Connecta amb nosaltres

BARÇA

Com serà el Barça de Šarūnas Jasikevičius?

Com serà el Barça de Sarunas Jasikevicius?

Comparteix

Com serà el Barça de Šarūnas Jasikevičius?

La dolorosa derrota contra Baskonia a la final de la Lliga Endesa ha fet que el Barça prengui mesures dràstiques sobre el present i el futur de la secció de bàsquet blaugrana. En qüestió de poc més de 40 hores, Svetislav Pesic ha deixat de ser el tècnic de l’equip i Josep Maria Bartomeu, juntament amb el gabinet de consellers de torn, ha designat Šarūnas Jasikevičius com a successor en el càrrec. La notícia, il·lusionant i abrupta a parts iguals,  si som honestos, la va avançar el company Erick Moleiro, un dels comptes de twitter de capçalera sobre bàsquet en general però, sobretot, sobre bàsquet formatiu europeu.

Abans d’endinsar-nos en un anàlisi tècnic, tàctic i esportiu, hem d’incidir obligatòriament en l’impacte emocional de l’arribada de Jasikevičius. El tècnic lituà, admirat i respectat a cada país del panorama basquetbolístic europeu, és tota una bafarada d’aire fresc i esperança per a l’entorn blaugrana.  La de Saras no és una arribada qualsevol; és una arribada anhelada des de feia anys i anys que, tot i la predisposició d’ambdues parts, mai havia pogut concretar-se per desacords essencials en el repartiment de poders. Un dels motius pels quals Jasikevičius ha passat tant temps a Kaunas, més enllà dels arguments culturals i d’arrelament, és que tenia màniga ampla per fer i desfer al seu gust. Al Barça, fins aquesta temporada, no n’hauria tingut.

El Barça porta anys a la recerca d’un model. Més enllà de la naturalesa d’aquest concepte, que en gran mesura depèn de l’estabilitat del mercat i de les circumstàncies del bloc guanyador, el que és evident és que era impossible mantenir Pesic a mig/llarg termini i implementar un pla a anys vista. Amb Saras, que ha firmat contracte fins la temporada 2023 (viurà un canvi de presidència a Can Barça), les coses canvien considerablement: Saras desenvolupa talent, potencia jugadors i crea estratègies a llarg termini. És un tècnic que transcendeix el resultadisme, optimitza plantilles i, el que és més important de tot, té una base ideològica claríssima: la flexibilitat l’ha de posar damunt la taula ell, no la plantilla. Saras és un tècnic molt més dúctil que Pesic, de manera que -dins d’uns paràmetres- podrà amotllar-se raonablement a la vocació de les estrelles blaugrana.

Šarūnas Jasikevičius és il·lusió, frescor i idees. Šarūnas Jasikevičius és, de totes totes, un tècnic de projecte. L’home que el Barça -club i secció-, des de feia temps, demanava a crits. Un tècnic DEL Barça i PEL Barça.

Com juguen els equips de Šarūnas Jasikevičius?

Des de fa anys es vincula el nom del tècnic lituà al concepte de bàsquet modern. El bàsquet modern, però, és un concepte fictici que no val la pena desgranar. Com comentàvem a l’article sobre l’adéu de Svetislav Pesic, els estils de bàsquet són una altra cosa. Els equips de Saras es caracteritzen, en atac, per una qualitat fonamental: l’ordre. El Zalgiris Kaunas 2019/2020 ha estat un dels blocs menys talentosos que ha tingut entre mans Jasikevičius: els va sortir malament l’aposta per Álex Pérez a la posició del base i tenien molta menys profunditat que la resta d’equips. Tot i això, l’equip va finalitzar en la novena posició la lliga regular (el que se’n va disputar) gràcies a la puresa conceptual ofensiva i la intel·ligència posicional de cada jugador.

Al cap i a la fi, aquesta (la manera d’entendre l’atac) és una de les grans diferències entre Svetislav Pesic i Šarūnas Jasikevičius. El lituà entén la vocació i la tendència de cada jugador del seu equip i s’hi adapta fent-ne les mutacions substancials que faci falta, mentre que el serbi té unes idees predeterminades que encabeix com pot al col·lectiu. Són maneres diferents de construir victòries. Dit això, hi ha diversos matisos que Saras aportarà al Barça que fins ara o bé no existien o bé estaven infrautilitzats i que poden millorar exponencialment les prestacions de diversos jugadors de la plantilla blaugrana que, tot i que a dia d’avui ja són fonamentals, encara poden produir més.

