Amb les primeres setmanes de pretemporada ja completades, el Manresa arriba al partit de presentació davant del Partizan aquest dimecres amb unes sensacions fantàstiques. Més enllà dels resultats, que, no ens enganyem, per molt irrellevants que siguin a aquestes alçades de la temporada, també ajuden a fomentar la il·lusió, tinc la impressió que l’encaix Pedro Martínez – plantilla s’està forjant molt ràpidament i els jugadors estant entenent a un bon ritme el què els hi demana el seu entrenador.

A continuació tractem alguns dels aspectes més rellevants que ens ha deixat fins ara la pretemporada del club bagenc:

Exteriors

Jerrick Harding – Giordano Bortolani

A excepció de la final del torneig de Maó contra Gran Canaria, Jerrick Harding no ha actuat en gairebé cap minut com a base pur: Pedro Martínez sempre l’ha acompanyat de Dani Pérez o de Dani García. L’americà no acaba de ser gaire fi en la passada i necessita millorar clarament a l’hora de dividir la bola. Potser aquesta manca de capacitat redistribuidora és el que el converteix més en un 2 que en un 1. Compte perquè aquest fet pot repercutir molt positivament sobre Dani García obrint-li la porta d’un extens minutatge. 

Ara bé, si ens centrem en l’anotació, a l’americà se li cauen els punts de les mans.

Un altre jugador que també ha estat ubicat lleugerament fora de la seva posició natural ha estat Giordano Bortolani. L’italià s’ha hagut de traslladar molts minuts en el 3 motivat per les absències de Valtonen, Vaulet i Jou. Sigui com sigui, això no ha estat inconvenient per veure el seu desplegament ofensiu. Tal com esperàvem, Bortolani ha estat un dels líders anotadors d’aquesta pretemporada (14 punts de mitjana aquests últims dos partits). 

Tinc la sensació que el repertori ofensiu de Bortolani en el cinc estàtic es resumeix essencialment en dos tipus d’accions: el Catch and Shoot i el Catch and Drive. Al llarg d’aquests partits, el Manresa ha trobat bones opcions de tir per a aquest tipus d’accions i Bortolani ha respost amb punts. Tot i això, tinc la impressió que es podria haver inflat molt més.

Em segueixo mantenint ferm en el fet que la consistència en l’anotació de Harding i Bortolani seran essencials per a l’esdevenir d’aquest equip. Fins ara, els dos jugadors estan generant grans expectatives.

Brancou Papi Badio:

Després del seu retorn de la selecció senegalesa, Brancou Papi Badio va protagonitzar un nou episodi de “bipolaritat”. Si el dissabte vam veure uns minuts molt solvents de Badio tant en l’anotació com en la presa de decisions (11 punts, 7 assistències i 4 recuperacions), el diumenge vam recuperar la seva versió més immadura. En la final vs Gran Canària, Badio es va enfilar també fins als 11 punts (via llançaments exteriors oberts) però va arribar a cometre 4 pèrdues de pilota i certes impressisions en les lectures en tan sols 18 minuts de joc disputats.

Musa Sagnia:

Una de les sorpreses positives d’aquesta pretemporada és sense cap mena de dubte Musa Sagnia. A l’espera de veure què passa amb el seu futur, l’aler gambià de 19 anys va culminar un bon torneig aquest cap de setmana a la ciutat de Maó treballant molt bé el rebot i atacant amb agressivitat i efectivitat la cistella.

Després d’aquest cap de setmana,un es planteja si Sagnia tindria cabuda en la rotació manresana. A dia d’avui, tot i tractar-se d’un projecte il·lusionant, el gambià necessita créixer molt encara tant a nivell físic com tècnic. La cessió sembla el camí més coherent possible. Ara bé, si segueix aprofitant tant bé els minuts, la seva consolidació com a jugador manresà arribarà més d’hora del previst.

Interiors

Justin Hamilton

Tot i portar ja unes setmanes en dinàmica d’equip, el debut de Justin Hamilton amb la samarreta del Manresa no es va produir fins aquest cap de setmana. Les expectacions amb aquest jugador són força altes i la sensació que ens aporten els partits disputats fins ara és que el nord-americà estarà a l’alçada de totes elles.

Fins ara, la majoria dels seus minuts els ha jugat en el 5, la seva posició natural. Ara bé, els pocs instants que ha hagut d’ocupar el 4 també ha estat força solvent. És evident que es tracta del pivot més complet de què disposa aquest Manresa i així ho han corroborat el conjunt d’accions que li hem vist fins ara. En atac ha disposat de múltiples llançaments oberts, ha treballat molt bé la continuació del bloqueig i en nombroses ocasions ha fet excel·lents lectures per trobar l’home lliure. De la mateixa manera que Tunde o Tyson, Justin Hamilton també ha sumat punts des de les transicions. 

En defensa no ha patit gaire (és clar que els rivals d’aquest cap de setmana tampoc dificultaven excessivament les coses). Tot i això, les seves mancances físiques són evidents. El nord-americà no és un jugador ni  mòbil ni potent. Afortunadament, té una interpretació del joc boníssima i una capacitat extraordinària per fer bones lectures que li permeten contrarestar les limitacions que li imposa el seu cos. 

Babatunde Olumuyiwa – Marcus Lee

Fins ara tots dos han entès molt bé el què Pedro Martínez els hi demana. Especialment en el cas de Tunde, a qui se l’ha pogut veure més minuts en pista, la feina sota cistella ha estat molt bona. Està clar que els escassos 2 metres que mesura no li impedeixen ser un gran rebotejador i intimidador. Aquests primers partits també ha estat molt solvent en la finalització després de caiguda de bloqueig directe i ha aportat bons punts en les habituals transicions ofensives manresanes. En resum, ha complert en tot el què s’espera d’ell.

Marcis Steinbergs

La cara més grisa d’aquest inici de temporada és segurament l’actuació  de Marcis Steinbergs. El letó disposa d’una bona oportunitat per a fer-se seva la segona posició de rotació al 4, però el cert és que el seu rendiment no l’està acompanyant.  Fins ara s’ha mostrat poc contundent en defensa: pateix contra quatres ràpids i contra cincs grossos i això l’obliga a carregar-se de faltes.

En atac tampoc és un jugador que gaudeixi de molts recursos, fet que implica que hi hagi poques opcions de tir vàlides per a ell. L’acció a què ens té més acostumats és al tir obert a peus parats després de recepció. En la pretemporada la majoria dels seus punts venen d’aquestes accions, però el percentatge d’encert no acaba de ser gaire bo.

Previsiblement, Tyson Pérez gaudirà de molt minutatge.

Altres Apunts

• En el torneig a Maó vam poder veure el debut de Ladji Coulibaly, jugador amb 16 anys d’edat i procedent del Sant Cugat.
• M’encurioseix especialment veure com respondrà Dani Pérez a nivell d’actuacions personals després del cas “Lorenzo Brown”.
• Com a reflexió personal, crec que no hi haurà cap altre equip ACB a qui li beneficiï més la nova regla del “servei ràpid”.
• Tyson Pérez encaixa com anell al dit en aquest Manresa.  
• Tinc la impressió que l’staff manresà ha sabut inculcar molt ràpidament el que busquen de cada a jugador. L’adaptació amb la idea de l’equip ha estat molt bona.