Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Jornades 22-23: la polèmica de Mike James i les places de Play Off

Repassem el més interessant de la doble jornada d’Eurolliga.

Comparteix

Jornades 22-23: la polèmica de Mike James i les places de Play Off

Jornada número 23 d’una Eurolliga que no s’atura, que està podent disputar-se tot i la pandèmia i que cada cop ens agrada més: les places de Play Off van més cares que mai i la lluita per tenir factor pista a les eliminatòries cada setmana suma més candidats.

Comencem el repàs de la setmana amb el líder (ja en solitari), el Barça de Saras que gràcies a la derrota del CSKA ja mira des de dalt a la resta d’equips. Els catalans tenien una setmana d’ajustar comptes, davant dos equips que van guanyar-los a la primera volta. Zenit a casa i Olympiakos a fora, versió defensiva imponent als dos partits; contra els russos, tot i el marcador final, els de Saras van mostrar-se molt superiors, amb Kuric dinamitant el partit i trencant-lo. A Grècia, el partit semblava resolt però els locals van aconseguir dur-lo al fang i arribar a un final ajustat, on el lideratge de Cory Higgins va decantar la balança. Coixí important del Barça respecte al cinquè classificat (3 victòries) que li permet afrontar les setmanes prèvies a la copa amb molta tranquil·litat.

El CSKA, envoltat en l’afer Mike James, ha tingut una setmana convulsa. Sense el base ni sense Clyburn l’equip pateix molt en estàtic, i així ho hem pogut veure contra ALBA i contra Bayern. Si a Berlin patirien molt per guanyar al final, contra els de Trinchieri ja no podrien fer-ho en un partit on els visitants van defensar de manera excel·lent a la segona part i gràcies a les individualitats com Reynolds o Baldwin van poder robar un triomf valuosíssim de cara als objectius a curt termini. CSKA té una patata calenta amb Mike James: si el jugador acaba sortint, l’equip se’n ressentirà molt, vingui qui vingui.

Milà, tercer classificat, ha tingut una bona setmana. 2-0 a casa contra els mateixos rivals que el Barça, els dos partits amb un patró molt similar: partits que s’acaben igualant al final, i als moments decisius, Kevin Punter i Malcom Delaney s’han erigit com a autèntics “clutch”. Els de Messina són lluny del seu pic de joc però les individualitats guanyen partits, i seria estrany que no acabessin quarts o tercers.

El Madrid, tot i tenir dos partits assequibles (PAO i visitar Berlin) va acabar patint més del compte. Sense Laprovittola per COVID, també perdrien Carroll per lesió en una acció força antiesportiva de Bochoridis. Els de Laso van tenir un ensurt final provocat per Nedovic, però van ensortir-se’n prou bé. A Berlin, Carlos Alocén va seguir disputant minuts d’altissima qualitat en atac, amb Tavares i Trey Thompkins com a braços executors en un final igualat. Són quarts, amb el Bayern i Zenit apretant de valent, però van treient els partits.

El propi Bayern és un dels noms propis de la setmana. Si bé el partit contra un equip anticompetitiu com el Khimki l’acabarien treient “in extremis” per 93-95, autèntic recital de solidesa al MegaSport Arena davant el totpoderós CSKA. Trinchieri veu que l’equip ofensivament justeja, tenen baixes de pes però la segona part és dels millors trams defensius que un equip ha jugat aquesta temporada. Molt de mèrit ser on son i ja no cauran de la pomada per jugar Play Off.

El Zenit, Zalgiris i Fenerbahce tanquen el Top 8 amb 13 victòries. Els russos, com hem comentat, doble derrota al Palau i a Milà, encara esperant que Tariq Black sigui inscrit, però donant la cara als dos partits i demostrant-nos el perquè són on són. Els lituans, en la seva gira per Espanya, cara i creu: final igualat a la Fonteta on Grigonis, amb un revers inversemblant, va guanyar ( i quasi sentenciar) un rival directe. Al Buesa Arena, però, els de Dusko Ivanovic van apretar l’accelerador físicament de tal manera que en cap moment els de Schiller van ser capaços d’igualar el ritme del partit. I el Fenerbahce turc, l’equip que possiblement està més en forma ara mateix al continent. Dues bones victòries davant Maccabi i Khimki: De Colo dirigint, Vesely condicionant-ho tot i Guduric, fitxat a mitja temporada, donant un ritme altíssim a l’atac. Si segueixen així seran a Play Off, però els rivals directes no són senzills precisament.

Efes és novè amb 12 triomfs, en una setmana marcada per l’ajornament de la seva visita a Tel Aviv, doncs Israel ha tancat el trànsit aeri per motius de COVID. El partit que sí van disputar va ser plàcid, a casa contra Estrella Roja: 86-72 en un dia de retrobament de sensacions, on Micic i Larkin van tornar a jugar a plaer i van seguir esperançant l’afició turca.

Jaume Ponsarnau i Bartzokas són els grans perdedors de la setmana. Els dos conjunts han sumat dues derrotes doloroses, partits que haurien d’haver tret i que fan mal, molt de mal. Els taronges, després de l’accident de Grigonis sobre la botzina, van incomparèixer a l’OAKA, esborrats de la pista en tot moment. Olympiakos, com ja hem mencionat, ha deixat escapar dos finals ajustats per uns petits detalls que no pots permetre’t si vols tenir aspiracions més altes.

El Baskonia de Dusko, amb una victòria menys que els altres dos, té les eliminatòries lluny però encara són vius. Derrota força dolorosa a la pista d’ASVEL però gran reacció en el partit contra Zalgiris, rival complicadíssim. Quan Baskonia pot córrer i dur els partits al caos són difícils de batre.

En la mateixa situació que Baskonia es troba l’últim equip que encara podria apropar-se a la vuitena posició, el Maccabi. Derrota a la pista del Fenerbahce demostrant, un cop més, el desequilibri d’aquesta plantilla. Tenen un partit aplaçat davant Efes que, en cas de derrota, els deixaria quasi sentenciats.

Mirant ja els equips que no tenen opció a Play Off, trobem ASVEL, PAO, ALBA, Estrella Roja i Khimki. L’equip del qual Tony Parker n’és el propietari ha jugat bé aquesta setmana, amb doble victòria contra Baskonia i a Belgrad; Norris Cole segueix demostrant que té tot el necessari per assumir volum en aquesta competició. Oded Katash, el nou tècnic del PAO, estrenava la doble jornada amb bon peu: tot i caure a Madrid, l’equip va competir força bé, sobretot en l’últim quart. Dos dies després, a l’OAKA, recital davant un València al que li va ser impossible igualar el llistó físic en cap moment del partit. L’ALBA d’Aito (ja recuperat de la COVID-19) tenia dos reptes seguits molt difícils a casa: CSKA i Madrid. Partits similars amb finals similars, derrotes ajustades però aquest equip fa passos a competir cada cop més i ser més sòlid, sobretot a mig termini.

Els dos equips de més avall, Estrella Roja i Khimki, mateix balanç: 0-2. Els balcànics van ser particeps de l’exhibició de Larkin i Micic a la pista de l’Efes, i dos dies més tard Norris Cole va arrebatar-los la victòria. Força decebedora la temporada d’Estrella Roja. I ja per concloure, el gran Khimki segueix engrandint el seu rècord: ja van 2-21 i sense frens. Els rivals passegen per la seva pista i anoten com i quan volen, aquesta setmana ha estat Bayern i Fenerbahce. Anticompetitivitat en tota regla.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »