Connecta amb nosaltres

NCAA

Sis jugadors NCAA que podrien fer el salt al bàsquet europeu

Presentem diversos jugadors NCAA que podríem veure a Europa l’any que ve.

Comparteix

Sis jugadors NCAA que podrien fer el salt al bàsquet europeu

L’NCAA és una màquina que té la finalitat principal de promoure jugadors a l’NBA -en òptica professional-, però no sempre tots els jugadors que la integren acaben assolint l’objectiu principal. D’entre els que no l’aconsegueixen, uns quants acaben emprenent la via europea. El mercat NCAA és una via explorada de manera cada vegada més freqüent pels equips que busquen confeccionar plantilles competitives sense estar encara al nivell més alt i sovint ens regala algunes joies que acaben instal·lant-se a l’elit continental. És un bon moment, ara que el mercat de fitxatges d’equips d’Europa s’està obrint, per analitzar les alternatives més interessants que ofereix el bàsquet universitari.

McKinley Wright

  • Colorado
  • 22 anys
  • 1.83 metres
  • 88 quilograms
  • Guard

El primer dels diversos bases que presentarem en aquest article. McKinley Wright és un exterior que destaca especialment per dues virtuts: la pressió sobre el generador rival i la capacitat per anotar tirs de dos punts des del bot. Ha estat el generador principal d’una Colorado que fa poc ús del bloqueig directe orientat a l’executor dels bloquejadors i que tampoc estava dotada de grans executors, però el balanç del seu cicle universitari quant a comprensió del joc i dinamització és molt positiu.

Les limitacions físiques són el seu gran enemic de cara a tenir una oportunitat NBA. No és només que no sigui alt ni fort -a nivell NBA- sinó que tampoc té canvi de ritme -sí que té molt bon ritme base-, absorbció de contactes ni capacitat de creació d’espai d’elit, però són qüestions que pot treballar fins al punt de traslladar-les a un nivell solvent a Europa. És un bon executor sense pilota -sòlid en rebre i tirar-, de manera que ens el podem imaginar convivint amb un altre generador.

Li aniria bé començar en alguna lliga exòtica que li donés marge per fer i desfer amb la pilota a les mans a mode d’equip plataforma.

D’Mitrik Trice

  • Wisconsin
  • 25 anys
  • 1.83 metres
  • 83 quilograms
  • Guard

El jugador més veterà de la llista. D’Mitrik Trice és un base de característiques físiques limitades que aquesta temporada ha anotat 13.9 punts per partit i ha repartit 4 assistències amb un 37.3% d’encert en tirs de camp. No té capacitat per dirigir el joc a velocitats altes i tampoc és especialment consistent a nivell defensiu contra jugadors de la seva mateixa posició, però l’habilitat per anotar tirs des del bot i la facilitat que té per mantenir el bot viu en qualsevol escenari el converteixen en un ball handler interessant de cara al bàsquet professional. La poca perspectiva de marge de millora, en principi, l’hauria de privar de tenir opcions NBA en aquest Draft, i més encara veient la quantitat de bases i escortes que es projecten per a ser escollits.

Quade Green

  • Washington
  • 23 anys
  • 1.83 metres
  • 77 quilograms
  • Guard

Un jugador que quan va iniciar el cicle a l’NCAA semblava que seria un dels homes importants de Kentucky i un fix a l’NBA, però que amb el pas dels anys ha anat difuminant el seu estatus. En gran part ha estat així perquè ha mostrat elevada dependència del context i ha pres decisions qüestionables quan li ha tocat exercir d’única referència. Com a principal prova d’això en tenim el contrast entre la temporada passada i la temporada actual, en la qual Quade Green no ha acabat de consolidar-se al nivell d’encert i precisió esperats tot i l’increment de responsabilitats.

Tot i això, Quade Green té virtuts molt útils de cara al bàsquet professionals: té un primer pas potencialment devastador, li agrada crear-se tirs sortint del bot i la temporada passada, amb Isaiah Stewart al seu servei, va mostrar bones maneres com a passador en situacions de bloqueig directe. Si l’equip que l’adquirís sabés potenciar-ne aquesta virtut -no és especialment complex- i en recuperés la faceta de llançador en situacions de rebre i tirar, que també li agraden i li resulten productives, la seva utilitat augmentaria exponencialment. És un jugador força millor que el que hem vist darrerament.

Novament, seria raonable que algú apostés per ell a la G-League perquè té coses que són extrapolables a l’NBA, però si vol destacar el seu destí ideal és algun equip europeu necessitat de creativitat i amb marge per permetre-li cometre errades.

Ryan Daly

  • St. Joseph’s
  • 23 anys
  • 1.96 metres
  • 102 quilograms
  • Forward

El jugador més específic d’aquesta llista. Si bé a l’NCAA ha estat un home amb més responsabilitat creativa que la resta de companys per la construcció de l’equip que l’envoltava, Ryan Daly necessitarà adaptar-se a un paper molt més concret de cara a la professionalitat. Ha d’acabar sent un tirador.

Hi ha feina per fer en el seu cas. Tan bon punt acceptem que té una mecànica poc ortodoxa -prou ràpida, tot i això-, hi ha dues coses especialment necessàries: que reinventi el seu cos per guanyar en velocitat i ritme -ha de perdre una mica de pes- i acabar d’estabilitzar els percentatges. Té el volum i el rang de tir propis dels executors professionals, però veient el 29% d’aquesta temporada el que comentem és més un exercici de fe -fonamentat i raonable- que una qüestió que salti a la vista.

Ryan Daly és un jugador que crida l’atenció perquè, si evoluciona correctament en el que hem comentat -tot treballable, precisament-, és fàcil veure’l com a professional. No seria gens estrany que alguna franquícia el vulgui per a G-League per tal de modificar-lo al seu gust ja que aquests perfils, a cost baix, són realment valuosos. Dit això, a Europa, en un equip inicialment de perfil baix, podria trobar-hi confort per continuar creixent i consolidar-se posteriorment a la part alta.

Marek Dolezaj

  • Syracuse
  • 23 anys
  • 2.08 metres
  • 91 quilograms
  • Forward

Un dels jugadors més factibles de la llista. Marek Dolezaj té nacionalitat eslovaca i, per tant, no requeriria de cap tràmit addicional per tenir-lo en una plantilla. Format a Syracuse, Jim Boeheim ha trobat en ell un recurs molt interessant per alternar les posicions de 4 i 5 en funció de les necessitats de l’equip. Al llarg del seu cicle universitari ha mostrat molt bona capacitat per passar la pilota i ha après automatismes valuosos per exercir de protector de cèrcol en el marc d’un sistema que, això sí,  recorre de manera molt freqüent a la defensa en zona. L’etapa universitària de Marek Dolezaj ja ha acabat.

Marek Dolezaj seria un reforç molt interessant per a equips que necessitin creadors secundaris o recursos amb la pilota a les mans al frontcourt. Té prototip d’aler generador en transició, destaca assistint a portes enrere i exerceix de motor des del rebot defensiu. El seu gran compte pendent és el llançament exterior: el percentatge de tir lliure (85%) i la mecànica ens fan pensar que si incrementés el volum seria una amenaça prou creible, però prioritza la passada abans que l’execució. És una pena que no tingui una mica més d’envergadura perquè, si la tingués, les seves possibilitats ofensives augmentarien exponencialment. Lògicament, per damunt de la seva ombra, també hi sobrevola el gran dubte sobre la vida fora de la defensa en zona de qualsevol jugador sortit de Syracuse.

Dolezaj és un jugador molt intel·ligent als dos costats de la pista i amb suficient versatilitat per tenir impacte en diverses posicions. De cara a Europa requerirà d’una lleu reconversió ofensiva -més execució- i segurament també haurà de posar una mica més de pes al seu marc físic, però té coses que fins ara no hem vist amb freqüència al continent. Podria tenir valor en la rotació d’equips solvents de Champions o Eurocup a les primeres de canvi.

Luka Garza

  • Iowa Hawkeyes
  • 22 anys
  • 2.11 metres
  • 120 quilos
  • Center

El millor jugador de l’NCAA, el millor jugador d’aquesta llista i, amb total seguretat, una debilitat personal que desitjo veure a Eurolliga l’any vinent. Per improbable que sigui, ja que el somni de qualsevol jugador del seu perfil ha de ser l’NBA, ho desitjo a qualsevol preu. Per dues raons: pel seu talent i perquè considero que pot ser un jugador generacional si se’l gestiona adequadament. Luka Garza és un perfil de pivot molt dominant amb la pilota a les mans que ha exhibit, al llarg de les dues darreres temporades, un ventall de recursos ofensius en anotació molt i molt ampli.

Anota al pal baix, anota des de la línia de tres punts, pot trencar des del bot i sap forçar tirs lliures. Té poca mobilitat, però trasllada el joc al seu ritme de manera eficient i té sensibilitat per detectar els moviments dels seus companys -tot i que la passada no sigui el seu gran punt fort-.

Llavors, què li falla? Bàsicament no és NBA per qüestions físiques. Que el gruix del teu joc transcorri al pal baix ja és un problema si no ets Embiid/Jokic, però si a més a més no tens agilitat lateral ni gestual és molt difíicl fer-te un lloc a la millor lliga del món. A Europa podria donar resposta a aquests problemes impactant d’altres maneres i en un rol molt més major. En cas que es quedés a l’NBA, primerarment li tocaria disputar molts minuts a G-League i posteriorment hauria de treballar per reconvertir-se.

A Europa podria ser la millor versió de si mateix sense necessitat d’adaptar-se estructuralment a absolutament res. Jugador d’impacte en Eurolliga des del primer minut.

Si voleu saber més coses sobre ell, us suggerim aquest informe que en vam publicar.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NCAA

Tradueix »