3-1. Aquest és el balanç favorable al Barça CBS en partits disputats davant l’Spar Girona aquesta temporada. Les victòries s’han consumat en un partit de pretemporada, a la lliga catalana i al Juan Carlos Navarro. L’únic precedent favorable a l’Uni és la victòria de la segona volta a Fontajau.

El conjunt blaugrana ha fet una temporada de més a menys però no deixa de ser excel·lent pel seu primer any a la Liga Endesa. Han aconseguit participar en la Copa de la Reina, jugar Play-Off i, si no canvia el criteri de la FIBA, jugar EuroCup el pròxim curs. Durant la temporada ha patit pocs canvis dins la plantilla que han portat una estabilitat i química excel·lent des del principi. Ariadna Pujol, ha estat l’únic fitxatge que ha fet el Barça a mitja temporada per compensar la baixa per maternitat d’Itziar Llobet.

Respecte a l’Spar Girona, tothom és coneixedor de la mala sort que ha tingut amb les lesions aquesta temporada. Amb la baixa puntual de Giedre Labuckiene el passat dissabte a La Seu, l’Uni va tenir més jugadores lesionades que disponibles. Els bons minuts de Palenikova davant el Cadí La Seu fan pensar en positiu perquè la jugadora pugui aportar en condicions de cara a aquesta primera eliminatòria davant el Barça. La pivot lituana, ja estarà disponible pels interessos de Bernat Canut pel partit de dijous.

Claus del Barça CBS

L’ambició de la primera gran cita lliguera

El Barça arriba al Play-Off com a l’únic equip novell en aquest tipus d’escenaris però amb la seguretat i coratge de poder fer saltar la sorpresa el diumenge a Fontajau. L’equip ja ha demostrat que és capaç de superar l’Spar Girona en més d’una ocasió i, ara, amb la situació del conjunt gironí, tenen una ocasió d’or per continuar augmentat el balanç de victòries-derrotes amb les de Bernat Canut.

El joc que practica el Barça es basa, sobretot, amb la parella Canella-Davis que se’ls hi ha originat un ecosistema ideal perquè siguin els pals de paller de l’equip. Dues jugadores que tant juntes com separades són capaces de brillar per com està confeccionada la plantilla. Dues aler pivots amb bon rang de tir com Carolina Guerrero i Kristina Rakovic, una excel·lent tiradora com Jolene Anderson i perfils com els d’Ainhoa López, Anna Cruz o Ariadna Pujol que s’encarreguen de generar vies de tir fàcils des del bloqueig directe o amb la seva punta de velocitat per trencar línies.

Entre totes les jugadores que conformen el roster, només Ainhoa López, Anna Cruz i Ariadna Pujol saben el que és jugar un Play-Off. Tres jugadores que estan en diferents etapes esportives, però que ja han demostrat que poden rendir a bon nivell en situacions d’aquest estil. Tot i no ser les grans figures de l’equip, el seu rol dins la plantilla és indispensable per mantenir uns mínims des de la segona unitat.

Cobrir el balanç defensiu i tancar la zona

Una de les grans virtuts que té l’Uni és la seva verticalitat a la cistella amb jugadores del nivell de Brittney Sykes, Rebekah Gardner o Laia Flores que no tenen miraments per sortir en transició ràpida i demostren ser eficients si se’ls hi ofereix aquest espai per córrer.

Aquí és on el Barça ha de començar a construir la seva victòria oblidant-se del rebot ofensiu, tot i ser una de les seves grans virtuts, perquè l’Uni no pugui provocar el que li pot interessar més per les seves jugadores franquícia. El conjunt blaugrana ha de provocar situacions en estàtic on impossibilitin les opcions de l’Uni per trobar tirs de mitja distància a causa del gran nombre de jugadores que tenen amb bon rang de tir siguin interiors o exteriors.

Ruth Davis pot executar un paper clau dins l’eliminatòria si aconsegueix treure del partit a Mariana Tolo, ja que les condicions físiques de totes dues són molt similars i, al pal baix, la canadenca té molts números de sortir vencedora del duel. La cosa pot canviar si la pivot gironina la fa sortir de l’àrea restringida on no se sent tan còmode.

Les claus de l’Spar Girona

L’encaix de les noves

Per casualitats del destí, les dues últimes jugadores en incorporar-se a la disciplina gironina ja havien jugat juntes durant la temporada passada al Leganés.

Tant Cecilia Muhate com Terezia Palenikova han arribat a l’Uni per ajudar-lo en aquest dur final de temporada. La madrilenya per aportar treball sota cistella i l’eslovaca per crear més amenaça exterior. A part que el primordial fos trobar peces que puguin garantir un mínim de nivell per donar descans suficient a les jugadores que formen part de la plantilla des del principi de temporada.

Muhate ja va camí a complir el mes sota les ordres de Bernat Canut mentre que Palenikova va aterrar dijous a Girona i dissabte ja estava jugant el seu primer partit. Pot resultar interessant la química que puguin tenir entre les dues al compartir vestidor no fa molts mesos de cara a integrar-se bé dins el grup principal de jugadores i recolzar-se entre elles, ja que les dues han arribat per una situació idèntica.

A l’espanyola, a poc a poc, se li va veient com el seu procés d’integració dins un context plenament defensiu va tenint èxit dificultant tirs sota cistella i complint en termes rebotejadors. Sobre Palenikova, el club ha d’estar satisfet del partit que va fer a terres urgellenques demostrant encert i caràcter amb només un entrenament a l’esquena.

Rebekah Gardner marca el camí

Segurament, sigui la jugadora que més càrrega física porti acumulada a causa de la importància que ha anat adquirint dins els sistemes tant al dirigir com finalitzar. L’aler americana està demostrant un grau de compromís amb el club excepcional difícil de veure en una jugadora en condicions com les que està passant l’equip.

El Barça no compta amb un nombre de perfils molt extens per poder dificultar la vida a Gardner, però en un bon treball defensiu global és fàcil col·lapsar-la si no li dones espai des del rang dels cinc metres, sobretot.

El més fàcil, dins l’equip, és destacar el seu treball, però no ens hem d’oblidar de Sykes, que al final acaba sent un prototip similar al de la jugadora formada a UCLA, o la importància que pot adquirir Tolo en múltiples facetes com pot ser la de generar des del pal baix per les seves companyes o el seu canell per la mitja distància.