Connecta amb nosaltres

NBA

6 jugadors decepció del primer mes d’NBA

No estan rendint al nivell esperat. Encar poden revertir-ho.

Comparteix

6 jugadors decepció del primer mes d’NBA

Ja fa més d’un mes que l’NBA va inaugurar la temporada 2019-20 i, amb més de 15 partits jugats per equip, ja comencen a confirmar-se certes tendències. Si després de la primera setmana de competició parlàvem dels jugadors revelació que més havien transcendit, avui anem per un camí totalment diferent, més aviat antagònic. En aquest article proposem 6 noms que ens han decebut en aquest mes inicial de “regular season”.

Que un jugador aparegui a la llista no significa necessàriament que estigui jugant malament com a tal o que la seva temporada sigui un desastre. A part d’això, també es valoren aspectes com la seva trajectòria, la progressió respecte campanyes anteriors, el seu estatus dins la lliga, el seu salari i, sobretot, les expectatives que tenim d’ell: què n’esperem i què ens està oferint. Un cop esclarit això podem començar. Som-hi!

 

Lauri Markkanen, Chicago Bulls

Els Chicago Bulls són, de moment, un dels equips més decebedors d’aquest inici de temporada regular. Si bé se’ls esperava a prop de les posicions de “Playoff” o inclús dins d’aquests, amb 18 partits jugats tenen un rècord negatiu de 6 victòries i 12 derrotes. Un dels màxims exponents d’aquest baix nivell dins la plantilla és Lauri Markkanen, qui sempre ha estat vist com una de les grans apostes de futur del conjunt de vermell i blanc. El jove aler pivot finlandès no només no ha progressat respecte les seves primeres dues temporades, sinó que, més aviat, està retrocedint en encert a un ritme preocupant.

La seva baixada d’influència és clara: durant aquest principi de campanya està fent, de mitjana, 13,6 punts, 5 menys per partit que l’anterior i amb 2 rebots per matx menys, també. El més preocupant, però, és la seva falta d’eficiència, molt lluny del que havíem vist tant l’any passat com a la seva temporada “rookie”. Ara per ara, Markkanen està tirant amb un paupèrrim 35,6% d’encert (43,2% fins l’inici d’aquesta campanya), percentatge que baixa al 28,3% si parlem dels triples, on abans tenia un 36,6% molt decent. La seva efectivitat també s’ha vist afectada en els tirs lliures, i només finalitza prop d’un 60% dels intents d’esmaixada. A part, aquesta falta de confiança en la vessant ofensiva s’ha combinat amb una defensa més aviat descuidada, el que fan de Markkanen una de les decepcions més clares d’aquest primer mes de competició.

 

Mike Conley, Utah Jazz

El veterà base de 32 anys va arribar als Utah Jazz aquest estiu amb la missió de dotar al conjunt de Salt Lake City d’un plus de veterania i de qualitat a la plantilla. Conley aterrava a la franquícia provinent dels Memphis Grizzlies, després d’haver-hi jugat durant 11 temporades i haver-se consagrat com un dels millor jugadors de la història de l’equip i com un dels bases més regulars i fiables de la competició (sense mai arribar a assolir l’estatus de superestrella, val a dir). D’ell esperàvem que liderés l’ofensiva verd i blava i també sumés en defensa, però la seva estrena a la ciutat ha estat certament decebedora.

En part podíem esperar que Conley perdés importància respecte les seves temporades als Grizzlies, ja que als Jazz comparteix pista amb altres grans anotadors com Donovan Mitchell o Bojan Bogdanovic, i Memphis els últims anys ha estat un equip del final de la taula. Però, tot i així, sorprenen les seves dificultats per entrar en ritme, encertant en només un 37,3% dels tirs, incloent una nit on tan sols va ficar un dels 16 llançaments que va intentar. A més, només ha superat la marca de les 5 assistències dues vegades en 17 partits, i la falta confiança també l’han fet augmentar el nombre de pèrdues per partit respecte altres temporades, mentre anota 6 punts menys que a la 2018-19. No es la situació ideal per un jugador que cobra gairebé 33 milions de dòlars l’any.

 

 

Aaron Gordon, Orlando Magic

Gordon és un dels casos que ha acabat entrant a la llista per narrativa, trajectòria i expectatives. L’aler pivot dels Orlando Magic és un jugador que moltes vegades ha semblat ser una gran promesa de futur, però que, de moment, mai ha donat el pas definitiu a l’estrellat i, amb 24 anys, s’espera molt més d’ell. Si a això li sumem que es troba en un equip de mitja taula sense cap rumb definit, on pot desenvolupar-se sense la pressió de competir immediatament, és estrany que, lluny de progressar, la seva producció retrocedeixi.

I és que l’estrena de temporada ofensiva de Gordon enguany ha estat bastant pobre, especialment si el comparem amb les seves estadístiques de temporades prèvies. De moment està anotant 13,1 punts, 3 menys que a la 2018-19, i també ha reduït lleugerament el nombre d’assistències i rebots per partit. Pel que fa a l’encert també hi ha una regressió, i actualment només ha completat el 42% dels tirs que ha llançat, per sota del seu 45% habitual, tot i ser un dels jugadors més atlètics i forts saltant a cistella de tota la lliga. La davallada d’eficiència ha coincidit amb una disminució de la ràtio d’ús del jugador, pel que podem deduir que l’encaix “off-ball” de Gordon potser no és òptim.

