Connecta amb nosaltres
Laia Palau

BÀSQUET FEMENÍ

La màgia de Laia Palau (II)

Laia Palau i la seva màgia.

Comparteix

La màgia de Laia Palau (II)

Lluny queda aquell dia de 1997 en el que una jove de 17 anys nascuda a Barcelona debutava amb l’Universitari de Barcelona. Molt lluny. Han passat 24 anys i una pandèmia entre el partit en el que Laia Palau va debutar com a jugadora professional i l’eliminació de l’Spar Girona a València en busca d’un lloc a la final de la Liga Endesa.

N’hi ha que som molt afortunats de poder veure-la jugar als seus 41 anys. L’haurem viscut en més o menys intensitat, més o menys estima o més o menys durada però estic segur que en algun moment d’aquest seguiment ens ha fet esclatar més d’un “Oh!” al llarg d’una temporada.

A la vida hi ha coses en les que necessites experiència i seguretat en el que fas per passar al següent nivell. En el cas de la Laia, porta anys coneixent a la perfecció el  territori pel qual ja ha dedicat més de la meitat de la seva existència. No han estat pas pocs els parquets que ha

Laia Palau

Font: David Subirana.

trepitjat l’actual capitana de l’Spar Girona i la selecció espanyola on ha dirigit a equips que estaven destinats a la glòria. La facilitat que ha tingut per suportar la pressió com ho ha fet fa que la seva figura sigui encara més gran.

El concepte bàsic de màgia el tenim present en quant un mag o una maga es dedica a deixar-nos amb la boca oberta davant uns trucs que semblen impossibles de tenir en qualssevol ésser humà. Les sales de teatre, plenes de gom a gom, deixen que l’eco dels crits d’admiració i sorpresa ressonin dins el recinte mentre, al mateix moment, totes les ments exploten pensant en com s’ha pogut dur a terme tal acte per què hagi deixat a tothom amb un pam de nas. Doncs això és el que es dedica a fer la màxima assistent històrica de l’Eurolliga. Traslladant la situació a un pavelló de bàsquet on els espectadors només els hi queda aplaudir davant tal detall que deixa sense paraules fins a la darrera ànima que hagi pogut veure el que es pot fer amb veterania, confiança i, com no, màgia.

Qui hauria de dir que quatre anys enrere volia privar-nos de la seva qualitat. Des del punt de vista de l’espectador hagués estat egoista per part seva.

La Laia, al cap i la fi, és com els bons vins; com més vells, més bons. El millor de tot, és que aquesta frase es pot traslladar dins ella perquè no hi ha ni una sola paraula que sobri per definir com està fent gaudir a la massa social de l’entitat gironina.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »