El Club Joventut Badalona és un d’aquells gegants adormits que fa temps que amaga amb aixecar el cap de sota l’ala. Després de la salvació del 2018 i el sanament econòmic del club, la situació només ha fet que millorar. I ara, després de la disputa de la Copa del Rei, la il·lusió s’ha disparat entre l’afició verd-i-negre. Per això, davant d’un moment clau com el que està vivint una entitat on s’hi respira bàsquet des de les categories inferiors, farem una radiografia de com es troba el club i el seu entorn. La Penya hauria d’aprofitar aquest moment per fer la passa endavant que fa temps que el públic demana? Quin és realment el sostre d’aquest equip? Amb Europa com a focus principal, tractem d’exposar si el retorn dels badalonins a l’elit del bàsquet continental és una realitat o més bé un somni utòpic.

La importància de la massa social de la Penya

Parlar de la Penya és anar molt més enllà d’una simple entitat esportiva. Més aviat podríem afirmar que el bàsquet és un dels símbols identitaris de Badalona i la seva gent, que viuen i entenen aquest esport d’una manera molt diferent. En aquest sentit, després d’acollir una Copa del Rei que feia 38 anys que no trepitjava la ciutat, el sentiment i els ànims de l’afició verd-i-negre estan més vius que mai. Una oportunitat d’or que el Joventut no hauria de deixar escapar si vol tenir alguna opció de tornar a ser un dels grans clubs de l’elit del bàsquet espanyol i, perquè no, també europeu.

Però tot i aquest moment clau que està travessant ara mateix la Penya, el cert és que, per ara, qui sembla més disposat a moure’s i aprofitar l’embranzida són els seus propis aficionats. Davant de l’actitud passiva de la directiva, la massa social verd-i-negre és qui sembla portar la batuta de l’orquestra. A través de les xarxes socials, els seguidors i l’entorn del club estan constantment proposant noves idees i fent realitat algunes iniciatives amb l’objectiu d’afegir mes llenya al foc i sumar més efectius per la causa. Una primera pedra que ja està col·locada, però que necessita l’ajuda del club perquè els desitjos s’acabin convertint en una realitat.

Primer pas: guanyar l’Eurocup

El moment decisiu que està vivint el Club Joventut de Badalona, fruit d’aquesta passió que ha crescut després de la disputa de la Copa a la ciutat, es tradueix en quelcom molt senzill a nivell esportiu: les ganes de guanyar un títol. Els verd-i-negres fa ja més de 15 anys que no veuen com el seu equip aixeca un trofeu (des de la Copa del Rei del 2008) i el desig de tornar a fer-ho és evident. I, en aquest sentit, una de les competicions on més ha sonat el nom de la Penya com un dels grans favorits és l’Eurocup.

Després de l’eliminació contra l’Ulm la passada temporada, que va deixar els ànims molt tocats, l’equip té ganes de redimir-se i, a més, de fer-ho per la porta gran. Classificant-se com el millor segon de la competició, la Penya arrancarà el Play-off contra els London Lions. Una aventura que el club i l’afició esperen amb els braços oberts, conscients que, només un any després, els verd-i-negres tornen a ser un dels grans favorits per guanyar la competició. El format d’eliminatòries a un sol partit no permet ni tan sols un petit marge d’error, així que l’equip haurà d’estar molt preparat per encarar un tram de temporada que pot marcar un abans i un després.

Guanyar l’Eurocup està clar que no és una obligació, tot i que seria un cop sobre la taula important per diversos factors. El primer, pel simple fet d’aixecar un títol. Però, en aquest cas, amb l’al·licient i la motivació extra de refer-se del mal gust que va deixar la derrota als vuitens de final de la temporada passada. D’altra banda, aconseguir alçar-se amb la segona competició més important a nivell europeu seria un gran pas perquè la Penya posés de nou un peu a l’elit del bàsquet continental. Però el més important de tots és evident. Avui en dia, un triomf a l’Eurocup és sinònim d’aconseguir un bitllet per l’Eurolliga. I, en aquest cas, sembla clarament l’única via d’accés pel Joventut, que no té el potencial econòmic d’altres entitats.

Està preparada la Penya per competir a l’elit del bàsquet europeu?

Si el Joventut vol tornar a l’Eurolliga està clar que tot passa per guanyar l’Eurocup. Però, si el club ho aconsegueix, estaria preparat per a competir en l’elit del bàsquet europeu? El fet de ser a la millor competició continental ja seria un gran premi per la Penya, tot i que a hores d’ara és complicat pensar que l’equip podria competir per ser entre els millors d’Europa. L’anhel de tornar a ser entre els grans hi és, però la realitat també ha de fer tocar de peus a terra als verd-i-negres. Perquè sí, arribar a l’Eurolliga és una de les grans metes que s’ha marcat el club. Però, per ara, encara queda lluny.

Com bé explica la dita, cal aprendre a caminar abans de córrer. I sense cap dubte, es tracta d’una premissa que tant el club com l’afició haurien de tenir en compte. Tot i que els badalonins estan vivint un auge emocional que els permet somiar, cal recordar d’on ve aquest equip. El 2018, després de coquetejar amb els descens a l’ACB i amb seriosos problemes econòmics, el club va patir l’amenaça real de desaparèixer. Afortunadament, van ser capaços de superar el sot. I ara, només 5 anys després, la Penya ja ha estat capaç de posar al Barça contra les cordes al Play-off de la lliga i, una temporada més, torna a ser un dels grans favorits per ser campió de l’Eurocup. L’evolució de l’equip des de llavors ha estat molt bona, però com tot procés també necessita el seu temps.

Ara bé, què es trobaria la Penya en el cas que guanyés l’Eurocup i aconseguís una plaça a l’Eurolliga? En primer lloc, es trobaria competint entre alguns dels clubs amb més potencial econòmic del continent i, d’altra banda, també amb una càrrega de partits molt superior a l’actual. Dos aspectes absolutament rellevants que, per ara, la Penya encara no està preparada per afrontar.

Si ens fixem amb la capacitat econòmica, els verd-i-negres quedarien molt per sota de la gran majoria de clubs que actualment disputen l’Eurolliga. De fet, el Joventut no es troba ni entre els equips amb més pressupost de l’ACB. Amb 6 milions d’euros anuals, el club ocupa la vuitena posició de la taula. Una xifra molt llunyana als 44M€ del Madrid, els 43’5M del Barça, els 17M del València o, fins i tot els 15M del Baskonia, els quatre clubs espanyols que juguen la màxima competició europea.

De fet, l’Eurolliga s’està convertint en una competició més tancada i que cada vegada mou més diners , exigint un mínim de 7 milions de pressupost per participar-hi i amb 13 llicències fixes, que també impedeixen l’arribada de nous projectes. Una situació que, tot i aportar també ingressos majors, provocaria que el club fes un sobreesforç econòmic que no sembla capacitat de fer. I no només pel simple fet d’arribar-hi, sinó sobretot per mantenir-se. Tornar a formar part de l’elit del bàsquet europeu és un desig que els verd-i-negres esperen complir, però el preu a pagar avui en dia és alt.

L’exigència física de l’Eurolliga

Més enllà de l’àmbit purament econòmic, competir a l’Eurolliga també t’exigeix molt més a nivell esportiu. D’una banda, perquè t’enfrontes pràcticament cada setmana contra alguns dels millors clubs del bàsquet europeu. Però, sobretot, perquè el nou format de competició també requereix un gran sacrifici físic. Amb un total de 34 jornades de fase regular, es tracta d’una competició que t’obliga sí o sí a tenir una plantilla molt àmplia per poder fer rotacions. I més si has de compaginar-ho amb altres competicions que també et requereixen estar a un gran nivell com es la Lliga Endesa.

En aquest sentit, també salta a la vista que, ara mateix, la Penya no té una plantilla prou preparada per disputar simultàniament dos competicions d’aquest calibre. Però, a diferència dels termes econòmics, en aquest apartat sí que les possibilitats de poder competir són molt més amples. Per un costat, perquè és una competició que atrau a molts jugadors i tens també més oportunitats d’ampliar la plantilla fent un sal de qualitat i, com no podia ser d’una altra manera al Joventut, apostant per una cantera que sempre ha donat els seus fruits.

Per ara, durant els anys que l’equip ha disputat l’Eurocup -tot i que l’exigència física és molt menor- també s’ha mostrat molt sòlid a l’ACB, sent capaç d’arribar al Play-off amb bones condicions. Una primera prova que podria servir d’entrenament de cara a una hipotètica participació a l’Eurolliga, tot i que els fets ens demostren que no és gens fàcil competir a la vegada al màxim nivell europeu i també espanyol sense tenir un gran potencial econòmic. L’últim exemple el trobem amb el Gran Canaria el 2018, quan va haver de patir seriosament per salvar la categoria a la lliga domèstica.