Connecta amb nosaltres
Mirotic

BARÇA

Quines són les claus de la metamorfosi de Nikola Mirotic?

Comparem el joc de l’estrella blaugrana respecte al de la temporada passada. Quines diferències hi ha?

Comparteix

Quines són les claus de la metamorfosi de Nikola Mirotic?

El Barça de Sarunas Jasikevicius no està passant pel millor moment de la temporada. Més enllà de les polèmiques amb Heurtel, que han copat l’actualitat blaugrana de les últimes setmanes, la crisi de l’equip està transcendint als resultats. Els catalans no estan trobant la fluïdesa i regularitat que va tenir el seu pic fa aproximadament un mes i mig, en el que una espectacular ratxa de joc i resultats marcava el dia a dia blaugrana sense mostrar dependència de Mirotic, Higgins i companyia. Tot això ha repercutit en un desembre complicat, en el que el Barça ha encadenat victòries amb derrotes, ha perdut el liderat de l’Eurolliga i el futur de l’equip no es presenta d’allò més optimista.

Un dels pals de paller de l’equip blaugrana és Nikola Mirotic. L’estrella hispano-montenegrina està afrontant la seva segona temporada al club, després d’una primera de rendiment exitós que no va repercutir en títols per l’equip. L’aler-pivot, que sol ser notícia per les seves actuacions sobre el parquet, ha donat que parlar en les últimes derrotes de l’equip blaugrana pel seu rol sobre la pista, sobretot als darrers minuts. Aquesta situació em porta a parlar sobre ell en aquest article, per a observar quin és el rol actual del jugador dins l’equip, comparar-lo amb el de la temporada passada i veure què ha canviat.

Perfil del jugador

Que Nikola Mirotic és un dels millors jugadors d’Europa és un fet indiscutible. El jugador ha complert amb les expectatives en aquesta temporada i mitja des que va decidir tornar de l’NBA, on era un jugador respectat. Va fitxar pel Barça per a liderar l’ambiciós projecte que té per objectiu aconseguir la tercera Eurolliga del club català i, de moment, podem dir que està rendint com el que és: una estrella europea.

Mirotic és un aler-pivot amb un talent ofensiu descomunal. Pot anotar des de gairebé qualsevol punt de la pista, ja que domina els tres plans d’anotació. A prop de cistella és un dels millors jugadors del continent: pot jugar tant d’esquenes, on gaudeix d’un dels jocs de peu més elegants i difícils d’aturar, com de cara. Per altra banda, és un dels jugadors que més aprofiten el joc de mitja distància, un tipus de llançament que s’està perdent, i que Nikola continua utilitzant amb una eficàcia prou elevada. Tanmateix, també llança i anota molt des del triple (motiu pel qual a l’NBA se’l coneixia amb el sobrenom de Threekola). Ho pot fer a peus parats, sortint de bloqueig, i fins i tot sobre bot. Aquest talent ofensiu l’ha portat a ser un dels grans anotadors de totes les competicions on juga. Sense anar més lluny, és l’actual cinquè màxim anotador de l’Eurolliga, i la temporada passada va quedar quart en aquesta categoria.

Les seves capacitats, però, no només es limiten al pla anotador. Mirotic és també un dels millors rebotejadors del continent. Des que va arribar, el jugador promitja gairebé 7 captures per partit. Aquesta faceta es maximitza si la limitem als rebots defensius on, números en mà, és el millor. La temporada passada ja va ser el màxim rebotejador defensiu de l’Eurolliga, i aquest any també ho és.

Per últim, toca parlar de l’aspecte defensiu. Quan va tornar d’Estats Units va fer-ho amb el rol de jugador netament ofensiu i amb la fama de jugador poc dedicat en defensa. Tot i que en determinats moments pugui semblar que és així, el cert és que el rendiment defensiu de l’hispano-montenegrí és més positiu del que pugui semblar. Per una banda, a més de l’anteriorment esmentada capacitat per tancar el rebot defensiu, és un jugador intel·ligent a l’hora de posicionar-se, la qual cosa li permet recuperar més pilotes del normal en la seva posició (1’1 la temporada passada i 1’4 l’actual). Per altra banda, el rendiment global defensiu de l’equip ens mostra que defensa millor quan Mirotic està a pista. Les mètriques On/Off ens indiquen que, quan ell es troba a pista, l’equip encaixa 102 punts per cada 100 possessions. Per altra banda, quan ell no està jugant, el Barça n’encaixa 111. És una diferència suficientment àmplia com per determinar com a positiu el seu impacte defensiu.

Rendiment i estadística

Comencem amb les comparatives entre el Mirotic d’aquesta temporada i el de la temporada passada. És injust comparar els rendiments sense destacar el canvi d’entrenador que ha tingut l’equip blaugrana aquest estiu. El Barça de Pesic no és el mateix que el Barça de Jasikevicius. El joc de l’equip de la temporada passada té poc o res a veure amb el d’aquesta. Amb Pesic, els catalans tenien un joc menys tàctic, amb menys sistemes i més anàrquic. Amb Saras, el joc ofensiu és molt més pautat i metòdic. D’aquesta manera, la visió que han tingut tots dos entrenadors del que ha d’aportar Mirotic a l’equip també és diferent. Més endavant explicarem el perquè, però el paper de Mirotic dins l’equip ha variat molt d’un any a l’altre. La temporada passada, amb Pesic, el jugador gaudia d’un paper de generador d’avantatges. Un rol de demanar la pilota i generar a partir de la seva gravetat. D’altra banda, amb Jasikevicius, l’estrella blaugrana gaudeix d’un rol més d’executor. El fet de comptar amb un base molt més metòdic com és Calathes ha fet que Mirotic variï força la tipologia dels llançaments que pren. Ha passat de ser un focus de joc a ser un finalitzador.

A nivell estadístic, Mirotic ha patit una lleugera davallada en la darrera temporada si contraposem les seves estadístiques amb les de la temporada anterior. L’aler-pivot ha passat de promitjar 19 punts per partit tant en Eurolliga com en Liga Endesa, a promitjar-ne 16’8 i 13’5, respectivament. Pel que fa als rebots, Nikola ha aconseguit mantenir la seva estadística: de 6’1 captures per partit entre Eurolliga i Liga Endesa, ha passat a 6’03 en l’actual. Números molt similars. Pel que fa a les assistències, l’estadística posa en certa evidència el canvi de rol que ha patit el jugador. Com a generador de joc (principalment al pal baix) la temporada passada va promitjar 1’5 assistències per partit. Aquesta, en la qual executa un rol de finalitzador, el número baixa a 0’9.

Aquesta baixada general de la seva producció estadística pel que fa a punts, rebots i assistències es deu principalment a la major dosificació de minuts que està tenint aquesta temporada. Jasikevicius és conscient que la temporada és molt llarga i està optant per reservar-lo més del que ho feia Pesic. Les dades parlen per si soles: Mirotic ha baixat força el seu minutatge. La temporada passada, en Eurolliga, gaudia de pràcticament 28 minuts per partit. Aquesta temporada ha baixat a menys de 26. En Liga Endesa, la diferència és encara major. De gairebé 26 minuts amb Pesic a 21 amb Sarunas. De fet, és important destacar que dels 13 partits que ha disputat a la lliga,  en 7 ha jugat 17 minuts o menys, una dosificació que semblava impensable la temporada passada.

Tot i així, a nivell de valoració, cal dir que l’hispano-montenegrí segueix presentant unes xifres d’escàndol. Aquesta temporada, tot i la davallada de minuts, és el jugador més valorat de l’Eurolliga, amb 23’7, molt per sobre del segon, Mike James, amb 21’9. La temporada passada, tot i jugar i anotar més, la seva valoració era sensiblement més baixa (22,5). On ha patit una baixada gran és a l’ACB. Nikola ha passat de promitjar 22’7 a 16’5. El rol més dosificat que està tenint a la lliga sembla la causa d’aquestes xifres.

Rol del jugador

Per diferenciar el tipus de rol que està tenint aquesta temporada respecte al de la passada, entrarem a valorar la utilització que té dins del sistema, així com la tipologia dels llançaments que pren. Mirotic és el jugador de la plantilla blaugrana que més utilitza l’entrenador, sigui Pesic o sigui Saras. El seu USG (percentatge de les jugades de l’equip en les quals un jugador es troba directament involucrat) és el més alt de l’equip. Aquest any, la xifra es troba en un 26% del total, que és força alt, però menys del que es podria pensar. La temporada passada, aquesta xifra s’elevava per sobre del 29%. Per tant, tot i que Mirotic és el jugador més utilitzat dins de l’engranatge ofensiu blaugrana per part dels dos entrenadors, amb Pesic la dependència era major. La presència d’un jugador que aglutina molta pilota com és Calathes o l’ascens de rol d’Abrines poden ser causes d’aquesta petita baixada.

Si ens endinsem en el percentatge dels llançaments assistits que té Mirotic, podem observar el canvi de rol que dèiem anteriorment. Que aquest any Mirotic té un paper molt més finalitzador ho exemplifica el fet de que gairebé el 66% dels seus llançaments són assistits. La temporada passada, aquesta xifra amb prou feines superava el 50%.

Pel que fa a la tipologia dels llançaments, podem dir que és l’aspecte del joc que més ha variat d’una temporada a l’altra. Mirotic ha passat de ser pràcticament un exterior a tenir un rol molt interior. Saras ha apropat molt al jugador a cistella, disminuint força la seva presència a la línia de 3 i també en la mitja distància. Sense anar més lluny, la temporada passada un 45’5% dels seus llançaments eren des del triple. Aquesta temporada, aquesta xifra baixa dràsticament fins a un 29%. Els seus llançaments des de la mitja distància, de més de 4m fins la línia de triple, també s’han reduït (d’un 10’1% a un 7’8%). I on ha augmentat molt la seva influència és a prop de cistella. Aquesta temporada, més d’un 60% dels seus llançaments són propers a cistella. Amb Pesic, aquesta xifra era inferior a un 45%.

Aquesta aproximació a cistella ha comportat un augment dels percentatges de llançament del jugador, que es situen per sobre del 71% (quart en Eurolliga) en llançaments de 2. Si mirem les dades de l’any passat, la xifra baixa fins a un 61% que, tot i ser bona, és força inferior.

Tipologia dels llançaments

Joc al pal baix

Les diferències de Mirotic en aquest aspecte del joc respecte la temporada passada no només es sustenten en la major quantitat de llançaments. La qualitat dels mateixos també varia molt. La temporada passada, els sistemes per Mirotic al pal baix brillaven per la seva absència. Amb Pesic, el pla general era trobar-lo d’esquenes a cistella, donar-li la pilota i, a partir d’allà, que ell generés el seu propi llançament. Fins i tot, les connexions interiors (high-low) estaven poc pautades. La qualitat de Mirotic al pal baix és indiscutible i, simplement alimentant-lo en aquest tipus de situació, el jugador aconseguia trobar molts punts.

Aquesta temporada, amb Saras, el joc ofensiu està molt més treballat. Mirotic difícilment rep la pilota al pal baix si no és amb algun tipus de pauta prèvia. Trobem diverses situacions diferents que acaben amb el jugador finalitzant a la zona:

  • Davant un mismatch (quan es queda emparellat amb un jugador més baix) després d’un canvi defensiu.
  • Situacions ràpides de transició en les que Mirotic es guanya la posició a l’inici de l’atac (situació habitual amb Higgins també).
  • Connexions interiors high-low (majoritàriament en una triangulació davant un mismatch).
  • Sortint d’un bloqueig cec, ja sigui en un sistema de Flex o en un UCLA Cut.

La tipologia de defenses rivals, que habitualment forcen situacions de canvis, han provocat un augment de les situacions de mismatch defensiu. Saras ho té estudiat i és habitual veure sistemes amb els quals poder alimentar als jugadors interiors en aquest tipus de situacions. Mirotic, juntament amb Davies, és el gran beneficiat d’aquesta manera de fer. D’aquesta forma, el jugador només ha de finalitzar la jugada sense necessitat de generar-se la cistella.

