El Baxi Manresa ja té finalitzada la seva plantilla per a la propera temporada. Xevi Pujol ha aconseguit reunir un seguit de jugadors que encaixen amb el perfil de joc que ha acompanyat al club bagenc des de l’arribada de Pedro Martínez. Fins ara, a Esmaixada ja hem tractat els noms de Tyson Pérez, Giordano Bortolani, Babatunde Olumuyiuwa i Marcus Lee. En aquest article, ens proposem analitzar una de les altres noves arribades de l’estiu: Jerrick Harding.

Perfil Ofensiu

Jerrick Harding es tracta d’un base esquerrà i molt menut (1,85 m) de 24 anys que ve a ocupar la vacant que deixa Sylvain Francisco (segons vam saber de la mà d’Òscar Herreros en un podcast que vam oferir des d’Esmaixada).

El base americà ha disputat els últims dos anys de la seva carrera al Basketball Nymburk on va registrar la darrera temporada a la BCL 20.8 punts, 4.7 rebots, 1.7 assistències i 16 de valoració en 30.8 minuts jugats de mitjana. Aquest estiu també el vam poder veure disputant la Summer League amb els Dallas Mavericks.  Com dèiem, a Manresa arriba per ocupar la posició de combo elèctric que deixa Francisco.

Per entendre més a fons de quin tipus de jugador es tracta, veiem a continuació el què ha estat la seva distribució de llançaments i com de profit n’ha tret de cada acció aquests darrers dos anys:

Acció Ofensiva	Ús	Punts Per Possessió
Pick And Roll	30.6%	1.08
Transicions	18.3%	1.33
Isolations	14.3%	1.12
Catch and Shoots	11%	0.92
Catch and drives	7.7%	1.11

Pick and Roll Handler:

La seva acció ofensiva preferida és la del bloqueig directe. Jerrick Harding utilitza aquesta alternativa per penetrar i és que, tot i ser un base molt menut (1,85m), l’americà se sent molt còmode atacant la cistella. Aquesta és una via d’anotació molt atípica per a un base d’unes dimensions i d’una força corporal no gaire significatives. Sigui com sigui, l’americà és capaç de suplir les seves mancances físiques a partir de la seva agilitat i la seva coordinació a l’hora de votar i marcar les passes. Veiem reflectida la seva predilecció per penetrar en l’alt volum de tir interior que acumula sota la cistella en situacions de bloqueig directe:

A més a més, el percentatge d’encert sota cistella (54%) també és molt bo! De la mateixa manera, també es tracta d’un jugador solvent des de la mitja distància, especialment en aquelles accions on ataca el bloqueig amb la seva mà bona (esquerra).

On Harding justeja molt més en la continuació del bloqueig directe és a l’hora de dividir la pilota. És un perfil antagònic al de Dani Pérez en aquest sentit. Aquesta mateixa limitació és extrapolable a moltes altres accions ofensives. Jerrick Harding necessita millorar com a passador. Es clar que, disposant dels dos Danis, el Manresa té ben suplertes aquestes mancances.

1 contra 1

De la mateixa manera que Francisco, Jerrick Harding també té certa habilitat a l’hora d’afrontar els aclarits. Tots dos s’aprofiten de la seva rapidesa i de la seva destresa en el vot per crear-se espais i així fabricar-se un llançament còmode: són dos jugadors molt elèctrics. Això sí, els seus camins d’anotació en aquest tipus d’accions varien substancialment. Francisco tenia un volum de tir exterior molt més elevat del que presenta Harding en les seves dues temporades al Nymburk. Com ja hem comentat anteriorment, l’americà prefereix ser vertical cap a cistella. Ho veiem novament aquí:

Sigui com sigui, amb “l’intercanvi” Francisco – Harding el Manresa perd molts recursos: el francès és a dia d’avui molt superior a l’americà a l’hora de fabricar-se tirs (té millors capacitats físiques, millor domini de la pilota i millor percepció en la lectura dels espais).

