Els Indiana Pacers són a dins de la lluita pel Play off amb 14 victòries i 14 derrotes; amb moments on fins i tot ha arribat fins al TOP-5 de l’Est. Aquesta confirmació no seria una sorpresa al llarg de les darreres temporades, amb nou aparicions de les darreres dotze possibles. Però aquests Pacers no són els mateixos. Amb Rick Carlisle i, després del trade amb Domantas Sabonis involucrat, tothom preveia una reconstrucció dura i amb rumors de més moviments pels jugadors més veterans de l’equip.
Aquesta temporada, els Pacers compten amb un roster jove (24.43 anys de mitjana) amb només tres jugadores per sobre dels 30 anys (i un d’ells James Johnson amb un rol residual) i amb molts jugadors sense provar al nivell NBA, però els resultats i el rendiment de molts d’aquests joves parla per ells mateixos.
Amb l’ajuda dels “veterans” Buddy Hield i Myles Turner i l’aparició d’alguns joves amb un rol secundari com Jalen Smith (donant un gran nivell després de sortir de Phoenix), Aaron Nesmith (sense sort a Boston) o Isaiah Jackson; Rick Carlisle ha construït un equip fort i descarat que està competint amb tothom. I, d’entre tots els joves, destaquen tres (amb el dubte amb un quart): Haliburton, Mathurin i Nembhard.
Tyrese Haliburton, sense por a liderar
Els Indiana Pacers van encertar amb la complicada marxa d’un all-star com Domantas Sabonis apostant per un sophomore com Haliburton, però el seu rendiment els han donat la raó. El base de 22 anys no només està jugant a gran nivell, sinó que també es mostra com un referent fort pels seus companys i sense por de liderar els atacs més importants als partits ajustats.
Màxim anotador de l’equip amb 20.2 punts per partit(48.8% d’encert en tirs de camp i 41% des del triple), també màxim generador amb 11 assistències per nit i el pacer amb més recuperacions amb 1.8 per partit; demostrant el seu compromís també a la defensa. Aquestes estadístiques són d’un jugador elit i clar candidat a l’All-Star Game.
L’encert amb Bennedict Mathurin
El pick 6 del darrer Draft està destacant com un dels millors jugadors, actualment, de la seva generació. Mathurin destacava al bàsquet universitari, però el seu rendiment immediat sí que ha estat una sorpresa. 17.9 punts per partit per un jugador de només 20 anys que, de moment, està sortint des de la banqueta sota la protecció de Rick Carlisle, que no vol córrer amb un dels seus grans talents.
El jugador canadenc no té por per afrontar tirs complicats i, a més a més, se li veu una capacitat de millora a la seva selecció de tir i percentatges. A tot això, sumant-hi el procés natural que ha de patir el rookie per acabar sent més protagonista i no només un anotador.
Al rookie of the year no li arribarà pel rendiment (i temps de joc) de Paolo Banchero, però Bennedict Mathurin aspira a ser un jugador important als Indiana Pacers i rellevant a tota l’NBA més enllà dels premis, malgrat que no el podem descartar per ser el millor sisè home de l’any.
El robatori del Draft: Andrew Nembhard
A les reconstruccions sempre es troben jugadors inesperats; jugadors que en qualsevol altre projecte no tindrien el mateix protagonisme, i Andrew Nembhard és el cas pels Indiana Pacers.
El base, 23 anys i pick 31 del Draft, està gaudint de gran confiança per part de Carlisle, amb una mitjana de 24 minuts per partit i protagonitzant grans moments pel seu equip, com el game winner contra Los Angeles Lakers.
Base ràpid i amb habilitat amb la pilota i l’anotació. Els Pacers tenen el repte d’encaixar el seu progrés amb el talent de Haliburton, però Nembhard pot ser el sisè home i base suplent del futur projecte a Indiana, amb capacitat generadora però també amb talent per liderar l’anotació del seu equip a més d’un partit.
Segurament, Andrew Nembhard no té el talent de Haliburton o Mathurin, però sí potser dels jugadors que completen l’equip que tan important són a les franquícies campiones.
Chris Duarte, l’únic “però” actual
No tot són bones notícies als Pacers, el desenvolupament de Chris Duarte s’ha vist tallat aquesta temporada des d’un bon inici; perjudicat per l’aparició dels joves exteriors. A més a més, després del seu millor partit, una lesió l’ha allunyat de les pistes, fent encara més complicat la seva adaptació a la nova realitat.
Duarte era una aposta més de realitat que de futur i fa la sensació que el seu pas pels Indiana Pacers pot ser molt curt, amb jugadors més joves donant un bon rendiment a la seva posició i sent un jugador atractiu per un possible traspàs.
Els Indiana Pacers no es troben encara al moment de competir, però l’aparició dels joves i la seva competitivitat els pot fer avançar més ràpid del que esperaven. Però encara els hi queden decisions per pendre, com la situació de Myles Turner i trobar la fórmula de fer-se amb alguns jugadors més de talent diferencial, sense la capacitat d’aconseguir-los amb un gran pick del Draft si segueixen competint d’aquesta manera.
