Als seus 35 anys, Ante Tomic està vivint una segona joventut a Badalona. Després de la seva sortida del Barça i ja passada la trentena, semblava que la seva carrera es podia anar apagant poc a poc. Però ni molt menys ha estat així, més aviat al contrari. A la seva tercera temporada com a verd-i-negre, el Far de Dubrovnik s’ha convertit en la gran referència de la Penya, un autèntic líder. I el més destacable de tot: el seu rendiment al Joventut va millorant amb el pas de cada temporada.
Després de 14 anys fent història a l’ACB, Tomic es troba en un dels moments més dolços de la seva extensa carrera, confirmant-se com un dels clars candidats a emportar-se l’MVP d’enguany. El públic de l’Olímpic es frega les mans amb cada una de les seves actuacions. I més, conscients que podran seguir gaudint de la seva màgia almenys fins al 2025. Una relació d’amor correspost: el croata se sent com a casa i, d’altra banda, la Penya va creixent de la mà d’un dels millors jugadors que ha passat per Badalona durant els darrers anys. Tot un luxe pels aficionats de l’Olímpic.
Tomic, un interior amb ànima de base
Ante Tomic és un d’aquells revolucionaris que s’ha emparrat en evitar la desaparició del pivot “clàssic”, el de tota la vida. De fet, l’evolució del bàsquet durant els darrers anys, amb un ritme molt més vertiginós i amb jugadors cada vegada més capacitats per llençar des de posicions exteriors, ha fet que el croata s’hagi anat reinventant pas a pas, fins al punt de convertir-se en un interior més complet al que havíem vist en temporades anteriors al Barça i al Madrid.
Tot i que la seva zona d’influència és, habitualment, prop de l’anella, Tomic és decisiu molt més enllà de la zona. De fet, una de les característiques que ha pogut explotar més des de que va aterrar al Joventut és el seu rol de generador. El de Dubrovnik és d’aquells interiors amb ànima de base, un pivot amb gran lectura de joc que és capaç de generar un volum de joc important per als seus companys. De fet, aquesta temporada està promitjant el seu rècord d’assistències des de que va aterrar a la Lliga Endesa: 3’1 passades que acaben en cistella per partit, convertint-se així en el segon millor generador de l’equip només per darrera de Guillem Vives. Un talent inesgotable i una visió privilegiada que l’hi ha valgut per ser el primer pivot de la història en assolir les 900 assistències a l’ACB.
Però més enllà de la seva gran visió de joc i l’elegància d’un moviment de peus que mai passarà de moda, hi ha diversos aspectes en els que el croata ha millorat substancialment des de que vesteix de verd-i-negre. I, precisament, van relacionats amb el tir, que ha estat el seu gran Taló d’Aquil·les al llarg de la seva extrensa carrera. Durant els darrers cursos hem vist un Tomic molt més fiable des de la línia de tirs lliures i, sobretot, molt més atrevit a l’hora de llençar en suspensió des de la mitja distància a partir de situacions de pick and roll, on el croata és tot un mestre. De fet, aquesta temporada l’hem vist fins i tot atrevint-se des del triple amb algun encert, tot i que de manera molt esporàdica. La seva millora notable amb el tir passada la trentena demostren la seva ambició i les seves ganes d’aprendre dia a dia, així com també la seva implicació evident amb el club. Un símptoma clar de que Tomic, amb la seva classe majestuosa, encara té molts anys de bàsquet a les seves mans.
Un dels moments més dolços de la seva carrera
Com el bon vi, Ante Tomic és d’aquells jugadors que va millorant amb el pas del temps. I, ara, als seus 35 anys, està vivint un dels seus millors moments com a jugador de l’ACB. Els 14’6 punts, 6’6 rebots, 3’1 assistències i 19’4 de mitjana de valoració l’avalen com el segon millor jugador de la lliga, només per darrera de Marc Gasol. I tot això amb uns percentatges molt correctes del 55,9% en tirs de dos, 33’3% en triples (amb només 3 intents) i 66’7 des de la línia del tir lliure. Un rendiment espectacular que, a part de proclamar-lo com a MVP del mes de novembre, l’han situat com el novè jugador amb més valoració de la història de la lliga, superant a Brian Jackson.
La Penya té una autèntica joia a la seva plantilla i Carles Duran n’és plenament conscient. De fet, la trajectòria d’Ante Tomic a la Penya ha anat de menys a més, oferint un rendiment que ha anat clarament en línia ascendent. Una situació que s’ha donat també per un canvi evident en l’estil de joc dels verd-i-negres, que han passat de ser un equip de possessions ràpides i que buscava constantment el triple a focalitzar-se en el seu joc interior i, per tant, alentir clarament el ritme.
Un canvi evident en la manera de jugar que ha afavorit clarament les virtuts del croata, però que també ha influït positivament a l’equip, que ha sabut explotar al màxim el talent del seu millor jugador. Però, com sempre, no tot són flors i violes. I en aquest sentit, tot i que el cos tècnic ha tingut la capacitat de fer encaixar el talent de Tomic a la perfecció, el cert és que durant certs trams d’aquest inici de temporada hem vist un Joventut que depenia massa del seu referent interior. Un fet que s’ha reduït en les últimes setmanes, on altres jugadors com Andrés Feliz o Joel Parra han fet un gran pas endavant.
A Badalona, Tomic s’hi sent com a casa. I el cert és que no se n’amaga: “Tinc 35 anys i estic gaudint molt del bàsquet. L’ambient que hi ha aquí és molt bo i espero poder retirar-me al Joventut”, reconeixia el de Dubrovnik en una entrevista concedida a la pròpia pàgina web de l’Eurocup. El seu vincle amb la Penya acaba l’estiu del 2025, quan el croata ja tindrà 38 anys. No sabem si, com bé diu, serà el moment de retirar-se, però el que és ben segur és que als aficionats del bàsquet ens queda encara molt Tomic per gaudir.
