Connecta amb nosaltres

NBA

LeBron James: relat de l’heroi en la seva figura

Expliquem LeBron James a través de l’arquetip de l’heroi.

Comparteix

LeBron James: relat de l’heroi en la seva figura

“Just a Kid from Akron”. Lebron James acaba de ser escollit esportista de l’any per la revista TIMES, després que el passat 2019 fos nomenat pel New York Times com el millor esportista de la dècada en una d’aquestes llistes que tant agraden al públic, que funcionen com a màquines de reafirmació de relat col·lectiu. Lebron, des del seu compte  de Twitter, tuitejava poc després la notícia amb el següent hashtag: #JustaKidFromAkron”. En aquest hashtag aparentment innocent, s’hi amaga un relat que eleva la figura de Lebron com un emblema popular, allunyat de les elits. Algú que, des de fora, des del més avall de l’escala social, ha aconseguit arribar als premis que el legitimen com el que és: un dels esportistes més influents de sempre. Un heroi. Però, com tots, els herois han hagut de recórrer un camí llarg i difícil per arribar on són ara.

Jonathan Gottschall, estudiós de la literatura i  professor a la Uiversitat de Washington, va dir que “l’imperatiu humà d’explicar-nos històries és encara més gran que el que ens empenta a la literatura. Les històries corren per les nostres venes”. Aquest explicar-nos recull de forma implícita la nostra existència. I aquesta necessitat és encara més latent quan la teva figura transcendeix els paràmetres normals. L’escriptora Mariana Enriquez va escriure quan Maradona va morir que “Diego sabía, en vida, que viviría después de la muerte y eso es demente e inimaginable con lo que entendemos como cotidiano. (…) Es imposible encarnar lo extraordinario, lo sublime, lo colectivo y lo excepcional”. Lebron i Maradona no s’assemblen en res excepte que ambdós són, en certa manera, emblemes, mites vivents que han de fer un exercici molt profund per autornarrar-se. Un que la gent anònima no ha de fer. És curiós com en l’entrevista de Jordi Évole a Leo Messi aquest li va demanar a l’argentí com era el seu dia a dia, potser esperant trobar-hi pistes sobre la seva condició mítica. Messi, movent el cap, va dir que “era avorrit”, i va desmitificar el dia a dia del millor jugador de sempre. Les persones pensem les vides dels nostres herois com a relats mítics. I no és així, encara que James vulgui revestir la seva vida amb aquest sentit.

La figura de l’heroi ha estat molt teoritzada al llarg dels segles. En aquest assaig no m’interessa tant explicar-la com traslladar-la al cas particular de Lebron James. Es pot explicar la figura de Lebron a través de l’arquetip de l’heroi? Fins a quin punt pot ser una via per narrar una existència “col·lectiva”? A més, m’interessa veure fins a quin punt la carrera de Lebron compleix amb alguns dels passos que el teòric rus Vladimir Propp va descriure. Per fer-ho és important entendre la vida de James com una narració que s’autoexplica, que per narrar-se necessita apropiar-se del relat que li interessa al voltant de la seva figura.

Infància, promesa i una prohibició

Wilson Taylor: “Lo primero que hacemos por un niño es crear una historia para él. Quién serà. ¿Qué es antes de tenir una historia? Un simple animal. La historia es lo que le hace humano”.

Lebron James va aprendre què era el patiment molt abans de tenir consciència. Va ser el primer que va aprendre i va quedar allà, com una llaga que supura. Fill únic, la seva mare el va criar tota sola després que el pare els abandonés, i havent de treballar 16 hores diàries, Lebron es passava els dies a casa d’amics, en bombolles que l’aïllaven d’una realitat sòrdida i que més endavant descobriria que era compartida, que com ell hi havia molts nens que havien de deixar de ser nens massa d’hora. Ja en l’adolescència, Lebron destacava en futbol americà i bàsquet, un adolescent superdotat físicament, capaç de fer salivar tots els entrenadors. El seu cos era un foli en blanc per explotar, ple de possibilitats. Un relat sense paraules.  Finalment, es decantaria pel bàsquet. Aquí és quan començaria el naixement de l’heroi, encara tendre, però imparable.

Amb només 16 anys, Lebron ja era una mena de marca, un esdeveniment en si mateix. Quan encara no existien les xarxes socials, la fama era un concepte legitimat única i exclusivament pels mitjans de comunicació tradicionals. Les habilitats i el talent de James començaven a circular a poc a poc, però no va ser fins el 2002, quan ell tenia 17 anys, quan Lebron va passar de ser una figura que atreia la curiositat dels especialistes a un fenomen nacional: la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated li va dedicar una portada amb l’epitafi: “The Chosen One” (L’escollit). Anys després, el periodista encarregat de la portada, Grant Wahl, declararia al Washington Post que “no sabíem si allò li arruïnaria la vida. Sentíem que li estàvem posant molta pressió”. Encara ningú intuïa la capacitat heroica de Lebron per no solament transformar, sinó sobretot per apropiar-se del relat generat pels mitjans de comunicació. Anys més tard, Lebron es tatuaria a l’esquena, ben visible, la paraula “CHOSEN”. Una manera de narrar una existència col·lectiva és, precisament, integrant tot allò que permet donar un meta sentit a la teva vida. No només existeixes, sinó que ho fas amb un objectiu: ets l’escollit.

Com l’heroi que s’intenta explicar a través d’un objectiu vital, intentant fer encabir els seus poders en un relat que el permeti entendre’s, Lebron James, des que va aterrar a la NBA el juny del 2003, va acceptar ser, d’alguna manera, el successor del buit que havia generat la marxa de Michael Jordan. De seguida, i encara que no hagués debutat, l’opinió pública es va encarregar d’atorgar-li una missió, un objectiu: destronar a Michael Jordan com el millor de sempre. D’aquesta necessitat compartida (premsa i aficionats) se’n deriva la malaltissa obsessió de la societat per generar ídols que només van lligats íntimament amb el concepte de novetat. Tornant a recuperar la cita de Wilson Taylor, la vida de James es va resignificar, se li va donar sentit real quan des de fora (premsa) se li va dir que era “The Chosen One”. Necessitava una història. Ja la tenia.

Vladímir Propp va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi i anàlisi de l’estructura dels contes populars russos, i va trobar una fórmula que es repetia en molts d’ells i a partir de la qual es podia explicar la història. Variaven els noms, els personatges, però l’estructura es repetia de forma ortopèdica. L’esport és una esfera de la vida susceptible a aquestes repeticions, a unes formes de fer anacròniques que es repeteixen i es perpetuen al llarg del temps. Però, [:] és possible trobar algunes de les funcions de Propp en la carrera de Lebron James?

Des de la seva arribada a la lliga, va recaure sobre seu el que Propp en va dir a Morfología del cuento (1928) una “prohibició”, que és quan n’hi recau una sobre l’heroi que el condiciona en el plantejament de la història. Segons Propp, aquesta prohibició és transgredida ja en el plantejament, però en el cas de Lebron la situarem en el nus de la seva història personal. Des de la temporada 2003-2004, Lebron James estaria condemnat a guanyar. Tot el que no fos això seria un fracàs, una llosa sobre la figura que mica en mica anava creixent més i més. Només un dels 30 equips que hi ha a la NBA pot guanyar, i Lebron no ho faria fins la primavera de 2012, nou anys després d’aterrar a la lliga.

Vitage, lluita i la doble marca

Després que el 2007 Lebron James arribés amb el seu equip, Cleveland Cavaliers, a les finals de la NBA i fos arrasat sense compassió pels San Antonio Spurs -el millor equip del moment-, alguna cosa es va trencar. Segons la mitocrítica de Frye, estaríem dins un relat supramimètic en què l’heroi és superior als altres personatges però no al seu entorn. Els poders de Lebron van servir per portar a un equip vulgar, mediocre i sense glamour a una posició guanyadora, però al final l’entorn es va imposar. Amb 22 anys, encara no estava en posició de transcendir des del prisma individual. Lebron, després de perdre i estar tres temporades més sense arribar a les finals, va entendre que havia de marxar. Si volia guanyar, havia de fer El Viatge, que segons Propp és quan l’heroi ha d’abandonar el seu regne natal. Lebron, nascut a Akron (Ohio), havia d’abandonar casa seva per seguir creixent.

L’estiu del 2010 Lebron James va fer un pas més en la construcció del seu propi relat. El 8 de juliol Lebron va anunciar en directe i en prime time el seu proper destí, trencant amb els cànons establerts i col·locant amb aquesta decisió una nova capa de significat en la seva figura. “I decided to take my talents to South Beach”, va declarar a l’entrevistador. Lebron James va anunciar que jugaria als Miami Heat en què ja l’esperaven dues estrelles com Dwayne Wade i Chris Bosh. Just després del seu anunci, Lebron passaria d’heroi local a Cleveland (Ohio), on ell havia nascut, a traïdor. Els dies posteriors la gent es gravaria cremant la seva camiseta, insultant-lo. L’Estàtua havia caigut. Lebron quedaria marcat per sempre. La primera de les seves dues grans marques, que segons Propp defineixen a l’heroi en un moment del relat, l’ajuden a millorar.

