Han hagut de passar més de cinc temporades per veure el que està passant a La Seu d’Urgell. Després de 172 partits sota les ordres de dos entrenadors, Ariadna Pujol tanca un cicle al Sedis. Un adeu amarg pel que simbolitza que la teva capitana marxi a mitja temporada, però necessari per a la jugadora veient el rol que ha tingut aquest any. Tampoc és quelcom agradable pel bàndol de la jugadora. La que, fins ara, era una de les capitanes de l’equip, va arribar al Pirineu català sis estius enrere per experimentar la seva primera passa com a jugadora professional. I qui hauria de dir que prendre aquella decisió, la portaria a ser una jugadora respectada a la lliga i havent set fidel al club que va confiar en ella des de bon principi.

De Florida a Catalunya

De Tampa a La Seu d’Urgell. De la Universitat de South Florida al Cadí La Seu. Un canvi tant estrany com normal en una jugadora recent sortida de la universitat. Però canviar una ciutat amb platja com Tampa per un poble de 12.000 habitants situat a vint minuts d’Andorra… Tampoc és que sigui molt normal que diguem.

Com va fer cada estiu, un cop acabava el curs als Estats Units, Ariadna Pujol tornava a Catalunya però no per anar a veure la família i amics, sinó per foguejar-se dins el bàsquet professional. Just en aquell pas on et creus preparada pel que se’t posi per davant i t’agafes a aquella opció com si t’hi anés la vida. I, de fet, en part sí. La vida basquetbolística. Una decisió que ha marcat un cicle molt transcendent dins i fora de les pistes. Perquè en aquest poble que supera per poc les cinc xifres en habitants, allà, ella ha sigut una de les culpables que l’equip femení sigui un dels més respectats de la competició. Allà ha creat un vincle amb l’afició difícil de tornar a veure. A La Seu, ha fet el pas de noia a dona. Ha demostrat que pot ser una jugadora important en un equip d’EuroCup.

L’evolució de la jugadora

Ariadna Pujol portava des de la temporada 2017-2018 formant part de la plantilla del Sedis. Com s’ha mencionat anteriorment, la seva arribada al conjunt català ha estat la seva primera i única experiència professional. Experiència que avui s’acaba.

Tot i que el primer any de la jugadora formada al Mataró el podem passar mig per alt, a causa d’una lesió que la va deixar fora tota la temporada, des de la temporada 18-19 fins a les 21-22, Ariadna Pujol ha format part de l’etapa més brillant del club en un moment de ple creixement global del bàsquet femení arreu de l’Estat tenint un rol rellevant des del cinc inicial o sent dels primers recanvis a la rotació urgellenca.

Font: Agustí Peña

L’escorta catalana, en etapa de formació, ja va formar part de la plantilla sub-20 de la selecció que va guanyar la medalla de plata a l’europeu de 2014 junt amb Leticia Romero i Astou Ndour, entre d’altres. De ben petita, sempre ha estat un dels prospectes nacionals a tenir en compte. A La Seu, com a totes les jugadores que hi ha passat, s’ofereix un context ideal per desenvolupar-te i créixer en tots els sentits. Un lloc on la pressió és mínima, però que el gen competitiu que s’imposa és digne d’admirar.

A través del seu físic, Ariadna Pujol es va anar guanyant una importància dins l’equip que l’havia catapultat a l’òrbita de la selecció en algun moment de la temporada 2020-2021. Més endavant en parlarem, però del punt on li treia més suc per fer-se més valuosa, ha estat el mateix que li ha impedit acabar de fer el salt que s’esperava d’ella. Això, i que tant Bernat Canut com Jordi Acero han cregut convenient donar més minuts a altres jugadores abans que a ella.

Al pas de les temporades, la importància que va guanyar dins el vestidor li va valer per fer-se un lloc al cinc inicial i ser una de les primeres referències ofensives de l’equip tot i no destacar mai per la seva capacitat anotadora. La seva polivalència i l’entrega en defensa han estat les claus sobre les quals Ariadna Pujol s’ha convertit en una icona del Sedis. A la temporada damnificada per la Covid-19, la 2020-2021, va arribar a posicionar-se entre les tres millors jugadores nacionals de la lliga al llarg de les primeres jornades. Fet que no es va consolidar ja que els problemes al seu genoll dret han estat i seran una nosa a tenir en compte. Recordar que, la primera intervenció, va ser al genoll esquerre. El seu sostre original sempre serà una incògnita, però que pot oferir més del que ha pogut donar aquest any al Cadí La Seu és una obvietat.

Les lesions, com a part de la vida d’esportista

Ja ho hem esmentat en paràgrafs anteriors, però és impossible no parlar-ne sobre el cas concret d’Ariadna Pujol. Bàsicament, perquè ha marcat un abans i un després a la seva progressió com a jugadora i, segurament, també serà un factor clau que hagi influït sobre el seu rendiment en pista sobre la vista dels entrenadors que ha acabat afectant de forma brusca al seu minutatge.

A sobre, les lesions li han arribat en moments clau de la seva carrera. La primera, només arribar i, la segona, a la temporada on els pavellons estaven buits per la pandèmia; just quan estava arribant la seva millor versió. Tot i que a la segona va poder aguantar fins al final de la campanya, a principis del següent estiu va haver de passar per quiròfan per arribar a l’inici de la següent campanya. On el Sedis tornaria a fer història.

S’ha sobreposat a les adversitats i ha lluitat fins al final per convèncer als responsables de l’equip que podia gaudir de més minuts sobre el parquet, però no ha estat així.

Es farà difícil veure com l’Ariadna Pujol i el Cadí La Seu ja no van agafats de la mà, però més o menys tard, és una cosa que segurament acabaria passant. El Sedis perd a un gran valor dins el vestidor i una de les màximes representants de la identitat inculcada allà. El futur decidirà si els camins s’han de tornar a creuar.