Connecta amb nosaltres

NBA

Un cop d’ull al salt al següent nivell de Jaylen Brown

Analitzem detalladament el creixement esportiu de Jaylen Brown.

Comparteix

Un cop d’ull al salt al següent nivell de Jaylen Brown

Jaylen Brown és un dels productes més singulars que ha conegut l’NBA en els temps recents. Un esportista que s’ha situat al capdavant de l’onada d’inquietuds socials i polítques de la lliga i que als seus 24 anys s’ha convertit en el referent de tota una generació. No és només que Jaylen Brown manifesti opinions de manera completament extrovertida i encara sorprenent en el patró comú dels esportistes sinó que se li nota voluntat d’aprenentatge i una millora constant en la seva argumentació. Sovint es diu encertadament que els atletes no han de ser el referent de ningú, però la realitat és que l’aler dels Celtics encaixa bé en el motlle de persona que tots voldríem ser: bon esportista, intel·ligent i inconformista. El món de l’esport es mou en uns paràmetres -que supera de manera més exitosa any rere any- que, no ho oblidem, van fer que les altes esferes de diverses franquícies de l’NBA es plantegessin si valia la pena córrer el risc d’escollir a la part alta del Draft un jugador que tenia la clara voluntat de ser més que un jugador. Qui ho tenia clar, i es va enamorar de la seva personalitat, va ser el de sempre: Danny Ainge.

Els Celtics han tingut la sort de poder gestionar el creixement esportiu de Jaylen Brown alternant diversos plans. Quan va arribar a la franquícia, l’equip era d’Isaiah Thomas i ell va haver d’exercir únicament de stopper defensiu amb les llicències ofensives que anés obtenint a mesura que acredités capacitats. A la segona temporada, després d’un salt qualitatiu important en els play off anteriors en tots els àmbits, va convertir-se en una alternativa sòlida d’un projecte fortament centrat en la producció dels alers. A la tercera temporada va fer una regressió en producció influenciada per la toxicitat de la qual es va impregnar la cultura de la franquícia, i a la temporada següent -l’anterior- va apoderar-se d’una segona espasa compartida amb altres Kemba Walker i Gordon Hayward per acabar sent un dels two way més consistents de l’NBA. Jaylen ha evolucionat temporada rere temporada en tots els àmbits: és millor generador que quan va arribar a l’NBA, té molt millor llançament que quan va arribar a l’NBA, s’ha convertit en un dels defensors on ball de referència, cosa que ja ens imàginavem quan va arribar a l’NBA, i també és millor líder -per descomptat- que quan va arribar a l’NBA. Excepte en la temporada 2017/2018, que és una taca a l’expedient de qualsevol peça estructural dels Celtics actuals, Jaylen Brown ha estat sempre a l’alçada del que se li ha demanat. I ningú s’esperava, quan els Celtics el van escollir, que mostrés algunes de les facultats que exhibeix amb destresa a dia d’avui.

 Els Celtics 2020/2021 no comptaran amb Kemba Walker fins ben entrada la temporada regular i tampoc tindran a disposició la capacitat distributiva i ordenadora de Gordon Hayward, que va voler marxar de la franquícia per firmar pels Charlotte Hornets. El context és inesperadament difícil i Brad Stevens ha hagut de fer ajusts desagradables/contraculturals per donar sentit a un equip que, si som sincers, no acaba de funcionar quan Daniel Theis i Tristan Thompson comparteixen pista i pateix regressions importants quan les decisions que abans prenien els jugadors que hem citat a l’inici del paràgraf rauen en les mans d’un veterà decadent i cada vegada més executor com Jeff Teague o d’un rookie insultantment madur però encara poc autoritari com Payton Pritchard. Ho amaga Jayson Tatum, que fa temps que pica insistentment a la porta del TOP 10 de l’NBA, però el descens seria encara més pronunciat si no hagués succeït el pas endavant definitiu de Jaylen Brown, argumentablement el millor jugador de la plantilla verda en aquest inici de temporada. En la seva cinquena temporada a l’NBA, Jaylen ja és una font de producció autònoma d’elit de la millor lliga del món. Qui ho hauria dit fa gairebé 5 anys.

