Els canvis de cultura, de país o de treball no sempre són senzills. Cada persona té hàbits adquirits i formes de treballar o conviure, que molts cops encaixen a la primera, però d’altres requereixen un temps d’adaptació. I al cas de Kyle Guy no és diferent.

Kyle Joseph Guy, nascut a Indianapolis ara fa 25 anys, és un home de bàsquet. En tota la seva essència. Alguns diuen que als Estats Units, en 49 estats és ‘només’ bàsquet, però que a Indiana és una religió. O com els agrada dir als habitants d’Indiana: “Aquí tenim el bàsquet, la resta no importa”.
Va despuntar des de ben jove, atraient les mirades de molts scoutings, de molts reclutadors per instituts primer i per universitats després. Ell seguia pas a pas, amb calma, intentant millorar sempre. Els fruits d’aquest esforç es van veure amb el títol NCAA amb Virgínia en 2019, sent el MVP de la Final.

L’NBA no li va donar masses oportunitats. No és senzill per jugadors del seu perfil (poca alçada, poc físic), i molts acaben a la G-League o Europa a la recerca de millors oportunitats. El seu excel·lent paper a Cleveland Charge (23.1 punts, 7.4 rebots, 4.9 assistències) i Sioux Falls (15.7 punts 41% triples) li van obrir les portes a Europa. Diversos equips d’Eurolliga el tenien al radar, però va ser finalment el Joventut Badalona qui li va presentar oferta en ferm.

Inici fulgurant

Només tocar Badalona es va desfermar l’il·lusió entre els aficionats verd-i-negres. Venia un campió NCAA amb experiència recent a l’NBA i amb un cartell d’anotador compulsiu i de tirador letal. Un pack complet, que a més, venia amb el vistiplau de la majoria d’analistes esportius sobre el seu impacte immediat a la lliga ACB i EuroCup.

A la Lliga Catalana i la Supercopa Endesa, tot i no destacar en excés, va refermar les esperances. Havia arribat en forma i amb ganes. Només era qüestió de dies que agafes el ritme a la competició i pogués demostrar tot el seu talent.

Va necessitar només dos partits d’adaptació. Contra el Valencia Basket es va poder veure una exhibició com feia temps que no es veia en el Joventut: 27 punts (6/8 triples, 5/5 lliures), 2 assistències, 2 recuperacions, 1 tap en menys de 30 minuts. La Penya cauria derrotada a la pròrroga -un partit molt polèmic-, tot i l’esforç de Guy per guanyar.

Als primers 4 partits en Lliga Endesa firmava 17.8 punts i 52% en triples. Als tres primers d’EuroCup se’n va anar fins els 12.3 punts i 50% triples. Tot anava segons el previst, però l’equip no agafava la mateixa direcció (3-4 de balanç). No se’l veia còmode i, a cada partit, les sensacions de desconnexió eren més visibles

Partits: 7 (3-4)
Punts: 15.1
triples: 18/35 (51.4%) – 2.5 anotats per partit
Lliures: 18/20 (90%) – 2.5 anotats per partit
Valoració en pista (en ACB): –13

El mur del debutant

A l’NBA es diu que tot debutant té un mur (rookie wall) en un moment de la temporada. Anomenen així a la fase d’adaptació. Passar de jugar 40 partits en 5 mesos a jugar 45 en 3 mesos, vols de punta a punta, nivell molt més físic…, A gairebé tots els hi passa. I es pot aplicar als debutants a l’ACB -tant si són estrangers com júniors- de la mateixa manera.

Kyle Guy passa de ser un jugador de 16 punts amb 45% en triples a ser un jugador de 5 punts que gairebé no llença. Ni ell és capaç de trobar opcions ni l’equip li genera espais. Desapareix del radar d’acció. Entra en una espiral de baix rendiment que el tindrà apagat durant 8 partits.
Paradoxalment, el nivell de Pau Ribas puja mentre el seu baixa. I és que Ribas va tenir 5-6 partits dolents a l’inici de temporada, just quant millor jugava Guy; per reaparèixer progressivament fins a ser un dels destacats cada setmana juntament amb Tomic.

Aquest fet segur que no va ajudar a Guy esportivament, ja que Carles Duran col·locava variants (jugar amb dos bases, més minuts a Busquets) que cada cop afavorien menys a l’estil de joc del jugador natiu d’Indianapolis.

Durant els sis partits que van jugar després de la derrota davant Real Madrid, el nivell cau en picat. La frustració s’apodera de Guy. I dic frustració per què l’equip va guanyar 4 dels 6 partits tot i les pobres actuacions de Guy. Res sortia com ell volia. Com a detall de la mala sintonia que tenia a la pista, va acabar expulsat contra el Casademont Zaragoza per una tècnica i una antiesportiva quan només feia 15 minuts que era en pista.
Tampoc anava bé a Eurocup, on davant el JL Bourg, a casa, va firmar només 4 punts amb un 0/5 en triples, sent el seu pitjor partit com a jugador verd-i-negre.