Mid-Range

El joc de mitja distància de l’internacional espanyol també ha canviat molt d’una temporada a l’altra. La tònica de l’any passat en aquest tipus de situacions és similar a la del joc al pal baix. Poques situacions de pissarra i una pauta clara, donar-li la pilota i que ell es generés el llançament. En aquest punt, Mirotic solia optar o per buscar el llançament des de la mitja distància, o atacar des del bot, ja fos d’esquenes a cistella o de cara.

Aquesta temporada, les situacions de mitja distància de Mirotic són pràcticament inexistents. Estem veient una versió més optimitzada de l’estrella blaugrana i aquest és un àmbit del seu joc que no sorgeix amb la mateixa freqüència. Les poques situacions en les quals rep en aquest tipus de posicions són per atacar de cara a cistella des del bot. Fins i tot en situacions en les que rep fora de la línia de 3 també el veiem atacar cistella amb més regularitat.

Joc des del triple

Pel que fa als llançaments triples de Mirotic, veiem també una gran diferència d’un any respecte a un altre. Com s’ha dit anteriorment, amb Saras estem veient un Mirotic que es prodiga menys a l’hora de llançar de 3. Amb Pesic, gairebé la meitat dels llançaments venien des d’aquesta distància.

Tot i així, si ens endinsem en els llançaments, poques de les situacions de tir de Nikola són generades a partir d’un sistema. Només un sistema de Pin down des del costat feble, algunes jugades de fons i de banda i situacions de Pick & Pop. La resta de situacions de l’equip de Pesic que acabaven amb triple de Mirotic es generaven per situacions del joc, sense pissarra pel mig. El rol de Mirotic en aquest àmbit del joc sí que era d’executor, però no es solien pintar jugades per a que fos ell qui llancés.

Aquesta temporada, amb Saras, aquest últim aspecte ha canviat. Tot i que llança menys que l’any passat des de la distància, Mirotic gaudeix de diferents sistemes per a poder executar des del triple. Mirotic sí desenvolupa el rol de receptor de bloquejos per sortir a llançar, cosa que amb Pesic es veia molt menys. Aquesta temporada trobem situacions com:

  • Jugada de Flex en la qual rep dos bloquejos (un per rebre prop de cistella i l’altre per sortir a llançar) i ell decideix quina sortida agafa.
  • Jugada de Pin down i mà a mà per rebre i llançar, habitual també pels dos especialstes de l’equip (Abrines i Kuric).
  • Doble bloqueig (Stagger) per sortir a llançar.

A més, també aprofita jugades de Pick & Pop, similars a les de l’any passat, jugades després de temps mort i situacions generades pels companys on ell es troba a la cantonada. Es pot dir que aquesta temporada Mirotic sí executa un rol de tirador més pur, aprofitant sistemes per ell i no es limita a quedar com a espaiador de la pista.

Tot i així, la presència d’Abrines en el cinc titular (on l’any passat es trobava el lesionat Claver), amb qui comparteix molts minuts, fan que el jugador especialment buscat en aquestes situacions sigui el balear. Així, Mirotic obté un rol més de finalitzador interior, motiu pel qual llança menys triples que la temporada passada (tot i que quan els llança són més buscats).

Rol dins el Clutch

Una de les grans qüestions respecte al Mirotic de Saras és la utilització que està tenint als minuts decisius del partit. És habitual veure que les jugades del Barça dels últims minuts siguin executades per altres jugadors, quedant l’exmadridista en un segon pla. En aquestes situacions, el rol de Mirotic es limita al d’espaiador de camp, obert habitualment a cantonada, i esperant la pilota per executar, mentre són els companys qui acaben finalitzant les jugades.

Amb Pesic, aquest aspecte del joc era molt diferent. Els últims minuts de partit es basaven en situacions de pal baix en els quals Mirotic generava i executava. Només cal recordar les seves dues cistelles guanyadores a l’Eurolliga, a les pistes de València i CSKA. Entre ell, Higgins i Delaney es jugaven les pilotes més calentes, sent Mirotic l’executor principal.

És sorprenent veure el canvi de rol que té el jugador aquesta temporada. Les diferències amb el Mirotic dels minuts decisius de la temporada passada són molt grans. Però xoca encara més, veient el paper de finalitzador que té aquesta temporada, que no se’l busqui més i sigui el protagonista principal dels moments finals de partit.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »