L’Spar Girona fa oficial la incorporació de Laura Cornelius. L’holandesa és el segon reforç pel pròxim curs.

Setmanes d’anuncis constants a Fontajau. Dels adeus d’Alfred Julbe, Laia Palau o Julia Reisingerová hem passat a les incorporacions de Bernat Canut, Irati Etxarri o, el nom del dia d’avui, Laura Cornelius. A més, també s’han anunciat la continuïtat de dos pilars de l’equip com María Araújo i Rebekah Gardner.

Amb l’oficialització del fitxatge de Cornelius, l’Spar Girona podria donar per tancat els moviments a la posició de base. Laia Flores serà qui lluiti amb l’ex de l’IDK Euskotren per guanyar-se la titularitat a la direcció de joc. Bernat Canut tindrà a la seva disposició dues bases de nivell similar, però amb diferents virtuts ofensives. Aparentment, aquest moviment no compensa molt la baixa d’una llegenda com Laia Palau.

En els darrers anys, l’Spar Girona havia marcat la diferència en tenir grans noms a la posició de base. Chelsea Gray, Núria Martínez o la mateixa Palau són noms prou significatius per tenir en compte la seva presència en pista. Entre les dues bases sumen un total de dues temporades a competicions europees. Laura Cornelius ho va fer amb el Lointek Gernika a la temporada 20/21 jugant EuroCup mentre que la base catalana va jugar Eurolliga el curs passat. Són dues jugadores que estan en el seu període de màxima explosivitat per poder fer front a les expectatives que espera l’afició de l’equip.

Les altres jugadores que estan amb contracte vigent amb l’Uni Girona són Giedre Labuckiene i Magalí Mendy, part de les mencionades anteriorment.

Com encaixa Laura Cornelius

Per entendre l’adaptació de l’holandesa a la lliga s’ha de tenir present que totes les seves experiències professionals les ha viscut en territori espanyol. Cornelius va arribar al Zamarat durant la temporada 19/20 després de tres anys a la NCAA. De passar a competir per no baixar de categoria, en només un any canviaria d’aires per anar fins a un dels gran projecte de la lliga com és el Lointek Gernika per jugar competició europea. A terres basques, va fer un gran salt que la va portar a consolidar-se com a una gran tiradora de tres i una defensora notable. Aquest curs passat l’ha jugat a l’IDK Euskotren on ha promitjat 7’9 punts, 2’8 rebots i 2’6 assistències.

A l’Spar Girona, Laura Cornelius tindrà la seva primera prova de foc per veure el sostre que té als nivells més alts del bàsquet europeu. Arriba a un equip que està en un procés complicat després d’un any en blanc i volent ser igual d’exigents que les últimes temporades. No ve per ser una de les grans referents de l’equip, però el seu talent ofensiu és innegociable. A més, és una jugadora que et pot anotar fàcilment des de la curta i la llarga distància aprofitant la seva acceleració i el seu cos per poder anotar amb més facilitat.

Les seves últimes temporades han estat de creixement constant. Tant amb el Gernika com l’IDK Euskotren ha estat un pilar essencial pels èxits de l’equip. De la mà de Mario López, va elevar el seu nivell a un nou esgraó que feia pensar en un projecte de base d’elit a la lliga, però amb certa evolució pendent que no s’ha acabat de veure a Sant Sebastià amb Azu Muguruza. Juntament amb Mariam Coulibaly i Lauren Cox, Cornelius ha tingut un alt percentatge de culpabilitat en la històrica temporada que ha fet l’IDK. És una jugadora molt cerebral que entén perfectament el que requereix el joc en funció del moment del partit i destaca pel seu bon 2 contra 2. Arma que Azu Murgurza li ha sabut treure molt rèdit veient tot el potencial ofensiu que tenia sota cistella.

Amb pilota, no és una jugadora que destaqui per crear-se els seus propis tirs tot i que és una jugadora amb suficient caràcter per a provar sort des de la llarga distància en qualsevol situació i circumstància. Defensivament, no ha tingut problema en posicionar-se com a una de les millors bases. És una jugadora forta i amb un molt bon desplaçament defensiu que ha fet exigir el màxim a les seves rivals. El “backcourt” que pot formar amb Magalí Mendy pot causar estralls de cara a la pròxima temporada, ja que la francesa, tot i ser més explosiva i irregular, té certes similituds amb l’holandesa.