Pick and roll lateral

El Barça ha estat un equip molt partidari del hand off i, en línies generals, excepte en situacions puntuals, sempre ha generat l’atac des de la prolongació frontal del triple. Allà hi convergien tres elements: la pilota, l’home de torn en moviment -amb o sense pilota- i un interior que, en el millor dels casos, o era Brandon Davies o Nikola Mirotic. L’home que hem vist més vegades explotant dinàmiques laterals és Kyle Kuric, que solia aprofitar-les per generar-se tirs des de la mitja distància o per fer passades planes. El Barça, en aquest aspecte, tenia un plantejament molt cèntric.

A Zalgiris, en canvi, la filosofia era totalment diferent. Saras feia servir sovint el pick and roll lateral perquè la plantilla, per construcció i identitat, podia educar-se per a complir dues premisses essencials: la coherència de moviments al costat feble i el marge per als generadors. L’espaiat de Zalgiris Kaunas de Šarūnas Jasikevičius de les últimes temporades és un dels més metòdics, cuidats i nets de tota l’Eurolliga.

Aquesta situació de joc beneficia a qualsevol jugador de la plantilla actual: Nikola Mirotic, si fes de bloquejador, tindria una opció d’execució alliberada i fins i tot marge per un breu 1×1. Kyle Kuric i Cory Higgins, que són dos perfils explosius que poden deixar anar la pilota al terra de manera més orientada a l’execució que a la generació col·lectiva, donarien al rival menys marge per defensar la creació del tir des del lateral que des del centre de la pista. I, a més, la gravetat ofensiva de perfils com Heurtel -no tant Calathes/Hanga- ajudaria a obtenir més espais al costat feble i garantiria llançaments exteriors d’alt percentatge al Barça. I a Saras també el beneficiaria, de fet: mai ha tingut jugadors tan talentosos a les seves ordres per executar un pla així de conceptual.

Nous focus de generació

Aquest és l’apunt més important de tots. El Barça d’aquesta temporada no ha tingut base natural en quasi cap moment i ha hagut de regir-se per la funcionalitat, pels pedaços i pel centrisme que ja hem comentat. Això, l’any vinent, no serà així. A l’arribada de Calathes, que és un secret a veus, hem d’afegir-li dues variants típiques dels equips de Šarūnas Jasikevičius: el short roll i l’aler generador.

El short roll, una variant cada vegada més freqüent al bàsquet europeu -igual que a l’NBA-, és un instrument que el Barça ha fet servir amb Ante Tomic al llarg de les últimes temporades i que serveix per redistribuir el joc a través de lectures simples i reactives. Zalgiris Kaunas, un equip vivaç però mancat de jugadors desequilibrants, l’ha fet servir amb força freqüència, principalment amb Zach LeDay i Jock Landale.

Al Barça, ja sense Tomic, el tècnic lituà s’hi retrobarà amb un (bé, dos) exdeixebles: Brandon Davies. El mormó va ser clau a Zalgiris fa dues temporades en aquesta branca del joc i, de fet, va esdevenir un dels millors interiors de l’Eurolliga gràcies a l’evolució que va fer al costat de Saras. No seria gens estrany que el pes que ha assumit Brandon aquesta temporada en el hand off a la prolongació del triple es reconvertís en pes a l’hora de redistribuir i dinamitzar el joc. Ja hem vist que va creixent en rang de tir (no en confiança) i que el llançament ja és un recurs del seu joc, així que Brandon Davies podria ser el protagonista d’una dimensió blaugrana.

Un altre recurs de Saras que val la pena que tinguem en compte és l’aler generador. Aquest pot ser, de fet, el matís que doni peu a una nova versió d’alguns jugadors. Jasikevičius ha estat històricament un tècnic molt partidari d’utilitzar el pal baix com a suport per generar. Ho ha demostrat durant els darrers anys a Kaunas fent que pràcticament qualsevol forward amb una mínima vocació passadora passés pel pal baix per invertir pilotes, crear espais o, simplement, obtenir situacions favorables. El Barça té una plantilla amb jugadors molt forts físicament en el rol de swingman (2-3) i forward (3-4) que podrien adaptar-se perfectament a aquest matís. Els dos homes que em venen al cap més immediatament són Cory Higgins i Adam Hanga.

Hanga, que teòricament no hauria de compartir minuts amb Calathes perquè són perfils molt similars que atemptarien contra la idea d’espaiat que té Saras, hauria de tornar a la seva demarcació natural la temporada vinent. Que deixi de ser el base no vol dir, ni amb Saras ni sense, que hagi de deixar de generar, ja que la seva naturalesa demana pilota i, a més, el Barça es beneficia de les seves prestacions com a generador. En transició pot ser perfectament un conductor ja que és exuberant i potent, però a mitja pista podria sentir-se molt còmode trepitjant franges intermitges i partint de desajusts físics com els que Jasikevičius dissenya.

I en el cas de Higgins la cosa varia. Aquesta temporada se l’ha utilitzat molt com a generador i això, sumat a unes molèsties al genoll, ha fet que es desnaturalitzés i aportés menys que el que aportaria en circumstàncies habituals. Un dels reptes del Barça la temporada vinent serà aconseguir que Higgins, en atac, faci de Higgins. I això es, bàsicament, anotar punts. Higgins, rocós i atlètic, podria aprofitar-se de passar pel pal baix i per zones interiors de l’atac per trobar dinàmiques còmodes a la mitja distància -la tendència natural de Higgins és encarar-se a l’anella- i, fins i tot, per jugar staggers i concatenacions de bloqueig que li concedieixn tirs alliberats. És un jugador que fins fa poc tenia percentatges pròxims al 50% en catch and shoot, així que no pot ser tan difícil.

I ja ho explicaré en un altre article, però el ball posicional potser faria que Víctor Claver tornés a ser el quatre funcional en atac del Barça.

Aire fresc

El Barça de Pesic era un equip amb molta pólvora i farcit de jugadors capaços de convertir llançaments d’alta complexitat en llançaments d’alt percentatge, però no comptava amb tanta riquesa tàctica a l’hora d’aconseguir tirs còmodes. Un dels exemples d’aquest fet és Nikola Mirotic, que aquesta temporada ha registrat un 33% d’encert en triples entre Eurolliga i Lliga Endesa. És un cas similar el de Cory Higgins, que ha passat d’un 49% en T3 d’encert amb el CSKA de Moscou a un 34% en Lliga Endesa i un 40% en Eurolliga. Mirotic i Higgins són dos exemples de jugadors que, acostumats a l’execució -més enllà de poder-se generar tirs amb més o menys freqüència-, aquesta temporada han hagut d’autoproveir-se un pèl massa sovint.

Saras ha aconseguit que jugadors com Ulanovas, Grigonis o KC Rivers trobessin contexts favorables per sumar punts amb facilitat sense que el triple fos el punt de partida del seu joc. Al cap i a la fi, Saras té una cosa ben present: el tir més eficient és la millor opció que se’t presenta. Jasikevičius fa un plantejament simple i purla fluidesa i el dinamisme regulen i ajusten el rang d’execució. Excepte alguna mínima excepció -Martinas Geben-, ja fos amb més o menys encert, qualsevol jugador de la plantilla de Zalgiris Kaunas de l’any 2019/2020 era capaç de llançar triples. El Barça de la temporada vinent, en aquest aspecte concret, serà idèntic. Ara cal que identifiqui i automatitzi la situació més favorable per a cada jugador, que al cap i a la fi és el que més li agrada fer al tècnic lituà.

Precisament per això s’entenen dues coses: la primera és la no-continuïtat d’Ante Tomic. El croat, tot i que a l’apartat anterior destacàvem que és un bon jugador de short roll, és un perfil contracultural i arrelat a una identitat inamovible que dificultaria el dinamisme i el desplegament que Saras demana als seus equips. Posant-me jo -el redactor- en la pell de Jasikevičius, tindria en compte la possibilitat de començar a introduir Nikola Mirotic a la posició de cinc (per rang de moviments i aproximació defensiva tindria tot el sentit del món) juntament amb Brandon Davies i Pierre Oriola i incorporar un quatre del perfil de Zach LeDay (atlètic, amb bon canell, àgil per rotacions defensives), que com hem comprovat al llarg dels clips de l’article és una peça molt concorreguda a l’esquema de Zalgiris i que, deixant de banda el marge de millora que dono per descomptat que té, seria un altre nom que podria jugar de cinc si l’experiment amb Mirotic no fructifiqués o hi hagués algun contratemps en forma de lesió.

Córrer per córrer és córrer massa

I això: contraatacs intel·ligents i transicions ordenades.

El Barça tindrà un dels millors bases de la història d’Europa a l’hora de córrer -Calathes-, alguns dels millors interiors del moment culminant transicions -Mirotic, Oriola, Brandon Davies- i una bona colla de canoners instintius i eficaços que, per inèrcia pura, saben ocupar els carrils adequats. Els equips de Saras no són els que més corren del panorama europeu, però sí que són un dels que millor ho fan. Qüestió d’educació.


Deixant de banda conceptes tàctics i d’estructura de plantilla, el que genera l’arribada de Šarūnas Jasikevičius és, per damunt de tot, satisfacció. Ara sí que podem dir-ho alt i clar: el Barça de bàsquet té un projecte a llarg termini.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BARÇA

Tradueix »