Però com tot a la vida, quan toques fons només pots anar cap amunt.

Partits: 6 (4-2)
Punts: 5.83
Triples: 4/19 (21%) – 0.66 anotats per partit
Lliures: 7/9 (77%) – 1.16 anotats per partit
Valoració en pista (només ACB): –1

Reacció d’orgull propi

El partit que fa el ‘click‘ va ser tot un derbi. El F.C.Barcelona arribava a Badalona com a segon classificat i la Penya tenia un balanç de 3-4 a Lliga Endesa, estan fora de les posicions de Copa. La pressió era molt gran, sobretot per Kyle Guy. Havia de treure el gran jugador que porta dins i donar una alegria a l’afició verd-i-negre que tant l’ha animat i encoratjat a cada moment.

Tot i no ser un gran partit, va aportar 10 punts (0/3 triples), un +5 en pista amb ell i mostres d’acció, adaptació i implicació al joc. Al final, els locals van sumar la victòria, l’Olímpic va esclatar d’euforia i els bioritmes van canviar.

Seria la primera de les cinc victòries consecutives a Lliga Endesa, i totes elles es veuria cada cop una millor versió de Guy.
Entremig una única derrota davant l’U-BT, on va estar malament a línies generals tot l’equip i on precisament ell va ser dels millors (14 punts, 2/6 triples) a pesar de tenir un vol accidentat i arribar 90 min abans del partit.

El seu paper cada cop més important, com es va poder veure contra el Baxi Manresa amb 13 punts (2/4 triples) i un +16 amb ell, o en l’últim partit a l’Olímpic d’ EuroCup davant Reyer Venezia, firmant 15 punts (3/7 triples) i un tap, sent un dels artífexs de la reacció abans del descans.

Partits: 7 (6-1)
Punts: 12
Triples: 12/34 (34.6%) – 1.71 anotats per partit
Lliures: 24/30 (80%) – 3.4 anotats per partit
Valoració en pista (només ACB): 22

Què ha canviat?

Quan va arribar a Badalona, era essencialment un tirador. Un excels tirador, podríem dir. Veiem la seva versió G-League, un anotador que aprofitava el seu canell per sumar.
Als seus primers 4 partits acumulava 15/22 en triples, tenint una aparició espectacular a la seva estrena ACB.
Anava poc a la zona de tirs lliures (2.5 anotats) per ser un jugador tan ofensiu, recurs que no explotava. Vivia lluny de la zona. Era previsible en un esquema que mai dona massa espai a tiradors del seu perfil.

Després de la travessa pel desert, que li va durar el que s’aconsella per perdre un mal hàbit o desintoxicació (21 dies), Kyle Guy va tornar a ser un jugador que aixecava la mirada. Actualment, com si Au Fènix fos, penetra molt més, busca més els contactes i sap trobar espais on abans no hi eren. Ha recuperat el foc en la mirada que tenia a Virgínia.

El seu nivell defensiu i físic també ha pujat. Als últims 5 partits, només ha perdut 4 pilotes mentre que durant els primers cinc en va perdre 13. Aquest detall no treu la seva capacitat de trobar els companys lliures. A la seva fase d’adaptació va donar sis assistències per les nou que ha donat en els últims 5 partits.
Ha passat de ser un anotador però amb -7 en ràtio assistències/pèrdues a ser un complement sòlid exterior amb +5 en el ràtio. Si veiem com li va a la Penya recentment, podem entendre que menys és més en el cas de Guy.

Consagració pel 2023?

El repte que li queda per afrontar és la regularitat i millorar sensiblement els triples. Ell sap que pot donar més i segurament s’exigirà continuar creixent.
Quasi cinc mesos en terres catalanes seran un temps suficient per a la seva adaptació al joc, clima, afició.

Si les rotacions de Carles Duran es mantenen, i els galons també, veurem a Guy sortir de sisè home jugant aproximadament 20 minuts. Dependrà d’ell obtenir més temps a pista i millors posicions per llençar. Personalment, tinc molta confiança en veure una versió de major qualitat i fe en què pugui demostrar-ho davant el gran públic.

Segur que quan intensifiquin els partits serà una opció clara, i davant rivals d’entitat gaudirà de molts més minuts. L'”staff tècnic” ha sigut pacient amb ell, dosificant-lo i donant-li oportunitats cada partit segons les sensacions que donés Guy. I a la vista està que les dues parts han arribat a un consens, fent millor el joc col·lectiu i xalant d’una molt bona ratxa de triomfs.

Ell és d’Indiana. Allà el bàsquet és bàsquet, i la resta poc importa.