I és que el més inexplicable de tot és, precisament, aquesta pèrdua de pes ofensiu al conjunt d’Orlando: ara mateix està assumint 3,5 llançaments per partit menys que a la campanya 2017-18, i 2 menys que a la 2018-19. Està clar que, malgrat que el número 00 dels Magic no gira del tot rodó i que ha tingut problemes de genoll, aquestes no són les tendències que busques d’una promesa de 24 anys a qui li pagaràs gairebé 60 milions de dòlars els pròxims 3 anys.

 

Julius Randle, New York Knicks

El nou aler pivot de Nova York prometia convertir-se en un dels líders d’aquests renovats Knicks, els quals van completar un estiu prou convincent tot i no haver aconseguit pescar cap gran estrella. Al Madison hi havia esperances que, per fi, l’equip pogués remuntar els resultats dels últims anys, amb l’arribada del prometedor nouvingut R.J. Barret, Taj Gibson i especialment el mateix Randle, entre d’altres, però 17 partits disputats més tard el conjunt se situa a la cua de l’Est amb un registre de 4-13, el segon pitjor de l’NBA. Els dubtes planegen sobre l’equip de Manhattan, i Randle és un dels assenyalats per les males sensacions d’aquest principi d’NBA.

L’aler pivot nascut a Dallas havia mostrat un progrés constant durant les seves primeres 5 temporades a la lliga, però va ser al marxar dels Los Angeles Lakers que va convertir-se en un jugador important a la lliga. Enguany, però, i després d’anotar més de 20 punts per partit als Pelicans la temporada anterior, ha baixat la seva producció i també la seva eficiència. Actualment està fent 16.3 punts, el que significa una baixada important si tenim en compte la falta de recursos ofensius en general dels Knicks, i el seu encert s’ha reduït fins un 44,4%, lluny del 52,4% que tenia a Nova Orleans.

Sabent que és un jugador físicament dominant, és incomprensible que li costi tant generar bons percentatges de cara a cistella. Segurament influeixi el fet que està intentant gairebé 4 triples per partit (el seu màxim de carrera), però només en fica el 26,2%. A més, també està perdent 3,5 pilotes per nit, tot i tenir una “usage rate” (24,7%) 3 punts menor que amb els Pelicans abans de posar rumb a Nova York. No fan bona pinta les coses, a Can Fizdale.

 

Steven Adams, Oklahoma City Thunder

El cas del pivot dels Thunder és un dels més estranys i desconcertants que s’han vist a la curta història de la franquícia. Si bé fa un parell d’anys, quan en tenia 24, pensàvem que Adams podria arribar a ser un dels millors pivots del futur, sobretot en defensa, ara tota similitud amb aquell jugador “quasi-All-Star” s’ha esvaït. El gegant d’Oklahoma City ja fa mesos que, a part de no mostrar cap tipus de progrés en importància i lideratge, va perdent facultats i ha passat de ser una àncora defensiva i un gran rebotejador a un pivot lent en defensa, a qui li costa finalitzar en atac quan no pot esmaixar.

Aquesta temporada el neozelandès tenia l’oportunitat de revaloritzar-se de nou, augmentant la seva presència a l’atac dels Thunder, especialment tenint en compte la marxa de dos grans anotadors com Paul George i Russell Westbrook. El forat a omplir era evident i molts esperàvem una passa endavant del pivot en aquest sentit, però justament ha passat el contrari: Adams està fent 5 punts menys de mitjana que la campanya anterior, quedant-se en uns preocupants 9,1 per partit. El seu percentatge en tirs lliures també s’ha desplomat fins un desastrós 40%, i el nombre de taps no és espectacular tampoc (0,9 per matx), tot i les seves condicions atlètiques considerablement intimidatòries. És lògic, doncs, que els Thunder estiguin oberts a traspassos des de fa temps. El problema? Que cobra -atenció- 25 milions per temporada.

 

Dewayne Dedmon, Sacramento Kings

Els Sacramento Kings han començat la temporada a l’estil muntanya russa, i s’han anat recuperant d’unes primeres setmanes dolentíssimes poc a poc. El que potser no recuperarà ja el seu estat de forma habitual es Dewayne Dedmon, qui, als 30 anys, sembla haver fet una passa enrere massa gran per remuntar. Dedmon no ha estat mai una estrella ni un pivot determinant ni de lluny, però durant la seva respectable carrera s’havia convertit en un complement útil, sobretot als últims anys a San Antonio i Atlanta, arribant a jugar 25 minuts per partit i sent titular gairebé sempre. En les dues últimes campanyes amb els Hawks Dedmon fins i tot es va aventurar al món del triple, amb uns impressionants resultats del 38% d’encert la 2018-19, tirant-ne 3,4 per nit.

Enguany, però, les lesions de genolls han reduït el protagonisme dels jugador dels Kings al mínim. Els seus minuts han baixat de 25 a 15, més de la meitat dels 10,8 punts que produïa a Atlanta s’han esvaït, el seu llançament de 3 ha passat de fiable a desastrós (21,6%) i es troba en mínims personals d’eficiència en tirs en general, convertint només un 38% del que llança. Veurem si Dedmon recupera la seva forma anterior, però per ara és un dels jugadors de l’NBA que més han perdut respecte la passada edició de l’NBA.

I fins aquí la llista! Creus que ens hem deixat algun jugador que hauria de ser-hi? Pots comentar la teva visió als comentaris o a les nostres xarxes socials, ens llegim.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »