Connecta amb nosaltres
Mundial 2005

SCOUTING

La generació 2005. Espanya prepara el Mundial de Málaga

Parlem de la generació de 2005 que Espanya portarà a l’U17 de Málaga.

Comparteix

La generació 2005. Espanya prepara el Mundial de Málaga

Màlaga acollirà el Mundial U17 des del 2 al 10 de juliol. La selecció espanyola parteix com una de les grans favorites: talent indiscutible que, si aconsegueix un joc dinàmic i alegre, optarà a medalla.

Tot seguit veurem la convocatòria per a la conecentració a Azuqueca (26 a 29 de maig). Aquesta estada servirà per veure i decidir quins són els elegits pel mundial. Recordem que hi van anar 16 jugadors, però a Màlaga només n’hi aniran 12.

Convocatòria U17 l FEB

Bases:

Conrad Martínez:  base petit però amb caràcter. És un jugador molt elèctric i ràpid de mans (amb arrencada en primer pas molt bona) i té la gran facilitat de fer que els partits es juguin com ell vol.  El que també és innegable és el talent que té. Té una personalitat i un caràcter per dominar l’escenari únics. Té una autoexigència molt alta defensivament, atacant el bot en l’1×1. No cau en defensa sinó que sempre va buscar l’atacant fent-lo retrocedir. En atac és una poesia, un líder.  Té una facilitat per atacar el P&R i trobar els seus companys o atacar agressivament l’anella. Per descomptat, és un base amb gran capacitat organitzativa i de direcció d’equip. Encara que no sigui el seu punt fort, posseeix un bon tir de 3. Des d’estàtic té una explosivitat molt ràpida a partir del primer bot gràcies a la seva velocitat d’arrencada. Defensivament pot patir molt quan tingui emparellaments en què la condició física sigui la diferència. Tot i així, l’etapa EBA l’ha enfortit quant a caràcter i confiança.


Lucas Marí: és l’antítesi de Conrad en termes defensius.  A punt d’arribar als 2m i amb gran envergadura li donarà una gran rotació dins l’equip ja que la seva presència és molt destacable: pot canviar amb tots els exteriors sense problemes i té un molt bon posicionament de cames que fa que pugui controlar, també, bases més petits i ràpids.

En termes ofensius té una notable arrencada que li permet generar 1×1 i sap trobar als companys en situacions d’ajudes o tancament per doblar als tiradors. Te bones finalitzacions però pateix quan són en contacte. Molta anotació arriba per a la seva gran velocitat i acceleració. En temes de tir, Marí té potencial i confiança i és més propens a tirar després de rebre (amb pròpia generació no és tan consistent). Dualitat notable en maneig de pilota i canvis de ritme, però a vegades ha de saber controlar l’excés de bot.


Lucas Langarita: clàssic jugador que cal tenir sempre controlat, ja sigui quan poseeix pilota o sense. Gràcies a l’arrencada explosiva et genera una dualitat de situacions que complica la decisió del defensa: amenaça l’aro o assisteix als companys. En línies exteriors és un shooter de garanties, fiable. Defensivament compleix però pot exigir-se molt més, especialment en les situacions de costat dèbil. Té molta personalitat i li agrada jugar en moments en què la pilota crema.

La seva connexió amb Aday Mara (compays a Zaragoza) pot funcionar molt bé si aconsegueix trobar situacions còmodes a partir del joc en parelles.


Abel Delicado: és l’últim d’aquesta posició. Defensivament et dona més joc que ofensivament. La seva alçada (1’96cm) sumat a la llarga envergadura el fa molt útil en quintets físics, capaç de canviar a tot. És un base passiu en atac, amb bon domini de passada, però no és protagonista. Amb minutatge i confiança pot donar un pas endavant i generar individualment. Agrada molt com corre les transicions a camp obert amb bot i el seu joc sense pilota en estàtic. Ha de millorar el seu tir exterior.


Exteriors

Sergio De Larrea és el jugador exterior amb més futur d’aquesta generació. Serà ACB si res li surt en contra. Un escolta de casi de 2m i uns braços molt llargs. En termes físics és una barbaritat.

