a encapçalar projectes fortament orientats a la seva producció i saben el que és prendre un volum molt alt de decisions. Partint de que intentar fer una modificació d’aquesta essència atempta directament contra la naturalesa que els ha permès moure’s en paràmetres històrics, la responsabilitat principal de Steve Nash serà aconseguir que, més enllà de relacionar-se quan converteixin pista, quan comencin les rotacions tingui sempre un All NBA a la pista prenent decisions. Tal com vam veure als Warriors, això és diferencial i fa que es relativitzi considerablement el nivell dels complements. Les estrelles en marquen la sort.

La distribució de situacions ofensives dels Nets d’aquesta temporada té diverses similituds amb el que ha fet James Harden al llarg dels darrers anys: abundància de l’ISO, preferència pel bloqueig amb petits (o KD) per crear desajusts aprofitant la presència d’estrelles desequilibrants i situacions de bloqueig directe convencional dirigides a la producció del generador dominant a qualsevol nivell de la pista. James Harden és el jugador que més ISO juga de l’NBA aquesta temporada (24% de freqüència) fins i tot amb el canvi d’estil de Silas i Kyrie Irving i Kevin Durant figuren al TOP 20 de la lliga amb xifres molt pròximes al 15% de freqüència. A més, els tres excel·leixen: James Harden produeix 1’02 punts per possessió amb un volum elevadíssim, Kyrie Irving registra 1’42 punts per possessió (!!) i Kevin Durant està en 1’18. Parlem de tres desajusts permanents contra qualsevol perfil de rival.

El secret de l’atac dels Nets raurà en la capacitat que tinguin per simplificar les coses i en el compromís de James Harden per abraçar dos conceptes que Nash, amb major o menor èxit segons el tram del partit, ha implementat a Brooklyn: la voluntat de repartir-se les àrees de recepció i el compromís per iniciar accions ofensives ràpidament. Amb el pas dels anys James Harden ha anat renunciant als bloqueigs en primers segons de possessió, les passades primàries per recol·locar-se a la pista i l’activitat off the ball quan no és el centre d’atenció. És més important que sigui capaç d’entendre que ja no pot quedar-se a mitja pista esperant tornar a rebre la pilota i que, per l’èxit del projecte, no podrà ignorar les ofertes de recepció al colze o al pal baix de KD ni la voluntat de flow offense que ha expressat Nash en alguns moments. Serà més important això que no que renunciï a una part significativa de l’ISO perquè qui se’n va, Caris LeVert, també tenia un protagonisme important en aquest tipus de jugades. Encaixar-lo, en aquest sentit, no hauria de ser tan complex…si es mostra receptiu. Una altra situació que podrien explotar

Deixant de banda els dubtes manifestats en el paràgraf anterior, la realitat és que fer-se càrrec d’aquests Nets sempre que dos dels tres jugadors estrella siguin a la pista serà una tasca desagraïda i difícil d’afrontar. Kevin Durant és un candidat seriós a ser el millor anotador conceptual de tots els temps, Harden és un motlle inèdit de perfil de volum que també figura en aquesta llista i Kyrie Irving, igual que ells dos, és un dels jugadors amb més facilitat per anotar tirs d’altíssima complexitat en moments de màxima exigència. Tres anotadors massius al clutch, un respecte arbitral que arriba a ser frustrant pels equips rivals i vocació innata per posar pressió als rivals a base de presència. Una altra cosa no, però aquests Nets tenen molt talent.

La relació amb els complements

Hi ha quatre noms que podem dividir en tres blocs que destaquen molt en la part restant de la rotació dels Nets: Jeff Green, Landry Shamet, DeAndre Jordan i Joe Harris. El primer va deixar unes sensacions genials la temporada passada amb Harden i té la clau de la fortalesa defensiva de l’equip, el segon i el quart responen a un perfil de tirador -sobretot el segon- que Harden no ha tingut al seu costat en els darrers anys i el tercer, després del traspàs de Jarrett Allen, necessitarà molt més que ser un gran amic. 