Altres situacions:

El Catch and Shoot ha estat la tercera acció ofensiva més utilitzada per a Harding aquests darrers dos anys a Nymburk. Tanmateix, l’alt volum de tir que ha mantingut en aquest tipus d’accions no s’ha acabat de transformar en punts: els percentatges són pobres. Serà molt important que millori en aquest aspecte tenint en compte que els tirs des de recepció eren l’acció ofensiva més utilitzada pel Baxi Manresa l’any passat per anotar i que quan comparteixi pista amb Dani Pérez, que és un dels millors creadors de tirs per a companys del panorama domèstic, bona part de les seves prestacions es basaran en rebre i tirar.

En un aspecte on l’americà es va sentir molt més còmode aquest darrer any van ser les transicions ofensives. Com comentava abans, Jerrick Harding és un jugador molt elèctric i amb una tendència a ser vertical cap a cistella. Això el converteix en un jugador més que vàlid per afrontar aquest tipus d’accions ofensives que tant agraden a Pedro Martínez.

Finalment, una altra similitud que volia extreure de la seva comparació amb Francisco són els bons registres que comparteixen tots dos jugadors en el “Cltuch”. Harding s’emporta del Nymburk unes quantes highlights en moments calents de partit a la butxaca:

Perfil defensiu

Per les seves dimensions, Jerrick Harding és un jugador que patirà en defensa. La seva rapidesa de cames i la seva agilitat de mans són el factor que el permeten sobreviure en la defensa d’1 vs 1 i en situacions de bloqueig directe. Malgrat tot, davant segons quins bases la seva escassa corporalitat física li impedeix aturar al jugador amb bola. Hem de tenir present, en aquest sentit, que li tocarà adaptar-se a una lliga de característiques completament diferents a la de la República Txeca, i que la majoria de rivals de la Liga Endesa són també força més durs que els que ha tingut a la BCL.

Precisament aquest factor és el que també ens explica que sigui incapaç d’intercanviar altres posicions o d’oferir bones ajudes defensives. De la mateixa manera i, a diferència de Francisco, les seves limitacions en el salt vertical el converteixen en un jugador impotent a l’hora de taponar o capturar rebots. Tot i això, és molt hàbil a l’hora de posar la mà i sovint fa bones lectures en defensa per tallar passes rivals.

Encaix

Tal com hem comentat al llarg de l’article, Jerrick Harding és el suposat relleu “natural” de Francisco. Tanmateix, la diferència entre els dos és evident, l’americà és molt menys físic que el francès: les seves condicions atlètiques són més pobres i ni molt menys és capaç d’exhibir els mateixos recursos tècnics que li vam veure a Sylvain Francisco l’any passat. És pitjor en finalització, bot i passada. 

Tot i això, els seus números la temporada passada van ser brillants. La comparativa següent mostra els punts per possessió que van obtenir Harding i “Siscu” en cada acció ofensiva:

Acció Ofensiva	PPP Harding	PPP Francisco
Pick And Roll	1.08	0.95
Transitions	1.33	0.84
Isolations	1.12	0.87
Catch and shoots	0.92	1.5
Catch and drives	1.11	0.95

Harding treia molt més profit de gairebé cada acció. Però, fins on ens hem de creure aquests números? Harding ve de jugar a la lliga txeca, una competició molt menys física i exigent que l’ACB. Per a Harding el canvi de lligues resultarà un gran salt. La seva adaptació resultarà especialment clau per a l’ofensiva manresana. Al cap i a la fi són ell i Bortolani els dos exteriors que han d’aportar els punts. Confio en aquest sentit que Harding aconsegueixi portar el punt de consistència i regularitat en l’anotació que Francisco mai va acabar de consagrar.

El perfil de Jerrick Harding contrastarà amb la versió de jugador que ja tenia el club bagenc a l’altra vacant del base. Dani Pérez és un jugador principalment passador, amb capacitat per anotar els llançaments a peus parats però amb escasses habilitats per crear-se els seus propis tirs. Un perfil gairebé contrari al que tindrà el Manresa amb Harding. En defensa tots dos són dèbils.

En tot cas, crec que l’adaptació amb Pedro Martínez serà molt bona. Les idees estan clares a Manresa i està clar que la nova plantilla s’ha confeccionat en funció d’aquestes. Ara falta que els fitxatges responguin. En el cas de Harding, la seva adaptació serà especialment interessant. Tinc clar que l’èxit del Manresa anirà directament associat al nivell que pugui oferir Harding en el seu debut en una competició vertaderament exigent.

_____

Dades i gràfiques via Instat.