Evolució a tres nivells

Jaylen Brown ha passat de ser un executor de nivell notable en situacions de spot up, transició i talls i un molt bon defensor de generadors rivals -continua amb comptes pendents importants quant a conceptes defenisius lluny de la pilota- a ser un vehicle per implementar el sistema. Aquesta temporada registra un 28’5% d’USG, que equival a un 5% més que el que va ostentar la temporada passada, dada que el situa ben a prop de Jayson Tatum en la classificació. Els dos pertanyen al TOP 30 de jugadors amb més USG de l’NBA.

La franja favorita de Jaylen Brown en aquest inici de temporada no és altra que la mitja distància. Tot i que és un rang d’anotació que no és vist com un objectiu del sistema de la majoria d’arquitectes ofensius de l’NBA, tot equip guanyador necessita que les seves referències tinguin capacitat per crear-se el seu propi llançament, i més encara quan per les raons que sigui abunden els trams de congestió ofensiva. L’encert de Jaylen Brown -així com el de Tatum- li està servint a Brad Stevens per desencallar partits amb una freqüència inusual -tot i que la temporada passada ja podíem observar-ne la tendència- i, més enllà de si és sostenible o no, també obre noves perspectives i vies de futur al projecte que teixeix des de fa anys Danny Ainge. Els dos Jays i Kemba Walker, encara convalescent, són jugadors sobradament facultats per posar contra les cordes els rivals a qualsevol paràmetre de la pista.

Deixant de banda la incidència dels tirs lliures, veiem que Jaylen Brown registra un eFG% del 60’2% (FG + (o’5x3PM)/FGA). Aquesta estadística el situa al nivell d’un jugador com Khris Middleton, assidu de la llista de privilegiats del 50 (TC) -40 (T3) -90 (TL), i l’ascendeix directament fins al TOP 3 dels exteriors amb millor eFG% d’entre els que juguen com a mínim 30 minuts per partit. A la mitja distància està anotant amb un 65% d’encert, dada que li serveix per encapçalar l’elit de la lliga. Més enllà dels percentatges exactes, que no són una dada sostenible perquè cada tir és únic, el que sí que queda clar és que el grau de confiança i la netedat de la construcció de les situacions de Jaylen Brown sí que són un paràmetre que podem interpretar com a vàlid de cara al futur. Aquesta versió fina i depurada de Jaylen Brown ha arribat a l’NBA per quedar-s’hi, i ja és impossible especular sobre si ha assolit o no el seu sostre perquè porta mesos esbotzant cada porta que es troba.

Per les limitacions del projecte, Brad Stevens ha hagut d’anar redefinint alguns punts estructurals del seu plantejament. No és el mateix jugar el hand off amb Al Horford que fer-ho amb Daniel Theis, Tristan Thompson i Robert Williams, de la mateixa manera que tampoc és el mateix comptar amb quatre jugadors capaços de superar obstacles des del bot que comptar únicament amb dos ni, evidentment, són comparables les característiques del jugador franquícia actual amb els patrons comuns de Kemba Walker-Kyrie Irving-Isaiah Thomas i allò que els rodejava. Hi ha hagut algunes modificacions que, més enllà de la freqüència i els tipus de jugada, han incidit en l’enfocament de cada situació. Els Celtics actuals són un equip que viu de la capacitat que tenen Jaylen Brown i Jayson Tatum per repartir-se el paper de generador principal en cada jugada i que s’aprofita de la intel·ligència contextual ofensiva de qualsevol dels dos i dels hàbits que els va inculcar Brad Stevens en les seves primeres temporades a l’NBA -cosa que s’agraeix especialment en el cas de Tatum- per no caure en la monotonia quan l’activitat no passa per ells, que de moment, afortunadament, encara estan ben presents al seu subconscient.

