L’Spar Girona es veurà les cares amb el Valencia Basket per obtenir el bitllet per la final.

Font: David Subirana.

Es repeteix la història. Després que l’Spar Girona eliminés a l’IDK Euskotren i el Valencia Basket fes el mateix amb el Movistar Estudiantes, la regularitat en el transcurs de la temporada ha decidit que els aficionats a la lliga hagin de viure un “déjà-vu”. En condicions diferents, això sí. Els dos equips han generat algun moment de dubtes cap a les seves respectives aficions en els quarts de final. L’empat a 59 al Wizink del conjunt taronja o la poca renta obtinguda de Sant Sebastià per l’entitat catalana van ser dues situacions que no eren per estar tranquils pel partit de tornada, ni de bon tros.

Igual que l’any passat, La Fonteta tornarà a dictar sentència. El Valencia ha aconseguit mantenir la segona plaça durant gran part de la temporada per, al final, poder tenir el factor pista a favor en escenaris com aquest. L’Spar Girona s’ha trobat massa pedres pel camí com per haver tingut una regularitat al llarg de l’any.

Ara, en el moment més important del que portem de Liga Endesa, l’Spar Girona té l’oportunitat de deixar al Valencia a les portes d’una hipotètica segona final consecutiva com a mode de venjança per l’eliminació de l’any passat.

Peces recuperades per les dues parts

No ha estat un any fàcil per cap dels dos equips. Ni en l’àmbit esportiu ni per les lesions. Aquests dos conceptes, en el món de l’esport, van lligats de la mà. A la lliga, no hi ha equip que aquest any hagi jugat doble competició i no hagi vist perjudicat el seu rendiment per les lesions. El Lugo ha acabat salvant la temporada després d’arribar a presentar-se als partits amb sis jugadores. El Gernika ha estat l’equip que s’ha vist més perjudicat per la pandèmia en aquests dos anys. En la present temporada, van arribar a estar fins a quaranta-quatre dies sense disputar un partit de lliga per la Covid-19 entre positius dins el seu propi equip -totes menys la Melisa Brcaninovic– o a les rivals. Només són dos casos, però serveixen per reflexionar sobre el nivell d’exigència de la lliga en el moment que et fallen peces de vital importància per l’equip.

A Valencia, la situació no ha estat tan dramàtica com l’esmentada dels dos equips recentment mencionats, però tampoc ha estat gaire agradable. Amb el pas de les setmanes van anar veient com Cristina Ouviña, Raquel Carrera, Laura Gil, Ángela Salvadores o Celeste Trahan-Davies eren baixa de l’equip per lesions que requerien un temps prou gran perquè es veiés la fragilitat de l’equip. Sobretot, en els quatre primers casos. Ara, però, el conjunt taronja només té la baixa de l’aler-pivot murciana que es va trencar el tendó d’Aquil·les contra l’IDK Euskotren. Les sensacions que ha deixat l’equip des que la infermeria s’ha anat buidant han tingut una notable millora de cara a poder preparar la semifinal en unes condicions físiques acceptables pel moment que ens trobem.

Anant fins a Girona, la situació ha estat més similara la del Lugo que no pas a la del seu pròxim rival al Play Off. L’Spar Girona va començar la temporada amb set jugadores professionals fins que Laia Palau es va recuperar i Kennedy Burke va arribar dels Estats Units a la jornada inaugural de l’Eurolliga. Passant els primers mesos de competició amb nou jugadores fins a les recuperacions de Michaela Onyenwere, Frida Eldebrink i María Araújo i l’arribada de Magalí Mendy per cobrir el buit de Júlia Soler, la primera part de la temporada ja havia estat d’un alt nivell físic per una gran part de l’equip. Amb l’intent d’encaixar totes aquestes noves peces dins el sistema, l’escorta sueca tornava a caure lesionada i l’equip va passar per moments d’incertesa en el període d’aclimatació de les nouvingudes. Alfred Julbe, al final, només ha pogut comptar amb les 12 disponibles durant aproximadament un mes abans que Onyenwere es desvinculés de l’equip, Binta Drammeh agafés la Covid-19,Rebekah Gardner estigués apartada de les pistes durant un mes i, posteriorment, també agafés la Covid-19, Frida Eldebrink caigués lesionada per tercera vegada i Giedre Labuckiene es perdés el derbi català per indisposició. Resumint, l’única jugadora que no s’ha perdut cap partit en tota la temporada ha estat Laia Flores.

Com arriba a la sèrie el Valencia Basket?

El conjunt de Rubén Burgos arriba a la semifinal havent fet una exhibició ofensiva i defensiva d’enorme nivell davant la seva afició contra Movistar Estudiantes. El Valencia no va donar opció a l’èpica a l’equip madrileny després de l’ensurt sofert a la capital on Melisa Gretter es va disfressar de Superman per liderar a l’Estudiantes en l’empat a 59 que servia com a avís del que podia passar a la Ciutat del Túria si passaven per un altre mal dia de cara a cistella.

Font: David Subirana

Tan contundent va ser la reacció de l’equip taronja que, en els primers 20 minuts de partit, van concedir només 13 punts i van completar el parcial amb 40 anotats. Va ser un partit ideal perquè les últimes en reincorporar-se a la dinàmica de l’equip, Ángela Salvadores i Raquel Carrera, anessin agafant ritme de competició altra vegada. L’escorta asturiana se’n va anar fins als 12 punts per tornar a ser una de les líders ofensives del Valencia gràcies al seu gran talent per generar-se els seus tirs. Cal tenir present que el Movistar Estudiantes afrontava l’eliminatòria sense tres de les seves millors jugadores com són Arica Carter, Laura Quevedo i Leslie Knight.

Com arriba a la sèrie l’Spar Girona?

Tal com era d’esperar, l’eliminatòria que ha tingut l’Spar Girona davant l’IDK Euskotren ha estat un martiri. El conjunt basc és un dels equips més complets de la lliga apartant els tres monstres de l’equació. La capitana del vaixell, Azu Muguruza, ha aconseguit crear un equip amb un ventall de

Font: David Subirana

possibilitats enorme per ser un os dur de rosegar. A Donosti, l’Uni va saber portar la tònica del partit durant gran part d’ell tot i que no hi hagués cap avantatge prou gran per a tenir algun minut de desconnexió. El conjunt d’Alfred Julbe ha pogut mostrar una solidesa defensiva d’alt nivell deixant a un equip que a lliga ha promitjat quasi 70 punts per partit en 58 i 54 punts, respectivament. Una diferència de setze punts menys del que ha fet tota la temporada.

En atac, quan semblava que l’equip s’havia mig acostumat a sobreviure sense Rebekah Gardner i amb Magalí Mendy i Kennedy Burke com a grans líders ofensives, ha tornat la MVP per oferir rendiment immediat. Al partit de tornada no va estar en números habituals pel que fa a punts, però la seva presència sobre el parquet es va notar en molts aspectes. L’aler americana va repartir sis assistències i va acabar amb vuit captures per ser la més valorada del partit i oferint una clarividència en el joc de l’Uni Girona que es trobava molt a faltar.