El Bàsquet Girona suma pólvora de la mà del jugador nord-americà John Jenkins. L’escorta ve procedent de la G-League, del conjunt Ignite després de rendir a un gran nivell durant tota la temporada. El conjunt de l’Ignite és l’equip satèl·lit de l’NBA a la G-League, hi podem trobar l’ex-jugador del Baskonia Sidy Cissoko o la futura estrella NBA Scoot Henderson. 

L’escorta veterà de trenta-dos anys, durant la seva etapa per la G-League ha tingut el paper de mentor dins i fora de la pista. L’equip de l’Ignite està compost per molts jugadors joves i diversos jugadors més veterans perquè ajudin a conduir l’inici de les carreres dels companys més joves.

Motius del fitxatge

L’equip d’Aíto García Reneses, des de l’inici de la seva confecció, trobava a faltar un canoner d’experiència que pogués obrir el camp sent una amenaça des de la llarga distància. Sempre podem posar algun “però” a la plantilla de qualsevol equip i, encara més, en un equip que acaba de pujar a la màxima categoria nacional com és l’ACB.

Equip a construir i estil de joc per identificar. A poc a poc es va anar trobant. Des de la pretemporada vam veure que la defensa seria clau per sumar victòries. Si la defensa funciona, el joc ofensiu és molt senzill. Ràpid, compartir l’esfèrica i poques individualitats, però quan no funciona, el pace lent i la falta de jugadors capaços de generar-se els punts una vegada rere l’altre es complica molt l’assumpte. Marc Gasol, Kameron Taylor i Quino Colom són els jugadors més rellevants en aquest apartat. Lideren el conjunt en punts anotats i tirs per partit. Máximo Fjellerup podria entrar dins d’aquest grup, però la seva falta de regularitat i la seva presa de decisions no estan sent les millors. 

Cap dels jugadors que he nomenat són especialistes al tir exterior. El millor, Kameron Taylor, està tirant sobre el 40% en aquest apartat.  Per estil de joc, el de Maryland prefereix penetrar guanyant el centre a la defensa per acabar a prop de la cistella.

Arribem al punt on l’equip, possiblement, li falten armes ofensives per continuar amb el rumb a mitjans de temporada. Remarcar el poc pes ofensiu que té el llançament de tres punts en el conjunt gironí, sent el pitjor de la competició en aquest apartat. Per posar-vos en context, el Bàsquet Girona només tira 22,4 triples per matx. El Casademont Saragossa i el Carplus Fuenlabrada són els dos únics equips que estan per sota el conjunt gironí en aquest apartat estadísitc. I  d’aquests vint-i-dos tirs, 6,7 acaben sumant en el marcador. Entre divuit i vint-i-u punts per partit des de la línia de 6,25. Aquest és el motiu principal del fitxatge de John Jenkins, entre d’altres que ja comentaré al final.

Com juga John Jenkins

Arribats fins aquí, hem de saber qui és John Jenkins i quins són els apartats més destacables. El jugador nord-americà ha passat diverses etapes de la seva carrera professional a l’NBA sent un especialista al llançament exterior, però podem esperar més de l’escorta de Tennessee. Al Bàsquet Girona ha de ser la peça que falta del trencaclosques. 

Per tenir clar en quines facetes ofensives serà important, hem de dividir les seves qualitats en dos grups; El joc amb pilota – generant-se ell els seus propis tirs, el joc sense pilota i alhora treballant per rebre i, per últim, fent una divisió del segon punt, per emfatitzar, el tir al catch and shoot.

L’últim fitxatge del conjunt gironí té bon maneig de pilota sense ser un especialista a encarar els seus defensors. No és un jugador explosiu que busqui de forma reiterada apropar-se a cistella i acabar entre defensors. Més aviat, llegeix ràpidament quins espais estan deixant les defenses per atacar-los i finalitzar. Aquestes accions solen ser ISO perquè hi hagi el nombre més petit de mans possible. L’ex-jugador del San Pablo Burgos i Surne Bilbao Basket està molt més còmode si no recau en ell tot el pes de la pilota, ja que no basa el seu joc en la generació. Ser el segon generador en pista pot ser el rol més adequat.

Continuant amb l’ordre, anem a parlar sobre el joc sense pilota de l’escorta. Un dels recursos més utilitzats pel jugador i dels equips en què ha format part. Els entrenadors juguen sistemes de bloquejos indirectes perquè rebi amb un mínim d’espai i pugui fer el que millor fa, tirar. El nord-americà corre molt bé i sap emprar de forma excel·lent els bloquejos per crear-se el tir sense haver de posar la pilota a terra. No deixa cap escletxa entre el bloquejador i ell; així nega el pas del defensor. La seva recepció és molt acurada, sempre col·locant el peu interior a l’hora de la recepció per aixecar-se amb fermesa i deixar anar la pilota al més aviat possible. També té un release molt ràpid i fi.

Cal destacar les lectures que fa el mateix Jenkins de la defensa rival, té una bona presa de decisions a l’hora d’usar l’últim bloqueig quan l’estan perseguint i, per contra, no utilitzar-lo quan passen per dalt. També té capacitat de passada en aquestes accions quan la defensa surt de forma exagerada a tapar el seu tir. No és la seva millor qualitat, però entén quan la millor opció no passa per les seves mans.

D’altra banda, hem de tenir en compte el nivell de confiança del jugador. Per bo i dolent. Coneixedor de les seves virtuts i el motiu pel qual està a pista, no sol ometre cap oportunitat de llançar, tot i que no tingui el dia. És a dir, té la capacitat de sumar tres o quatre triples de forma consecutiva i també de fallar-los tots. Serà important crear situacions avantatjoses pel jugador per buscar la seva màxima eficiència. 

Com he dit a les primeres línies de l’article, el Bàsquet Girona té una alarmant falta de llançament exterior i John Jenkins serà l’encarregat de compensar-ho. El conjunt gironí, fins al dia d’avui, no està buscant de forma recurrent els llançaments dels seus especialistes. Pato Garino i Ondrej Hanzlik no han trobat, tampoc, la seva millor versió en el llançament. I per això, hem de parlar del tir en catch and shoot. Una faceta nova del joc gironí a les pròximes jornades. El jugador escollit pels Atlanta Hawks al Draft continuarà fent d’instructor en aspectes claus en el tir. 

Primer, el llançament a peus parats en rebre un extra-pass. Bona col·locació de peus, genolls semiflexionats preparats per la recepció i, braços i mans col·locades per recepcionar i llançar. Crec que és important no mantenir la pilota en joc i buscar altres situacions, en aquests casos es tracta d’executar i sumar.

I per acabar, faig entrar una jugada molt concreta però bàsica pels jugadors especialistes en llançament més enllà de la línia de 6,25. El bot lateral. Jugada senzilla i tècnica alhora. L’ex-jugador de l’Ignite està sempre preparat per rebre, tant al costat fort com al costat dèbil. Sempre és una amenaça real.

A les situacions del costat fort, òbviament, el jugador té menys temps i espai per carregar el tir, però no és un problema pel nou fitxatge gironí. Parlem d’una situació molt concreta, quan la defensa del costat fort fa una petita finta per fer dubtar la penetració, en aquest precís instant, si hi ha la passada cap al tirador, John Jenkins només necessita uns centímetres per estendre el braç en direcció al cèrcol i poder sumar tres punts. Anant al costat dèbil, les ajudes són molt més llargues i sol haver-hi més temps per tirar. Les mirades i intencions jugaran un paper important per fer volar la defensa. De la mateixa manera, és necessari tenir ben mecanitzada aquesta jugada, ja que, en molts casos la defensa vindrà esprintant per dificultar al màxim el llançament.

També, hi ha l’opció del bot acostant-se a l’ampolla per executar un tir de mitja distància. Aquestes accions poden ser un mal de cap per les defenses rivals quan són agressives, sobretot, amb la defensa d’en Marc Gasol al pal baix.

Quin serà el seu rol?

Personalment, el fitxatge de John Jenkins va ser una sorpresa. En aquests moments de la temporada no esperava una incorporació. Encara que el Bàsquet Girona no està passant pel millor moment de la temporada, fins i tot, podem comparar la situació actual amb l’inici de la campanya. L’objectiu final està a l’abast i, en un principi, no hi ha cap emergència. Per això, veig dos motius per la seva incorporació. Lluitar per posicions europees, recordem que el dotzè classificat pot jugar la Champions League o, assumir minuts i importància a causa de la irregularitat de Jeremiah Hill i Máximo Fjellerup. Aquests dos jugadors poden ser els més assenyalats pel fitxatge de John Jenkins. Ambdós jugadors de caràcter ofensiu no estan rendint al nivell esperat per diverses causes.

Continuant amb l’argentí. No ha acabat de trobar-se còmode durant la temporada. No ha trobat la fórmula que el catapulti al cinc inicial amb Kameron Taylor i tampoc ha sigut el líder anotador que necessita la segona unitat. El problema ha sigut la seva falta de regularitat i la seva presa de decisions durant tota la temporada, ha tingut partits molt bons, anotant molt amb pocs tirs, sempre buscant acabar a prop de cistella, amb altres partits on se’l veia totalment desconnectat, que el portava a escollir opcions difícils.

Jeremiah Hill va arribar una mica abans que els reis mags, un regal avançat per l’afició gironina. El jugador nord-americà amb passaport camerunès, no està complint amb el que hauria de ser la seva fita amb el Bàsquet Girona, anotar de forma regular en el llançament exterior i també, generant a través del u per u. Aquests són els motius que han fet possible l’arribada de John Jenkins al Bàsquet Girona, ajudar a millorar la classificació aquesta recta final de temporada sent un jugador important en la rotació d’Aíto García Reneses.