La franquícia de La Gran Poma està travessant un dels seus moments més dolços en les últimes dècades. Després de superar 106 a 95 als Cavaliers a Cleveland, ja tornen a assaborir el que és avançar de ronda al Play-Off després de deu anys. Liderats per Tom Thibodeau, Julius Randle i Jalen Brunson; el conjunt novaiorquès s’enfrontarà als Heat amb l’objectiu d’aconseguir una plaça a la final de la conferència est. Podríem estar davant de l’inici d’anys d’alegries i èxits pels Knicks?

La història dels de Nova York

L’equip que juga al Madison Square Garden és l’únic, juntament amb els Boston Celtics, que porta a la lliga des de la seva primera temporada (1946-1947). Durant els seus 77 anys d’història, com és natural, hi ha hagut etapes de triomfar i etapes de fracassar, però històricament han sigut una organització competitiva; 43 aparicions als Play-Off i 34 temporades sense anar-hi.

La seva època daurada va arribar del 1969 al 1974. Durant cinc anys van aconseguir arribar a tres finals i guanyar dos anells liderats per les llegendes de la franquícia Walt Frazier i Willis Reed. La següent gran etapa comença l’any 1988, quan els Knicks van encadenar 14  postemporades consecutives, arribant en dues ocasions a les finals de l’NBA (1994 i 1999). Això ho assoleixen, sobretot, gràcies a tenir a un dels millors pivots de la història de la lliga, un dels jugadors més mítics (per no dir el que més) de l’equip de Nova York, Patrick Ewing.

Des de la marxa de Big Pat, els Knicks només han arribat al Play-Off en set ocasions, i des de l’any 2000 només han passat en una ocasió de primera ronda. Ho van fer en el millor any de Carmelo Anthony, a la temporada 12-13. Des de llavors, els fans de la franquícia de la Gran Poma han hagut de patir una de les pitjors ratxes de resultats en tota la història de la lliga. Entre la temporada 14-15 i la 19-20, els Knicks van acumular un balanç de 147 victòries i 329 derrotes, un 30,88% de percentatge de victòries. 

Irregularitat durant els últims anys

La temporada 19-20, tot i acabar amb un balanç de 21-45, la podem considerar la primera en la qual viuen una transició real. Arriba als Knicks un Julius Randle des de l’agència lliure encara amb necessitat d’adaptar-se a la plantilla i també el tercer pick del Draft de l’any 2019 s’incorpora a la plantilla, RJ Barret. Amb el temps seran dues peces imprescindibles per entendre el nou projecte dels de Nova York.

Però a la campanya 20-21 va tornar a arribar la llum a la Gran Poma. 41-31 de balanç, quarts de conferència, entrenador de l’any per a Tom Thibodeau i jugador més millorat per a Randle, qui després d’una temporada d’adaptació, es va convertir en el jugador franquícia d’un equip amb avantatge de camp a Play-Off.

El curs 21-22 va generar molts dubtes. El MIP de la passada temporada va abaixar el rendiment i van tornar a quedar fora de Play-Off, com estava sent costum durant els últims anys. Però va arribar l’agència lliure i, amb ella, un fitxatge que faria que vingués de nou l’esperança als Knicks: Jalen Brunson.

El nou duo de Nova York ha protagonitzat una gran temporada regular. El “30” dels Knicks ha aconseguit jugar el partit de les estrelles i l’antic company de Luka Doncic ha quedat tercer en la votació del jugador més millorat de l’any. Al Play-Off ja han superat expectatives eliminant a un dels equips revelació de la temporada (els Cleveland Cavaliers) i s’enfrontaran als Heat per avançar a la final de conferència.

La gran pregunta que sorgeix després d’aquesta temporada és si podran mantenir la regularitat i, amb el mateix nucli, seguir sent un equip d’unes 45 victòries durant la fase regular, doncs l’ensopegada de la passada temporada no inspira gens de confiança.

Un futur amb bones vistes

25,3 anys de mitjana, l’onzè conjunt més jove de l’NBA. A més, només tenen dos jugadors de més de 30 anys, un Derrick Rose que gairebé no ha jugat aquesta temporada i un Evan Fournier que es troba en la mateixa situació. Les seves dues estrelles han complert únicament 26 anys Brunson i 28 anys Randle, per tant, els hi haurien de quedar encara molts anys de bon bàsquet.

