Los Ángeles, ciutat d’estrelles, de glamour i de bàsquet. Des que la franquícia va decidir fer el trasllat de Minneapolis a la ciutat angelina cap a principis dels anys 60, els Lakers han guanyat 12 vegades l’anell de campió de l’NBA (17 en total si li sumem els 5 campionats aconseguits a Minneapolis). Només els Boston Celtics han guanyat més anells en aquest període de temps (15 en concret). Tot i això, el palmarès dels dos equips assenyala un empat absolut després de l’últim anell assolit per la franquícia californiana durant l'”atípica” temporada 2019/20, on els Lakers es van fer amb el dissetè anell a la famosa bombolla d’Orlando.

Des de llavors, la cursa per desfer l’empat entre els eterns rivals sembla no tenir color. Els Celtics són un dels “contenders” més forts de la Conferència Est amb la dupla de les “jotes”: Jayson Tatum i Jaylen Brown. Sense anar més lluny, la temporada passada es van plantar a les finals, on van ser derrotats 4-2 pels Warriors de Stephen Curry. Per la seva part, els Lakers es troben immersos en una etapa fosca de resultats insuficients. La temporada passada van ser onzens a la Conferència Oest amb un balanç de 33-49, quedant fora de Play-off, i aquest any la cosa no ha millorat gaire. A dia d’avui són 10ns amb un rècord de 34-37, però a falta d’uns 10 partits per acabar la temporada regular, l’objectiu de la post temporada no és massa lluny.

És moment de posar la lupa a les diferents claus d’aquest equip i intentar predir si aconseguiran la classificació pels play-offs de l’NBA o es tornaran a quedar curts.

El llegat de Frank Vogel

Comencem analitzant quins factors han portat a l’equip fins al punt on és avui. La passada temporada, els Lakers es van quedar fora de la postemporada després d’assolir un pèssim balanç de 33 victòries i 49 derrotes. L’equip entrenat per Frank Vogel va ser l’onzè amb més punts anotats per partit de l’NBA (112,1), però el tercer pitjor pel que fa a punts rebuts (115,1). Aquí està la primera clau, la franquícia angelina havia perdut la seva senya d’identitat, el factor que els va conduir cap al seu últim anell l’any 2020: la defensa.

És cert que tant Lebron James com Anthony Davis es van perdre un gran volum de partits, 26 al cas del rei (en els quals el balanç va ser de 8-18) i 42 AD (16-26), però això no excusa la pobra versió que l’equip va mostrar durant tot el any, sobretot a la segona meitat de la temporada, on el balanç va ser de 12-29. Més dades significatives: tant el ràting ofensiu (110,3), és a dir, els punts produïts en 100 possessions, com el ràting defensiu (113,3) estaven entre els 10 pitjors índexs de la lliga.

Anthony Davis, de lesió en lesió

La fragilitat de l’aler-pivot és un assumpte recurrent a la franquícia angelina. Des de la seva arribada a la temporada 2019/20, AD només ha disputat 174 dels 306 partits de temporada regular jugats (poc més del 50%), una dada que ha anat empitjorant aquestes passades campanyes, on va jugar 36 i 40 partits respectivament.

La intermitència d’un jugador amb un rol vital i unes estadístiques d’All-Star com Anthony Davis, amb 25 punts i 10 rebots per nit, ha penalitzat de valent al nivell de joc de l’equip. Sense anar més lluny, el rècord dels Lakers amb “la cella” és de 103-71, mentre que el balanç quan no juga és de 51-59.

Tanta és la preocupació per l’estat de salut de l’aler-pivot que l’staff mèdic de la franquícia ha “prohibit” al jugador disputar el segon partit dels back-to-back. Sense anar més lluny, aquesta decisió ja ha perjudicat l’equip dirigit per Darvin Ham, que va perdre un partit clau davant d’un rival a priori més fluix com són els Houston Rockets i pel qual AD no es va poder vestir de curt.

Duresa del calendari

A falta de poc menys d’un mes per la conclusió de la temporada regular, una de les millors notícies per la franquícia californiana és la feblesa del calendari restant. Els Lakers són el 26è equip de la lliga pel que fa a índex de dificultat de partits per jugar, és a dir, tenen el cinquè calendari més fàcil d’aquí a final de temporada regular.

Alguns dels partits a priori més assequibles són davant d’Orlando, Oklahoma, Utah (dos partits), Chicago (dos partits) i Houston. La resta de partits que han de disputar seran contra els Suns (dos partits), Minnesota, Dallas i Clippers.

Si comparem la duresa dels enfrontaments dels Lakers davant dels seus principals competidors ara mateix, els angelins es troben a la millor posició. Minnesota Timberwolves (18è) i Los Ángeles Clippers (19è) tenen uns compromisos lleugerament més complicats en aquesta recta final de temporada, mentre que Dallas (24è) i Oklahoma (25è) estan pràcticament a la mateixa categoria de dificultat que els Lakers.

Canvis a la plantilla durant l’agència lliure

Una de les crítiques més recurrents a la franquícia angelina durant els últims anys ha estat enfocada al front office dels Lakers, amb Rob Pelinka com a cap visible de les operacions dels californians. La ineficàcia a l’hora de firmar jugadors importants a les agències lliures i els traspassos fracassats han sigut el punt central del malestar dels aficionats.

Tot i això, s’ha de reconèixer que els moviments de l’equip durant aquesta campanya han sigut més que satisfactoris. La sortida d’un jugador amb un contracte difícil de moure com és Russel Westbrook (juntament amb altres peces com Damion Jones, Juan Toscano-Anderson i una primera ronda del 2027) a canvi d’un vell conegut a l’equip com és D’Angelo Russell, a més d’un parell de jugadors valuosos de rotació com Malik Beasley i Jarred Vanderbilt ha sigut un dels grans encerts del mercat de traspassos d’enguany.

A més a més, l’arribada de dos perfils interiors com són Rui Hachimura i Mo Bamba ha donat encara més profunditat al roster dels angelins, un gran punt a favor donada la ja cometada fragilitat d’Anthony Davis.

Els resultats han avalat la bona feina de l’equip directiu en aquest mercat de fitxatges: des del seu tancament, els Lakers mantenen el segon millor record de la Conferència Oest amb un notable 8-4, un balanç encara més positiu perquè la majoria d’aquestes victòries s’han aconseguit sense la peça central de l’engranatge groc i púrpura: Lebron James.

Entraran els Lakers a Play-off?

Si m’arriben a fer aquesta pregunta a mitja temporada, quan el període de traspassos encara no havia conclòs, probablement la meva resposta hauria sigut que els Lakers eren un equip amb sostre al play-in, però no els veia jugant fases eliminatòries.

Avui dia, sembla clar que els Lakers han fet un salt de qualitat suficient per a entrar al Play-off. Tot i així, la seva millora pot haver arribat massa tard. La seva posició al play-in encara no està assegurada i la incògnita de quan tornarà Lebron James i la intermitència d’Anthony Davis encara poden abocar a la franquícia angelina cap a una altra decebedora temporada que acaba sense l’objectiu de la franquícia.

La meva aposta és que els Lakers entraran al Play-off com a vuitens classificats, deixant fora als Minnesota Timberwolves a la final del play-in. Per tant, els seus rivals a primera ronda serien els Denver Nuggets de Nikola Jokic i companyia, equip que ha dominat l’oest durant tota la temporada. Un nou repte per l’equip de Lebron James.