PATREON

Raons de l’evolució

Hi ha dos factors que expliquen molt bé la nova versió de Jaylen Brown: l’increment de volum i efectivitat en situacions de pull up i el trasllat del seu joc al centre de la pista. El primer és estadístic, mentre que el segon és sensorial (completament lògic en el cas de qualsevol jugador amb percentatge d’ús elevat i paper de generador) i serveix per explicar qüestions que desenvoluparem pròximament. Pel que fa al pull up, les dades descriuen perfectament les seves prestacions: ha passat de sumar 3’6 punts per partit en aquest tipus de llançament (2019-2020) a acumular-ne 7’8 en la temporada 2020-2021, xifra que li permet pertànyer al TOP 20 de l’NBA en total de punts i ser el primer en percentatge d’encert, amb un 61’7%. Fins ara de Jaylen n’havíem vist principalment domini del Jab Step quant a situacions que li demandessin creació autònoma lluny del cèrcol, de manera que aquest nou recurs té un valor afegit importantíssim.

L’argument principal de Jaylen Brown per trobar situacions òptimes de llançament és l’ús del cos. Al llarg de l’inici de la temporada ha estat capaç d’obtenir distàncies contra els millors defensors de la lliga amb molta regularitat. Un bon exemple d’aquesta virtut és la cistella contra Jrue Holiday que adjuntem a continuació, en la qual es desfà del base dels Bucks fent servir l’espatlla amb una facilitat sorprenent en un moment de total exigència:

Aquesta resolució demostra dues coses: la primera és que Jaylen Brown té llicència per assumir responsabilitats en moments de responsabilitat com a opció primària. La segona és que posseeix una fortalesa pròpia de jugadors estructuralment molt forts que li permet absorbir contactes portant la iniciativa. En això es diferencia considerablement de Jayson Tatum, que té una tendència natural a no treure profit del contacte amb el rival (mal endèmic amb les faltes + allunyament del cèrcol en finalització) i que no sol fer ús de l’espatlla per guanyar un o dos passos d’avantatge. El pròxim repte de Jaylen Brown és ser capaç d’allargar el seu rang en aquest tipus de llançament al triple, cosa que li serviria per ser definitivament un anotador de capçalera de l’NBA i ens portaria, novament, a un escenari del tot insospitat.

Per acabar de desglossar el vídeo del principi hem de parlar de les tres situacions de bloqueig directe pròximes a la zona central de la pista.

En aquests vint-i-cinc segons de vídeo hi veiem sintetitzades totes les virtuts que ha de tenir un perfil de volum de l’NBA: capacitat per traslladar el joc al ritme que li interessa quan té la pilota a les mans, retrovisor per facilitar la contemporització (ús del cos+domini dels angles+coordinació amb el bot) i execució immediata de la idea en el moment adequat. Jaylen és encara un jugador imperfecte en aquesta àrea i no té ni el volum ni l’eficiència dels jugadors d’elit (paràmetres difícils de jutjar havent transcorregut tan sols 10 partits de temporada, per cert), però està mostrant una nitidesa en els seus moviments molt esperançadora pensant en la precisió que pot assolir a mesura que vagi avançant la Regular Season 2020/2021.

Ús del repick per repetir la seqüència amb calma, capacitat per serpentejar per accentuar la superioritat i relocation per aconseguir un triple obert i passada amb la mà dreta a la banda invertida llegint una situació de triple alliberat. Tres jugades que descriuen perfectament la confiança que desprèn en aquesta fase de la temporada Jaylen Brown i que corroboren per enèsima vegada com de polit comença a estar l’skillset del 7 dels Boston Celtics. Jaylen Brown és un jugador creat a consciència per Brad Stevens i el perfil que anhelava Danny Ainge quan, fa uns anys, va començar a traçar les línies mestres del projecte dels alers.


Els Celtics canviaran a mesura que avanci la temporada i hauran d’introduir variacions a la rotació, però Jaylen Brown i Jayson Tatum estan sostenint un atac que ara mateix no té executors perimetrals d’elit a l’ordre del dia i que tampoc ha estat capaç d’interioritzar amb naturalitat la circulació de pilota. Estan fent, al cap i a la fi, el que se li demana a qualsevol estrella de l’NBA: sostenir l’equip quan, pel motiu que sigui, alguns conceptes estan sota mínims. I ja sabem que, quan les coses funcionen, Jaylen i Jayson continuen sent els mateixos. Els Celtics són seus.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »