Laia Palau ha decidit no allargar més la seva carrera després de 27 anys com a jugadora professional de bàsquet.

Barcelona, Bourges, València, Polkowice, Praga, Dandenong i Girona. Aquestes són les set ciutats on ha viscut Laia Palau al llarg dels últims 27 anys per tal de mantenir-se com una de les millors bases d’Europa en projectes de primeríssim nivell com el Ros Casares o l’USK Praga. La base barcelonina decideix penjar les botes, com es diria en el món del futbol.

Des del seu debut professional amb l’UB Barça, als 15 anys, fins la victòria del passat 1 de maig a La Fonteta contra el Valencia, Laia Palau ha recorregut mig continent mostrant una voracitat competitiva única i un nivell suficient com per a tenir un dels millors palmaresos imaginables. La de Barcelona posa punt final a una carrera farcida d’èxits que morirà a Girona. A Fontajau.

Amb el club de casa seva, aconseguiria el seu primer títol just en el penúltim any: la lliga. La seva primera experiència fora de casa seria a França. Més concretament al Bourges. En la primera de les seves dues etapes a la ciutat, marxaria amb una lliga i dues copes abans de fer-se membre del Ros Casares, club que li va permetre aixecar la seva primera Eurolliga i múltiples títols nacionals. A València hi va viure l’etapa més longeva de la seva carrera, cinc temporades. Amb el Polkowice, equip en el qual va estar únicament una temporada, va celebrar una lliga domèstica i una Copa polonesa.

Posteriorment, amb el Praga, va guanyar la seva segona i última Eurolliga. En les quatre temporades que va estar a terres txeques, ningú va fer ombra al conjunt de Laia Palau, Sonja Vasic i Marta Xargay, entre d’altres. Es va endur quatre lligues i dues copes del país abans de viure la segona etapa a terres franceses, d’on aquesta vegada se n’enduria la lliga i la copa. El 2018 va provar l’experiència de jugar una lliga no europea com l’australiana. Etapa que donaria per finalitzada més aviat de l’esperat. Entre dubtes de si retirar-se o no, al final va acabar optant per la primera opció sense saber que acabaria rectificant poc temps després per reaparèixer a l’Eurobasket de Lituània i Sèrbia, en el qual la selecció va guanyar la medalla d’or. Aquí va ser on l’Uni Girona va entrar en escena. El club català li va oferir un contracte que no va rebutjar i, aquell curs, començaria la seva última etapa esportiva com a jugadora.

Amb la selecció, debutant el 2002, ha aconseguit un total de 12 medalles -la jugadora de bàsquet amb més medalles de la història del país- i 314 internacionalitats. Aquest podis s’han distribuït en sis bronzes, tres plates i tres ors.

Què ha significat Laia Palau per l’Spar Girona i la lliga?

La seva arribada va ser una excel·lent noticia per la ciutat de Girona i per la pròpia lliga. Laia Palau va marcar el retorn de diverses jugadores nacionals que s’estaven guanyant les garrofes lluny de casa. Queralt Casas, Cristina Ouviña, Leo Rodríguez són alguns dels noms que van decidir posar rumb a la Liga Endesa.

Per a l’Spar Girona, poder fitxar una jugadora del renom de Laia Palau va significar un cop de puny sobre la taula dins la competició i a Europa. S’estaven posant les primeres pedres de la casa per construir un projecte amb l’objectiu de ser un equip d’Eurolliga temporada rere temporada. Abans de que arribés l’ex capitana de la selecció espanyola, altres jugadores com Núria Martínez o Noemi Jordana -més enrere-, van veure amb bons ulls aportar el seu gra de sorra al club i posar-lo en el rumb correcte.

El llegat que deixa Laia Palau és únic. La seva empremta, dins i fora del parquet, és gegant. En la seva figura, molts menuts se l’han agafat com a exemple per seguir lluitant per l’objectiu de ser jugadors de bàsquet professionals al mateix nivell que la Laia.