En aspectes ofensius poseeix uns recursos tècnics d’un altre planeta. Com a anotador té un equipament intregrat molt complet: genera a partir de primer bot, tir estàtic, tir sobre tot i molt generós per trobar situacions favorables als companys.Des del meu punt de vista, que jugui amb un altre generador a pista (Conrad o Marí) li anirà molt bé ja que les situacions li arribaran millor treballades. Per descomptat que ens certs moment de partit pot assumir el protagonisme i agafar la vatuta.

Defensivament la facilitat que té gràcies al seu cos li permet que canviar absolutament amb tots els exteriors. La seva rapidesa en lateralitat fa que aguanti el pes del contacte.

És l’exterior més temible d’aquesta selecció. Se l’haurà de veure i analitzar en profunditat. Tard o d’hora, penso que aviat, debutarà al primer equip.


Hugo González: és la joia de la pedrera blanca. És generació 2006 i medeix 1’98cm. Serà una de les principals armes de la selecció. Hi ha una certesa clara de que aquest jugador serà mínim ACB. Li cauen els punts de la mà gràcies a l’enorme quantitat de recursos i fonaments tècnics. En primer lloc hem de destacar en majúscules la facilitat que té per anotar des del perímetre. És un tirador espectacular. També cal saber com genera i de quina manera: primera passa d’arrencada elèctrica i ataca amb agressivitat l’aro. Una jugada clàssica és el l’atac 1×1 amb revers per finalitzar amb la mà dreta. En aspectes d’equip, molt llest per jugar el P&R i trobar passades quan li salten el flaix. A camp obert té una gran facilitat per córrer amb pilota i trobar els espais necessaris per desbordar. 

Juntament amb Aday Mara i Sergio de Larrea, caldrà veure’l cada partit i seguir-li la progressió diària.


Rubén Vicente: és el tirador d’aquesta plantilla (havia de ser ell o Dani Iruela). Té un gran talent per jugar en espais reduïts i  sense pilota. La seva intel·ligència fa que pugui jugar en qualsevol moment ja que té generadors que li sabran trobar situacions per tirar. Penso que hi haurà moltes jugades de hand-off per a ell.

 


Diego Fernández: és un alternativa amb unes certes similituds. Potser encara més versàtil. Tirador capaç de 3 (potser una mica menys regular que Rubén), però ajuda més en el rebot.

Aquest jugador serviria per quan el partit comenci a entrar en joc dur i agressiu. És molt de treballar en silenci i prendre sempre les millors decisions.


Pablo Navarro: és molt útil durant el joc amb pilota, però també és molt productiu sense. Intel·ligent movent-se sense pilota, ràpid en transició i agressiu atacant l’aro. Molt fiable des del triple en situacions de C&S. Pot defensar sense problema a exteriors més alts i ajudar igualment en el rebot. És un jugador que realment podria maximitzar les seves capacitats en aquest equip, sense haver de forçar tant. 


Bruno Vidarte: té molta capacitat atlètica, sent un 3 gran i molt versàtil cap a l’aro. El seu estat físic fa que en defensa sigui molt útil per defensar aler-pivots. El rendiment que pot donar en atac és obrint la zona, ja que té bon tir exterior i no se’l pot deixar flotar.

A Vidarte li passa com al base del Madrid, Abel Delicado. De ugadors amb altes capacitats però el seu minutatge al club blanc no n’hi ha massa. Defensivament pot aportar molt.


Interiors:

Izan Almansa: indubtablement el 4 estrella de l’equip. Té el cos perfecte per a ser interior del bàsquet actual. Amb l’envergadura pot anar alternant la posició de 5 també. Destaca sobretot per la seva capacitat rebotejadora, especialment en ofensius que es converteixen en anotació o assistències. Defensivament és un projecte amb unes expectatives molt altes. Les seves condiciones atlètiques – acompanyat d’un gran timmig de salt- el fan ser un gran intimidador. Una cosa que el fa molt més interessant és la bona coordinació fluidesa de peus ja que pot defensar interiors que vulguis jugar-li l’1×1 de fora cap a dins.

Aporta molt en atac. A part de la gran quantitat de rebots ofensius, Almansa té una gran intel·ligència per posicionar-se en atac i buscar la millor posició per encarar aro. Les seves millors característiques són el joc de peus per tirar després de girar-se sombre el seu hombro dret. Cert domini de generació de joc quan rep al poste alt, buscant les millors situacions pels companys. 


Álvaro Folgueiras: serà una alternativa d’absolutes garanties que podrà també acumular minuts com exterior si l’entrenador busca un quintet molt físic. Un jugador de braços molt llargs que destaca com a rebotejador.

És atrevit per atacar l’aro en transicions ofensives (corre molt bé amb pilota) i, en certes ocasions, és capaç de generar puntualment situacions 1×1. No és un gran tirador de línia exterior.

La seva principal funció en aquest mundial serà bàsic, ja que haurà de donar descans i protegir la parella titular (Almansa-Mara). 


Pol Saló: pot ser un experiment que funcioni molt bé. És una intriga total. Pot arribar a estar per sobre els 2’05-07m i és molt llarg de braços. La seva participació al Barça ha estat molt pobra, però sempre que ha competit ha deixat minuts de qualitat. Saló necessita confiança per explotar el seu talent. El que s’hauria de provar es confeccionar-lo en línies exteriors, no interiors. En temes defensius l’equip guanyaria una alçada brutal i reduiria molt l’espai en estàtic. I, en atac, pot tirar molt bé de tres i desbordar en l’1×1.

Segurament serà un tall i no anirà a Màlaga, però l’opció a 11è-12è jugador hauria d’estar sobre la taula.


Pau Monterosa: el jugador que segurament sigui tallat en primera instància.  és per a mi el que més fluixeja. És un 4 amb bon físic i notable envergadura amb bon tir exterior.


Aday Mara: una perla del bàsquet espanyol. La seva alçada és de 2.20. És el jugador amb més impacte a pista d’aquest equip i uns dels 3 referents -juntament amb Hugo i De Larrea-.

Ofensivament té una gran coordinació – el handicap de l’alçada- i, dins les seves limitacions, és jugador acceptable en termes de correr a camp obert. En atac domina les tres facetes del joc: passar, botar i tirar.  No té males mans per a finalitzar. Per descomptat, caça amb comoditat passis bastant més enllà del cèrcol. Els seus peus es mouen molt bé per a algú de la seva grandària i per poc que guanyi força serà complicat d’aturar.

Té un impacte descomunal en termes defensius que fa que sigui quasi impossible penetrar la zona i cobreix una gran quantitat d’espai. La seva extraordinària envergadura fa que palmegi direccionalment els  rebots que cauen dins del seu perímetre i provoqui una alta quantitat de taps. Defensivament és el gran projecte del bàsquet espanyol, però necessita un augment de massa muscular.

David Barberá: el pívot del València serà un notable suplent gràcies a la seva ètica de treball.  Té molta capacitat de resistència que el fa ser capaç de lluitar sempre pel rebot i, el més important, treballar molt des de l’ombra. La principal virtut ofensiva és que, gràcies als bons generadors exteriors, sap aprofitar-se de les situacions creades. No és un intimidador però sí un guerrer.


Petita idea de com es pot confeccionar la plantilla final del Mundial i la seva respectiva rotació:

TITULARS PRIMERA ROTACIÓ SEGONA ROTACIÓ TALLATS
CONRAD MARTÍNEZ LUCAS MARÍ LUCAS LANGARITA PAU MONTEROSA
SERGIO DE LARREA RUBÉN VICENTE ABEL DELICADO
HUGO GONZÁLEZ PABLO NAVARRO POL SALÓ DIEGO FERNÁNDEZ
IZAN ALMANSA ÁLVARO FOLGUEIRAS BRUNO VITARDE
ADAY MARA DAVID BARBERÁ

Adaptacions de quintet depenen de les circumstàncies:

Contra un equip físic

BASE Sergio de Larrea
ESCOLTA Hugo González
ALER Álvaro Folgueiras
ALA-PÍVOT Izan Almansa
PÍVOT Aday Mara

Contra un equip de ritme intens

BASE Conrad Martínez
ESCOLTA Sergio de Larrea
ALER Hugo González
ALA-PÍVOT Izan Almansa
PÍVOT Aday Mara
Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Més a SCOUTING

Tradueix »