Els dos jugadors emblema de la franquícia estan rodejats d’altres en edats semblants i també amb molt per davant com Mitchell Robinson, Josh Hart, Obi Toppin…  I de tres joves que ja són una realitat com Immanuel Quickley (23 anys), RJ Barret (22 anys) i Quentin Grimes (22 anys). Això conforma un grup de 8 jugadors que, si aconsegueixen mantenir i desenvolupar correctament, acabaran formant un gran equip a Nova York.

Parlant del Draft, aquest any no tindran cap primera ronda, però posant la mirada a l’any 2024, podrien arribar a tenir disponibles 4 primeres rondes (Knicks, Mavs, Pistons i Wizards). Molts picks pel futur que podrien anar en un paquet per realitzar un gran traspàs, o podrien optar per tenir paciència i intentar encertar les seves eleccions. Una altra opció podria ser ajuntar les 4 eleccions per convertir-les en una molt alta. Sobre el paper, un futur més que brillant.

Algunes opcions que es podrien plantejar de cara al Draft de 2024 serien, per exemple, aconseguir al duo Lebron-Bronny o un potencial talent generacional a la posició de pivot com Aday Mara, tot i que per la composició de plantilla que tenen actualment, el més sensat seria apostar per un aler.

Hi ha prou talent a la plantilla per competir al màxim nivell?

Sembla que els Knicks tenen una bona base que els hauria de servir per classificar-se al Play-Off durant els anys que puguin mantenir el nucli del projecte, però la verdadera pregunta és si seran un equip competitiu a la postemporada, si podran ser candidats a l’anell o si seran carn de primera ronda.

Hi ha diversos factors que influeixen a l’hora de poder valorar la seva competitivitat. Per començar, una de les peces més importants serà sens dubte Julius Randle; concretament importarà que no baixi el seu gran nivell de temporada regular quan arribin els moments més crucials. A l’eliminatòria contra Cleveland ha anotat menys de 15 punts per partit i ho ha fet amb percentatges de tir bastant dolents (33,8% en TC i 23,5% en T3). A més a més, ha tingut molts problemes per trobar situacions favorables de llançaments i molts cops força i escull mals tirs.  Sense anar més lluny, en el quart partit de la sèrie, Thibodeau decideix tancar la victòria amb Obi Toppin a pista en comptes de fer-ho la seva estrella. En la següent ronda contra els Heat, tindrà ocasió per reafirmar-se si es recupera de la lesió que va patir a l’últim partit, però, de moment, Jalen Brunson i, inclús, RJ Barret han demostrat ser més importants que ell a les eliminatòries de la lliga. Un d’aquests tres jugadors haurà de fer un pas més endavant, confirmar-se com una verdadera estrella de la lliga que lideri a l’equip a l’anell en els anys vinents.

Josh Hart és un altre dels elements clau per l’èxit de l’equip de la Gran Poma. El conjunt està amb un balanç de 17 victòries i 8 derrotes en els partits que ha jugat des de la seva arribada. És un pulmó per la banqueta, aporta intensitat i una gran eficiència anotadora, un jugador que sí o sí ha de renovar l’any que ve si volen continuar sent competitius.

De cara al seu futur, el progrés i la gestió de minuts de Quentin Grimes, Immanuel Quickley i Obi Toppin també seran clau, doncs són jugadors amb potencial per convertir-se en, com a mínim, en grans perfils de rol. D’entre aquests tres, Els dos exteriors han augmentat molt el seu rendiment aquesta temporada, especialment Quickley, qui està sent el màxim generador des de la banqueta i està alliberant de responsabilitats anotadores a Brunson i a Randle. L’aler, per altra banda, ha mostrat una millora més lenta, però el seu nivell actual és prou per ser un jugador valuós per la rotació.

La resposta a la pregunta

Definitivament, els Knicks s’estan convertint en un equip guanyador. Aquest any tenen una oportunitat d’or per arribar lluny al Play-Off i agafar tota l’experiència que puguin. Durant els següents cursos, la feina serà dels despatxos i de gestió de grup. Si mantenen aquest nucli de jugadors, es fan bones eleccions als Draft i Tom Thibodeau és capaç de continuar creant una bona química alhora que permet el progrés dels més joves, els fans del conjunt novaiorquès tindran alegries assegurades durant molt temps i, qui sap, si inclús podran veure a la seva franquícia obtenint un anell de campió.