La temporada del Joventut Badalona està sent notable, mantenint-se a la part alta tant a la Lliga Endesa com a l’EuroCup. Segueix el bon fer del curs passat, on va jugar les semifinals ACB. Aquest bon moment té diversos factors i noms, però sens dubte un d’ells és el de Joel Parra.

L’aler català és un referent de l’equip i un ídol per l’afició, que l’ha vist créixer -literalment- com verd-i-negre des de fa gairebé 18 anys. Parra va entrar l’escola del Joventut amb tan sols 5 anys i ha anat fent el camí pas a pas, etapa a etapa, fins a consolidar-se en el primer equip. No ha estat senzill, ja que ha hagut de modificar la mà de tir i reconvertir-se d’aler pivot a aler pur en menys de tres temporades.

Sí, perquè Joel és esquerrà, però llençava amb la dreta fins a la categoria Cadet. David Jimeno i Pau del Tió van ser els artífexs del canvi, veient que Parra perdia molta efectivitat quan llençava de més de 5 metres. Gràcies al seu físic, jugava molt com aler pivot, i no tenia problemes en anotar amb les dues mans. Però a l’etapa de cadet, i veient que acabaria sent un aler (2.02), van proposar el canvi per naturalitzar l’arc al tir i permetre que pogués ser més efectiu des del triple a mig termini. Els resultats, després de quatre anys, són palpables.

El seu joc i la seva importància dins l’equip

Parra destaca per la seva capacitat ofensiva, amb un ventall ampli de recursos, que li permet anotar des del pal baix postejant, sortir per ser una amenaça exterior, córrer al contraatac, buscar la cistella amb porta enrere o en penetracions…

A la Lliga Endesa no està tenint bons percentatges des del triple (21.2%), fet que contrasta amb l’impressionant registre de tir de dos (60.9%). A les seves darreres dues temporades els percentatges des de 6.75 rondaven el 36%, sent un tirador bastant fiable de llarga distància. On sempre ha destacat és al tir lliure (86.7% aquest curs), sent sòlid i un recurs per l’equip quan el partit s’ajusta.
Aquesta temporada firma 8.8 punts, 5.7 rebots i 0.5 recuperacions a l’ACB, sent uns guarismes que el mantenen dins l’elit dels alers joves dins la competició.

En aquest mapa de tir podem veure les zones d’on anota Parra i quines són les més productives.

Però hi ha una dada que demostra la seva versatilitat: ha intentat 31 tirs des de la zona dreta de l’atac per 31 tirs des de la zona esquerra.
L’encert varia bastant (35% l’esquerra per 19% la dreta), però és significatiu que sigui capaç de trobar posicions de tir des d’ambdues franges.
En una estadística avançada de 3StepBasket, Parra obté un +7.5 en NETRTG, que indica la diferència de punts per 100 possessions de l’equip amb ell en pista. Només hi ha un 11% de jugadors millors que Parra en aquesta dada, mostrant el seu impacte dins el joc col·lectiu.

A l’EuroCup, tot millora. Sobretot des del triple, on converteix el 58.8%. Aquesta impressionant dada el permet ser un dels millors jugadors de la competició, tal com mostren les seves mitjes de 13.6 punts, 4.2 rebots, 0.5 recuperacions (58% tirs de camp i 84% tirs lliures).

En aquest mapa de tir podem veure les zones d’on anota Parra i quines són les més productives en EuroCup.

En una estadística avançada de 3StepBasket, Parra assoleix un +7.1 en NETRTG, que indica la diferència de punts per 100 possessions de l’equip amb ell en pista. Manté el nivell tant en ACB com EuroCup, sent un baluard per Carles Duran.

En estadística de True Shooting és on marca la diferència i on es col·loca entre el Top 10 de la competició gràcies al 75% obtingut. Optimització, efectivitat i quantitat. És una mostra de la seva consagració dins de la millor lliga d’Europa.

En defensa no és que sigui un bon defensor en 1c1, però sap estar a les ajudes per tancar la zona o tallar passades en les línies exteriors. On sí que destaca és al rebot. Al campionat nacional, ha aconseguit agafar vuit o més rebots, tenint el record personal amb 16 captures davant el Cazoo Baskonia. A l’EuroCup ha aconseguit en tres ocasions capturar 7 o més rebots.

Podem veure dues versions de Joel Parra segons la competició: una molt ofensiva a EuroCup i una més defensiva a l’ACB, on té un DRTG de 107.8 (punts que rep la Penya per cada 100 possessions, segons 3Stepbasket), dada que el situa per sobre del 85% de jugadors de la lliga.
Aquesta versatilitat, igual que la seva capacitat per anotar amb les dues mans, és un luxe que ha sabut explotar Carles Duran per fer créixer l’equip i que al mateix temps col·loca a Parra davant tots els focus mediàtics.

Present i futur

La temporada està sent molt positiva per Parra i pel Joventut. A més, en Joel ha hagut de multiplicar-se per la baixa de William Howard primer i per la no renovació de Jarrod Jones després, quedant bastant orfe la posició de ‘4’ a l’equip durant tres mesos. En Duran sabia que Parra podria ocupar aquesta demarcació juntament amb Ellenson, i no va dubtar a utilitzar la majoria dels minuts a pista al català com aler pivot.

Entre la sortida de Jones i l’arribada de Brodziansky van passar 20 partits (entre Lliga Endesa i EuroCup), dels quals Parra va assumir molt protagonisme i va tenir uns registres realment destacats. Podríem dir que el millor Joel Parra el vàrem veure entre desembre i gener si ens basem en les estadístiques.

A l’EuroCup (9 partits) va tenir de mitja 14.9 punts, 4 rebots i un 57.5% en triples, sent decisiu perquè la Penya ocupes la primera plaça del grup vàries jornades. A la Lliga Endesa (11 partits) va destacar, sobretot, al rebot, amb 9 punts, 7.2 rebots per partit. On va estar pèssim va ser al triple (13.8% d’encert). La seva ajuda en defensa i la seva energia van ser vitals perquè l’equip estigués a la Copa del Rei.

Un cop recuperada la seva posició habitual, encara és un referent per l’equip en ambdues competicions, però el seu gran moment va més enllà. Ja és un fix per Sergio Scariolo a la selecció espanyola, on va formar part del grup que va aconseguir l’or al passat EuroBasket. Certament, va tenir un paper més reduït (3 punts, 2.6 rebots) però amb minuts a pista (13.1 per partit), i als següents partits -les finestres FIBA- està gaudint de més protagonisme i presència dins el grup.

És la seva quarta temporada al primer equip i està sent la millor. Ha madurat prou per entendre què se li demana i què pot aportar a l’equip de Carles Duran. Excompanys com Alberto Abalde o Xabi López-Arostegui li poden servir per entendre el valor de les experiències viscudes i l’afecte que li genera l’afició. És tot un referent amb tan sols 22 anys.
Té contracte fins al 2025 i la idea del club és que es quedi molts anys més, però la realitat de mercat dicta lluny d’aquesta esperança. Clubs com el F.C. Barcelona o el Real Madrid ja han preguntat per ell, per dos motius obvis: és un jugador amb molt talent i marge de millora i és cupo nacional; un detall que els dos grans clubs ACB tenen molt en compte pels problemes que els genera complir amb la normativa vigent.

La Penya corre el risc, un cop més, de morir d’èxit. Si es guanyés l’EuroCup, l’equip entraria a l’Eurolliga i això té un cost directe (hauria d’augmentar el pressupost en gairebé 1 milió), i un cost indirecte (vendre certs jugadors per obtenir grans beneficis abans que marxin a baix cost). La viabilitat del club molts cops implica haver de deixar marxar jugadors amb present i futur, com va ser al seu dia Raül López, Àlex Mumbrú, Ricky Rubio, Alberto Abalde, Guillem Vives o el recent Xabi López-Arostegui.

El temps dirà quin camí escull Joel Parra, esportivament. De moment, tothom està gaudint del jove esquerrà que va començar a jugar amb la dreta i que només volia divertir-se, i que ara aixeca l’aficionat de la seva cadira partit rere partit.