Comencem pel més senzill: DeAndre Jordan. Va firmar un contracte facilitat per la presència de KD i Irving i el seu rendiment ha estat decebedor. Més enllà de ser un jugador decadent, no ha aportat solvència defensiva prop del cèrcol ni ha respost bé en la defensa de canvis que ha imposat Steve Nash -o els jugadors. Està molt a prop de ser injugable, però ara tindrà una oportunitat per realçar el vol: l’arribada de Harden li servirà per compartir pista de nou amb un jugador molt útil alimentant pivots i que, a més, en trams puntuals, l’ajudarà en defensa al pal baix -és un dels millors jugadors de la lliga en això gràcies al seu tronc inferior-. La lògica indica que no hauria de tancar partits i que serà reemplaçat per l’home que analitzarem a continuació: Jeff Green.

Jeff Green no és un rim protector, però té característiques que la temporada passada van casar molt bé amb James Harden: adaptabilitat total a la defensa de canvis 1-5, capacitat comunicativa i d’invasió d’espais i, de manera més orientada a l’atac, vocació de generador complementari. Pot botar. A Brooklyn tots els camins porten a l’small ball, i aquí Jeff Green hi tindrà un paper fonamental: ell serà el complement de Kevin Durant a la death lineup i haurà de fer, salvant les distàncies, el paper d’Andre Iguodala. Si és capaç d’aconseguir-ho, el plantejament dels Nets en finals de partit serà sostenible. Si no ho aconsegueix, deixant de banda possibles canvis, efectivament, qui guanyarà serà qui anoti més punts. Els Nets són el vuitè equip de l’NBA que més utilitza el switch aquesta temporada (via Second Spectrum), i d’entrada és impossible imaginar un altre tipus de defensa amb James Harden a l’equip. Que Kevin Durant hagi estat el millor defensor de l’equip fins ara, en clau futur immediat, tampoc és cap gran notícia.

I finalment parlem dels tiradors. Harden està acostumat a tenir atacs estacionats al seu servei -en termes perimetrals- i a que el moviment depengui d’ell, de la pilota i del jugador que li faci el bloqueig -quan n’hi ha. PJ Tucker, Robert Covington, Trevor Ariza i fins i tot el Ben McLemore més recent han estat tiradors estacionats, cosa que no ajudava a trencar la monotonia i feia que tot depengués de l’efectivitat. Ara, si fa o no fa, això canviarà. Deixant de banda la creació de llançaments de les estrelles citades al llarg de l’article, el fet de comptar amb un jugador tan dinàmic com Joe Harris, que viu constantment de sortides de bloqueig indirecte, staggers i talls, serà molt interessant per conèixer una nova dimensió de Harden. Harris va firmar un 72×4 fa uns mesos i està anotant un 50% dels triples que llança (5’8 intents). Dades demolidores i molt esperançadores.

TIPUS DE TIR FREQÜÈNCIA PUNTS PER POSSESSIÓ
Spot up 33’1% 1’15
Catch and shoot (54’4% encert) (79’7% EFG)
Talls 13% 1’3
Off Screen 16’6% 1’42
Transició 17’2% 1’6

No hi ha massa més a dir: si Harris funciona, l’atac dels Nets serà dinamita pura i dura. I està funcionant, ja.


L’NBA és una lliga cíclica. Es mou per moviments estructurals. L’agència lliure de 2021 era una data marcada en vermell que, per diversos motius, s’ha anat diluint de manera progressiva. Traspassar per Harden, amb la majoria d’estrelles fora del circuit, és un potencial home run. Els Nets han afrontat un moviment que servirà per explicar els pròxims anys de la seva història. O serà un èxit total, campionat/s, o serà una ruïna. Sense terme mig. Els dubtes esportius, sens dubte, hi són. L’expectativa també.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »