Salta la sorpresa a Girona. Bernat Canut, que tot just havia complert el seu primer any a Fontajau no continuarà dirigint a l’equip català la pròxima temporada. El tècnic urgellenc es veu obligat a marxar després que ell estigués disposat a seguir sota uns condicionats que el club no ha volgut o pogut assumir. El recanvi de l’entrenador, després d’una dècada, tornarà a ser una veu femenina.

Laura Antoja, que duia dos anys i mig fent de tècnic assistent, estarà al capdavant de l’equip per la pròxima temporada. L’entrenadora de Mataró s’estrenarà com a tal la pròxima temporada defensant els colors d’un club que ja va defensar com a jugadora i fisioterapeuta, més tard, en un any on l’ambició i l’exigència és superior al d’altres cursos pel fet de recuperar la plaça Eurolliga, per sobre de tot. Pel seu compte, Antoja s’haurà d’entendre amb el combinat masculí d’Angola on haurà de deixar de ser-ne la seleccionadora a l’acceptar l’oferta de l’Uni.

Antoja, al llarg d’aquest període de temps que ja havia estat a la banqueta gironina, en moments puntuals, ja havia assumit el càrrec d’entrenadora de l’equip quan Alfred Julbe o Bernat Canut havien d’acatar sancions. Per tant, iniciarà aquesta etapa amb una petita experiència dins el bàsquet femení com a místerque l’ha de dur a portar l’Uni al màxim nivell europeu.

Un any massa condicionat

Bernat Canut arribava a Girona per aquestes dates. El club oficialitzava el fitxatge del tècnic català després de quatre anys màgics a La Seu i nou, contant les temporades com a tècnic assistent.

El més normal era pensar en què a Bernat li havia arribat la merescuda hora per entrenar a un equip amb objectius ambiciosos en l’àmbit estatal i europeu després de fer l’impossible a casa seva. Girona, englobant la ciutat, club i massa social, ofereix un entorn totalment favorable a què qualsevol jugadora o entrenadora es senti còmode i integrada amb el que simbolitza la ciutat. I així, en part, ha estat.

Bernat Canut seria capaç de, en les dues primeres setmanes de competició oficial i sense la plantilla tancada, guanyar al València a la final de la Supercopa i a la jornada inaugural de la lliga i superar la fase prèvia de l’Eurolliga davant un os dur de rosegar com l’ESBVA-LM. Això tot just era un petit tast de què es podria viure a Fontajau aquesta temporada. Una temporada que, a poc a poc, es va anar diluint entrant al 2023. La marxa de Laura Cornelius, les molèsties constants de Binta Drammeh, l’adeu de Crystal Bradford i la convulsa arribada de Sykes serien, només, quatre anècdotes al final de tot per fer el balanç del curs.

L’equip havia estat primer a la lliga fins a la jornada 20, just abans de la darrera finestra FIBA. Aquí és on començaria el malson per l’Uni. Irati Etxarri es lesiona de gravetat en un dels partits més grisos de l’any a La Fonteta i, dues setmanes després, a 30 segons de la fi de la catorzena i definitiva jornada de l’Eurolliga, María Araújo acaba amb el mateix maldecap que la va deixar apartada de les pistes durant vuit mesos fa una temporada i mitja.

Mentre Bernat Canut veia com l’equip estava en el pitjor moment de la temporada l’arribada de Bankolé va ser tant agradable com fugaç. Al segon partit amb el club, lesió i acomiadament de la temporada per la francesa. Sense aler pivots i amb un equip rabiós per haver quedat fora de l’Eurolliga, set jugadores del primer equip -amb Muhate arribant per potenciar al joc interior unes setmanes abans- quedarien eliminades de la Copa de la Reina als quarts davant el Gernika. Sykes no va poder jugar per molèsties a la zona del tendó d’Aquil·les i Murphy ho va fer amb un dit trencat. Detalls.

Passada aquesta turmenta i assegurant la segona plaça a la fase regular, a l’Uni li esperava un rival dur al Play-Off per passar a una hipotètica semifinal davant Perfumerías Avenida. El Barça donaria la sorpresa a Fontajau guanyant per un punt més del que ho va fer l’Uni al Juan Carlos Navarro tres dies enrere. Giedre Labuckiene arribava en pinces – no va jugar el darrer partit de lliga a La Seu- i Mariana Tolo seria baixa per molèsties a la fàscia plantar del peu. Seguint en aquesta línia, Murphy va jugar el partit, encara, amb el dit trencat. Palenikova veuria massa curta la seva estada a Girona a l’arribar pel partit del derbi a terres urgellenques i al club havien de venir dies de reflexió i dol. Un dol que s’ha acabat convertint en la no renovació d’un tècnic que ha fet miracles per mantenir a l’Spar Girona a dalt de tot.

Una primera experiència d’alt nivell per Laura Antoja

La nova entrenadora de l’Spar Girona té un repte majúscul al davant. Després de 16 anys com a jugadora, un any com a fisioterapeuta i dos i mig com a entrenadora assistent, la de Mataró tindrà la seva oportunitat al capdavant d’un projecte. Un projecte que està tocat, que ha rebut un toc d’atenció i que vol tornar per la porta gran d’on no hauria d’haver marxat.
Les intencions de l’Spar Girona amb Laura Antoja dirigint l’equip són aixecar el màxim de títols nacionals possibles i tornar a jugar una Eurolliga que, després de quatre anys, se la perdran per primera vegada. Just quan començava a ser recurrent rebre a Fontajau rivals d’entitat com Famila Schio, Sopron o Fenerbhaçe, el club ha patit un greu trasbals en el seu intent per continuar creixent.

Font: David Subirana

Per fer-ho, Laura Antoja al llarg d’aquests últims anys ha tingut a dos grans mestres que han inculcat certa identitat dins el club. Primer amb Alfred Julbe i, després, amb Bernat Canut. Dos tècnics que tot i ser d’etapes molt diferents han imposat una idea de joc semblant amb petits matisos que els diferencien. Ser una de les millors defenses d’Europa i convertir-se en un equip letal al contraatac ha suposat un èxit per portar l’entitat a un altre nivell. Per aquesta línia haurà de continuar dibuixant el camí la nova entrenadora. Un camí dens, amb molts possibles entrebancs, però que per fer-lo s’ha de tenir un grau de coratge i valentia enorme per redreçar-lo a la direcció correcta.

El futur que es presenta a Laura Antoja és incert i genera moltes incògnites sobre si era el moment ideal perquè assumís tal càrrec, si tindrà una plantilla acord als objectius que es volen o, simplement, en saber si el vestidor podrà tenir un any sense tantes lesions com les d’aquest curs passat. Tot això, es resoldrà a partir de la pròxima tardor, aproximadament.