El passat mes de juliol va saltar una de les bombes del mercat de traspassos de l’Eurolliga: Laprovittola canviava Madrid per Barcelona. El fitxatge va ser molt comentat, amb reaccions diverses per part dels aficionats blaugranes. A molts els va agradar, i a altres, entre els que m’incloc, no els va convèncer gens. Per a acabar de formar-me la meva pròpia opinió sobre el traspàs, vaig escriure un article definint el perfil del jugador i analitzant el seu possible encaix dins l’engranatge culer. Tot i tenir certs factors positius, Laprovittola no m’acabava de fer el pes com a nova incorporació del Barça. Com jo pensaven molts culers. Qui no pensava així era Jasikevicius, que des d’un primer moment va intentar integrar al Lapro al seu sistema, per intentar donar-li un rol adequat a les seves característiques. I bé, el tècnic lituà i el base argentí s’han encarregat de callar boques i demostrar perquè són professionals d’això.
El rendiment de Laprovittola està sent, en línies generals, molt positiu. Els primers mesos de competició li van servir com a adaptació a un rol secundari però rellevant, com un dels líders de la segona unitat. Des de la baixa de Calathes, Lapro ha agafat un rol més important dins la plantilla, erigint-se en el director d’orquestra i base titular, acompanyant-se d’un molt bon Jokubaitis, per a liderar l’atac blaugrana. Amb el previsible retorn a les pistes del base greco-americà aquesta mateixa setmana, toca preguntar-se com s’adaptarà de nou Laprovittola a un rol una mica més secundari, d’agitador de partits i de sistemes, després d’haver provat en primera persona el fet de ser un dels líders ofensius d’aquest Barça.
A “La Radiografia”, analitzem el que està donant de si la temporada de Lapro amb el Barça i què li espera d’ara endavant al jugador argentí.
Perfil del jugador
Per analitzar el joc i la temporada de Laprovittola, aprofundirem primer en el seu perfil ofensiu, analitzant les seves capacitats i explicant per què està encaixant de meravella en l’engranatge blaugrana. Lapro és un jugador amb un talent innat per jugar a bàsquet. Un jugador que es troba còmode amb la pilota a les mans, generant per a ell i per als seus companys. És un base molt anotador, amb capacitats també per dirigir i relacionar-se amb els companys, a la recerca de les millors situacions per encistellar. Però el jugador argentí sempre ha pecat al llarg de la seva carrera d’una irregularitat en el seu joc que l’ha perjudicat en grans contextos.
Laprovittola, als seus 31 anys, mai abans havia aconseguit brillar en un equip amb grans aspiracions, on no tingués el protagonisme absolut amb la pilota. Aquest any, a les ordres de Jasikevicius, sembla haver trobat per fi una sortida per brillar en contextos on mai abans ho havia fet. Lapro s’ha adaptat per primera vegada a un rol secundari, amb protagonisme amb pilota però minutatges limitats. De suplent de Calathes, s’ha combinat amb Jokubaitis per generar una societat dinamitzadora de la segona unitat blaugrana. L’argentí i el lituà s’han acostumat a pujar el ritme de joc dels de Saras, dotant-lo d’una anarquia, dins d’un sistema de joc ordenat, que li ha anat de luxe al Barça per aconseguir registres ofensius que abans no tenia.
Amb la lesió de Calathes, els rols van variar i Lapro va adoptar el rol de base titular, quedant-se Rokas com l’únic dinamitzador de la segona unitat. El base argentí, que estava en un moment de gràcia, va aconseguir també adaptar-se a aquest nou rol, aconseguint un protagonisme en un gran equip que mai havia tingut. Les seves lectures de Pick & Roll i la seva capacitat de sortir del sistema per anotar en situacions sobre bot, li han anat molt bé al Barça per a obtenir una imprevisibilitat en el seu joc que necessitava. I no només en atac, Laprovittola està rendint com mai en defensa. Acusat històricament de ser un mal defensor, tant per capacitats físiques com per dedicació, aquest any està imprimint la seva millor versió a camp propi. No està sent un espectacle, ni una arma diferencial, ja que les seves característiques li ho impedeixen. Així i tot, està posant les ganes que mai abans havia posat i està tenint un paper destacable en un àmbit el qual no és la seva especialitat.
Laprovittola, defensat per Baldwin | Euroleague Photo
Laprovittola en números
La temporada de Lapro és, en línies generals, força bona. La seva importància dins del sistema està sent gran, ja sigui en el rol de suplent de Calathes, com en el de titular per la baixa de l’internacional grec. Els seus números globals de la temporada són els següents: a l’Eurolliga, està promitjant 8’8 punts i 3’5 assistències, amb un 52% en tirs de 2 (22/42) i un 44% en triples (38/86), en 20 minuts per partit. A l’ACB, baixa sensiblement els seus números, anotant 6’6 punts i repartint 1’9 assistències, amb uns percentatges dispars: 65% en tirs de 2 (13/20) i 32% en triples (18/56). A la lliga domèstica disputa també a prop de 20 minuts per partit. Si comparem aquests números amb els del Madrid la passada temporada, ens trobem que la millora és notable, no tant en números globals sinó en percentatges. L’any passat, sumant ACB i Eurolliga, Laprovittola va llançar un 46% en tirs de 2 (71/152), una xifra molt inferior a la d’aquesta temporada. Pel que fa als triples, l’argentí va acreditar un 38% (99/255), una xifra sensiblement inferior a la d’aquesta temporada al club blaugrana. En números globals, però, les xifres de punts per partit són similars als dos clubs, ja que amb el Madrid va promitjar 6’8 punts a l’Eurolliga i 9’5 a l’ACB.
La diferència entre el Laprovittola d’aquesta temporada i el del Madrid radica, essencialment, en les sensacions que està deixant l’argentí a pista. L’any passat, amb l’equip de Laso, la sensació que donava sovint a pista era la d’un jugador desnaturalitzat i incòmode, amb poca llibertat amb pilota i un rol secundari molt definit, amb el qual ell no estava a gust. I això es traduïa, bàsicament, amb uns percentatges d’encert menors, tot i tenir un percentatge d’USG major. Al Madrid, el percentatge d’USG de Lapro era d’un 22%, que és una xifra força estàndard. Al Barça, aquesta temporada, té una utilització menor dins del sistema (20’3%), però molt més optimitzada i potenciada. A més, a la seva etapa al Madrid, va tenir un nivell defensiu molt millorable, sent sovint el focus d’anotació rival quan es trobava a pista. Aquesta temporada aquest fet no passa, ja que Nico s’ha integrat bé al sistema defensiu culer a base de dedicació, i el seu impacte és positiu en aquest àmbit.
En atac, el base argentí ha trobat al Barça un context on explotar el seu joc, amb llibertat per crear i sentir-se còmode a partir del bloqueig directe, però amb situacions allunyat de la pilota on s’està convertint en un valor important per l’equip. Quan ataca la cistella, Saras li dóna llibertat absoluta per generar-se el seu propi llançament: cap cistella de 2 de Lapro aquesta temporada ha estat assistida per un company. Pel que fa als triples, en canvi, un 65% dels seus llançaments són via assistència. Per primera vegada a la seva carrera, Lapro està explotant el seu joc sense pilota, acostumant-se a sortir de bloquejos indirectes per tirar amb comoditat. A la seva carrera a Europa prèvia al Barça, un 41% dels seus triples eren assistits. Un número molt inferior al d’aquesta temporada, que mostra que fins a l’arribada de Saras, l’argentí s’havia de generar el seu tir fins i tot pel que fa als triples. La diferència d’encert és notable, ja que al llarg de la seva carrera en competicions europees ha tingut un 31% d’encert en el triple, pel 44% que està tenint aquesta temporada a l’Eurolliga.
Carta de tir de Laprovittola | Basket News
Pel que fa al seu rol com a generador de joc pels companys, Lapro està tenint un bon rendiment sobretot a l’Eurolliga. Aquesta temporada està promitjant 3’5 passades de cistella a la competició europea. L’argentí és el 13è jugador de tota l’Eurolliga en assistències per minut de joc, promitjant 7 passades cada 40 minuts. Laprovittola està per darrere de jugadors del nivell del Chacho, Sloukas, Lorenzo Brown o el seu company Jokubaitis, però per davant de bases del calibre de Micic, Larkin, Wilbekin, Shved o Henry, alguns d’ells consagrats assistents. A l’ACB, el seu rendiment baixa una mica, repartint 2’7 assistències i col·locant-se com el 36è jugador amb més passades per minut. Aquestes xifres, tot i ser prou bones, són inferiors a les que tenia la temporada passada com a madridista, on va ser el 8è jugador de l’Eurolliga en assistències per minut i el 22è a l’ACB.
Pel que fa a la cura amb la pilota, ja fa temps que Lapro està demostrant ser un dels grans bases del continent en aquest aspecte. La seva ràtio d’assistències/pèrdues és de les millors de la competició. Amb 3’5 assistències per partit i només 1’3 pilotes perdudes, Lapro és el 8è jugador de tota l’Eurolliga amb una millor ràtio. Amb el Madrid, la temporada passada era també un dels millors en aquest aspecte, sent el 9è de l’Eurolliga amb 3’8 assistències i 1’6 pilotes perdudes per partit.
La lesió de Calathes com a punt d’inflexió
Quan el passat 17 de novembre Nick Calathes es va lesionar al partit al Palau Blaugrana contra el CSKA, tot va canviar. Aquella lesió, sumada a les de Higgins i Abrines, i les constants i intermitents baixes per Covid de l’equip culer, va canviar els plans dels de Saras. L’equip blaugrana va haver de fer una reestructuració de rols dins la plantilla (sumada a la incorporació de Dante Exum). La lesió del base greco-americà va fer que Laprovittola i Jokubaitis experimentessin un augment de minuts i d’importància dins l’equip. Acostumats ja a dinamitzar la segona unitat del conjunt català, van haver d’adaptar-se a un nou paper. En el cas del base argentí, aquest fet va suposar un abans i un després. També per al lituà, però l’article no és sobre ell.
La temporada de Laprovittola abans que Calathes es lesionés era positiva, però havia tingut alts i baixos. A l’Eurolliga, els seus números eren els següents: 5’8 punts i 1’6 assistències en 15 minuts de joc, amb un 45’5% en tirs de 2 (5/11) i un 42% en triples (13/31). Números que, sense ser dolents, no són per llançar coets. Fins aquell moment, Lapro estava deixant millors sensacions que números, ja que havia encaixat bé en l’equip, però no estava destacant. La lesió de Calathes ho va canviar tot. Lapro va assumir un rol de minuts i importància major, i els seus números des de llavors s’han disparat: a l’Eurolliga anota 12 punts per partit, i reparteix 5’4 assistències. Els seus percentatges també són millors: té un 58’6% en tirs de 2 (17/29) i un 45’5% en triples (25/55). Tot això en 24 minuts per partit. L’augment de minuts, a més, s’ha traduït en un augment d’incidència en el tir, ja que abans de la lesió tenia un 17’7% d’USG, una xifra força baixa. Des que és titular, el seu USG és del 22’8%, una xifra més propera a la realitat.
El que sí que ha canviat a pitjor és la seva incidència defensiva a pista. En atac, l’augment d’importància de Lapro no ha variat res, ja que amb ell a pista l’equip anota 128 punts per cada 100 possessions. Aquesta xifra es manté tant abans com després de la lesió de Calathes. El rating defensiu de Laprovittola, en canvi, ha baixat des de la lesió. Quan el grec estava sa, el Barça encaixava 92 punts per cada 100 possessions amb Lapro a pista, mentre que des del dia del CSKA, encaixa 109. Les xifres no són excessivament preocupants, ja que el rating ofensiu és molt més elevat que el defensiu en tots dos casos, però és una davallada que s’ha de tenir en compte. La diferència de minuts i, per conseqüència, d’intensitat defensiva de l’argentí, sumat al fet de jugar més minuts amb la primera unitat (que té, en general, un rating defensiu pitjor que la segona), semblen ser les causes d’aquest fet.
Nico i Niko | Euroleague Photo
Incidència en el joc de l’equip
Si parlem de sensacions, és un fet que Laprovittola s’ha fet un lloc dins el sistema culer, i la seva incidència a pista és positiva per l’equip. Aquestes sensacions es refermen si ens centrem en els números. Quan l’argentí es troba a pista, l’equip blaugrana circula més bé la pilota i amb millors resultats que quan no hi és. El 68% de les cistelles del Barça amb Lapro a pista són assistides, mentre que quan l’ex-madridista no juga la xifra baixa fins al 59%. L’equip també té una millor cura de la pilota, amb un 16% de pilotes perdudes amb Lapro a pista i un 17’2% amb l’argentí a la banqueta. Els percentatges d’encert blaugranes també són més positius quan Laprovittola juga. L’equip té un 57% en tirs de 2 i un 45% en triples amb Nico a pista, mentre que té un 51% i un 36%, respectivament, quan està a la banqueta. Queda clar, doncs, que l’equip nota positivament la presència de Laprovittola a pista.
Defensivament, les xifres són menys clares, però en línies generals són també positives. Amb l’ex-Penya a pista, els rivals del Barça tenen un 53% de cistelles assistides i un 13% de percentatge de pilotes perdudes, per un 52% i un 14% quan l’argentí està a la banqueta. Aquest fet, tot i que la diferència és mínima, demostra que l’equip rival circula un pèl millor la pilota quan l’argentí juga. Els percentatges d’encert, en canvi, són millors quan Lapro no està a la banqueta. Els rivals llancen un 47% en tirs de 2 i un 32% en triples quan el base es troba a pista, mentre que tenen un 50% i un 35%, respectivament, quan l’argentí no juga. En general, es pot dir que l’impacte de Laprovittola sobre el joc blaugrana és positiu. Així ho demostren també els ratings: l’equip de Saras anota 128 punts per cada 100 possessions amb Lapro a pista, mentre que anota 115 quan no hi és. En defensa, l’equip rep 103 punts per cada 100 possessions amb Lapro a pista i 116 quan no juga.
Gràfica de rendiment de Laprovittola | Josep Escarré
La temporada de Laprovittola ha sorprès a molts, entre els que servidor s’inclou. El jugador argentí ha sabut adaptar-se en tot moment al rol que Jasikevicius li demanava, ja fos des de la segona unitat com amb un rol més protagonista. Amb el retorn de Calathes a les pistes després de més de 2 mesos, no queda clar quin serà el rol que li espera a Lapro. Tornarà a ser el dinamitzador de segona unitat, o s’ha guanyat el seu lloc al costat del grec i de Higgins? En qualsevol cas, el que semblava una utopia quan va fitxar, que el club renovés, ara no sembla tan desgavellat. S’està guanyant Nico Laprovittola la continuïtat com a culer per la temporada vinent?
