James Nnaji és un dels noms propis de l’inici de 2022 del Barça de bàsquet, que per fer front a l’onada d’absències que ha provocat el brot de la Covid-19 que ha afectat a tota la disciplina de la secció ha hagut de recórrer als joves que al llarg dels darrers mesos s’han integrat puntualment a la rutina del primer equip per a completar plantilles o, fins i tot, per a que tinguin participació activa en els partits, que era una de les arestes del projecte que Sarunas Jasikevicius tenia al cap quan va fitxar pel club blaugrana. Si bé hem tingut la mala sort de no poder veure Michael Caicedo gaudint d’un rol de major importància durant aquestes setmanes perquè ell també ha estat a protocols, sí que hem pogut gaudir de l’evolució de Rokas Jokubaitis, els minuts puntuals d’Agustín Ubal i l’impacte immediat del protagonista de l’article.
El Barça ha trobat en el pivot de 2004 un perfil diferent dels interiors amb fitxa del primer equip. Parlem d’un jugador que encara es troba en l’etapa formativa i necessita el mateix temps que qualsevol jugador en una situació similar per progressar i adquirir els mecanismes per a adaptar-se al bàsquet de primer nivell però que, per descomptat, gràcies a les virtuts físiques d’elit que presenta i la voluntat de complir sense sortir-se del guió tot allò que li encomana el cos tècnic, ja ha estat valuós i de certa utilitat per a l’equip en partits de Lliga Endesa i Eurolliga. L’ascens al primer equip per ara ha estat testimonial, però s’ha convertit en un recurs tàctic d’interès.
El darrer any de James Nnaji
És impossible entendre el debut de James Nnaji amb el primer equip del Barça -que, per cert, va ser contra Zalgiris Kaunas el mateix dia que Rafa Villar- sense entendre com ha estat la seva evolució al llarg de l’any 2021. Va ser l’àncora interior defensiva d’un equip U18 que va situar-se en cotes defensives elevadíssimes als campionats juvenils domèstics i l’ANGT del qual el Barça va sortir subcampió en la final contra el Real Madrid i va passar de tenir la consideració global de corrector de luxe per a un equip centrat en altres talents a convertir-se en una de les figures més atractives de la plantilla. Nnaji respon a un perfil d’interior rocós i d’indiscutible impacte defensiu que, si bé en categories formatives pot transmetre que és fins a cert punt genèric per la incidència immediata basada en el físic i la producció en situacions ofensives simples a victòries dels equips en què es troba, quan fa el salt -encara que per ara sigui puntual- al professionalisme és perquè demostra que té cert valor afegit i altres virtuts per desplegar al repertori o, el que és encara més interessant, capacitat per a traslladar aquest domini al següent nivell.
Nnaji creix com a jugador de bàsquet sota unes indicacions molt clares. La prioritat principal del seu desenvolupament és trobar la manera d’extrapolar les seves virtuts físiques, envergadura i força, al pròxim nivell, però al món del bàsquet formatiu l’autèntic repte en el desenvolupament de projectes com ell és que hi hagi un acompanyament tècnic funcional que li permeti aportar més coses als marges del joc. I, de moment, el Barça ho està aconseguint: Nnaji està anotant el 60% dels seus tirs lliures aquesta temporada -que és una progressió evident respecte dels percentatges pròxims al 50% en els campionats que va disputar durant el primer semestre de 2021- i, tot i que no ha expandit de manera considerable el rang de llançament, ha progressat en la mecànica. En el partit del Barça contra el BAXI Manresa va anotar quatre dels cinc TL que va llançar.
El pròxim pas de Nnaji passa per incorporar la capacitat per fer passades bàsiques i lectures simples que dinamitzin el joc i li permetin incidir en més àmbits del joc més lluny del cèrcol. A Jasikevicius li agrada que els seus pivots siguin jugadors capaços de redistribuir la pilota en continuacions curtes del bloqueig directe i que puguin intercanviar posicions en defensa o fer ajudes molt llargues, que són dues àrees en les quals té un marge de millora evident. El factor que definirà el seu sostre és, principalment, el punt fins al qual desenvolupi les característiques que acabem de descriure. El seu cartell d’interior pragmàtic als dos cèrcols, de per si, ja crida prou l’atenció.
El valor de Nnaji als esquemes del Barça
La posada en escena seriosa de James Nnaji amb el Barça ha coincidit amb un tram en el qual diversos actius del joc interior del Barça de bàsquet han estat de baixa. Nnaji és, juntament amb Brandon Davies i Sertac Sanli, pivot pur a la rotació del Barça, i les seves vies d’aportació són les que certs sectors de l’afició del Barça -encertadament o no- reclamaven per a l’equip durant la temporada passada i alguns trams de l’actual: capacitat d’initimidació, càrrega del rebot i producció per damunt del cèrcol. Nnaji és un jugador dissenyat per resoldre situacions senzilles que guanya valor prop del cèrcol en defensa i necessita conviure amb generadors sòlids en el 2 contra 2 en atac.
En defensa Jasikevicius ha optat per fer servir Nnaji com a defensor flat. La diferència entre ell i Sanli és que, mentre el segon utilitza aquest concepte defensiu per suplir la mancança de desplaçament lateral que pateix, en el cas del primer ha estat de manera clarament orientada a la potenciació de les seves virtuts. Més enllà dels cinc taps contra Manresa, el més interessant del seu joc fins ara en matèria defensiva ha estat la facilitat amb la qual ha sabut medir les distàncies amb el generador rival i la capacitat de recuperació per a impedir que l’interior rival finalitzés amb comoditat. Fem un cop d’ull a aquesta seqüència defensiva contra Anadolu Efes per a entendre-ho:
La contenció de la conducció de Micic li serveix per a que no llanci des de la mitja distància i no tingui una penetració còmoda. Nnaji és un tipus de defensor que, per les seves dimensions i la capacitat d’encadenar esforços, si evoluciona adequadament en l’àmbit tàctic -el control dels espais defensius, bàsicament- serà una referència defensiva per al seu equip en protecció de cèrcol. Gran part del camí per potenciar els seus instints passa per la consolidació d’un bon posicionament defensiu, i accions com aquesta demostren que té el marge per progressar. Després, tot i que acabi en falta, corrobora que té capacitat per repetir moviments i, a més, per a dificultar també les finalitzacions prop del cèrcol del rival.
En atac Nnaji serà un executor. No és creatiu amb la pilota a les mans, ni a curt ni a mig termini és fàcilment imaginable que es converteixi en un focus d’atenció en finalització o distribució al pal baix perquè fins ara no ha donat arguments tècnics per a pensar que pugui implementar aquest registre al bàsquet professional i, per altra banda, tampoc ha estat educat com a cinc que obri la pista. Hem de visualitzar James Nnaji com un jugador que produirà a partir del rebot ofensiu, de la lectura dels espais de línia de fons ja sigui en connexió amb altres interiors o a partir de la interpretació del dunker spot o, finalment, com a derivat d’accions de 2 contra 2. El primer pas de Nnaji per a ser un jugador resolutiu en el bàsquet professional passa per establir-se com un anotador d’alt percentatge a la zona en situacions de cara a cistella.
El valor de Nnaji a la rotació del primer equip del Barça és transitori i tot fa pensar que quan tots els jugadors estiguin recuperats passarà a recuperar un paper residual, però gràcies a l’inici de 2022 ja ha aconseguit dues coses: demostrar que ja és un jugador capaç d’implementar les seves virtuts al bàsquet professional, que és molt positiu de cara a la seva postulació per al paper de recurs tàctic per a aquesta mateixa temporada, i guanyar-se un lloc al cap de tots els aficionats del Barça de cara a la construcció de pròximes plantilles. Nnaji és un producte inacabat, però les pautes de com se l’ha de desenvolupar són molt clares i la matèria primera és molt atractiva.