Un cop aterrat a Miami, Lebron no només seria l’enemic de Cleveland, l’heroi que abandona la seva terra promesa en busca del que allà no va aconseguir, sinó que aquesta enemistat es traslladaria arreu del país i del món NBA, que quedaria dividit entre els fans de James i els seus detractors. En un article meravellós titulat La posición històrica de Lebron James y la insuportable levedad del ruido (El Confidencial), el periodista Gonzalo Vázquez repassava la figura de James des del prisma esportiu. En aquesta peça Vázquez rescata el que anomena com “la infecció de l’odi”, que embruta la figura de James des que fa una dècada prengués la decisió d’abandonar la seva terra en busca d’un títol.

En aquest període, Lebron James patiria una davallada que li provocaria una segona marca. Segons Propp, aquesta marca té lloc en el nus del conte, i per Lebron seria la segona en poc temps, una que encara avui, deu anys després, arrossega. El 2011, Lebron James arribaria per segona vegada a les finals de la NBA. Ara, però, ho faria en un equip ple de talent en què el cartell de favorit era innegable. Havia arribat la seva hora. Seguint el model de Frye, ara el panorama havia canviat. Lebron era el protagonista d’un relat mític en què és superior a l’entorn. Els seus poders trobaven resposta col·lectiva. Era el millor jugador del món i el seu equip es mostrava clarament superior sobre el paper als Dallas Mavericks, els seus rivals a les finals. Després de sis partits, Lebron sortiria derrotat. Seguint l’esquema de Propp, Lebron va fer un viatge (de Cleveland a Miami), una lluita (pel títol de la NBA) i finalment va quedar marcat (una nova derrota). Aquesta derrota el va portar a recloure’s a casa durant més de dues setmanes sense sortir ni parlar amb ningú. S’havia quedat l’heroi sense poders?

Tornada d’incògnit, resignificació i victòria

Després de la derrota i de patir l’escarni públic impulsat per les xarxes socials, Lebron James va decidir tornar a casa, a Akron, Ohio, per veure el que havia estat el seu entrenador durant els anys d’institut quan va passar de nen a escollit, Keith Dumbort. Una etapa de transmutació que encara allà, al 2011, continuava. “Havia perdut el meu amor pel bàsquet, em vaig adonar que només amb el físic no seria suficient”, va declarar James anys després recordant el que va ser “el pitjor moment de la meva vida”. Algú li havia pres els poders i ara, despullat de la seva essència, no es reconeixia en un mirall que li retornava una imatge distorsionada. Dumbort va exercir en aquell moment tan delicat de xamà. No li va retornar els poders, però sí que en certa manera li va assenyalar el camí que havia de seguir per sortir d’aquell espai que l’asfixiava. “Has de fer coses que no vulguis fer, sortir de la teva zona de confort”.

Tots els herois cauen. Fins i tot, en alguns moments, són suplantats. L’enemic de Lebron James al llarg de la seva trajectòria ha estat sempre molt present, però invisible: el relat, que certament ha estat,  a la vegada, el motor que li ha permès narrar-se i donar sentit a tot el que li passava. Una paradoxa curiosa. D’heroi a antagonista. La seva figura sempre ha tingut un revers fosc i permeable que la narrativa predominant ha anat modulant. Lebron sempre ha volgut reescriure el relat al voltant seu, apropiar-se’l i portar ell la seva pròpia història. Un any després de perdre, Lebron James va guanyar l’anell de campió per primera vegada el juny del 2012 i va ser escollit millor jugador d’aquelles finals, fita que repetiria el 2013.

“Esos últimos minutos del quinto, de la temporada, su desenlace y postrimerías, forman ya parte de la más hermosa antología emocional en el nutrido legado de la gran liga. Ni un solo átomo de lo ocurrido sobre la pista escapa al museo que ilustra los grandes momentos del deporte mundial. No por la épica del marcador, que no lo hubo. Sino por la especial condición de un destino por primera vez abierto a un deportista en verdad elegido y un entorno que suspendía, por unos segundos, la explosión de los instintos como hermosamente inflamado de humanismo, reflejado en una admirable sucesión de abrazos entre la más alta dignidad de vencedores y vencidos.” Gonzalo Vázquez a Riqueza y Miseria en Lebron James parlant sobre els moments finals del partit que va consagrar a Lebron com a guanyador de forma indiscutible.

Una vegada has guanyat ja res no et pot treure aquesta etiqueta, per molt que el relat al teu voltant estigui contaminat i infectat per l’odi. Hi ha coses que són irrompibles. Lebron seria per sempre un guanyador. Però ell en volia més. Una vegada l’heroi ha provat els seus poders i ha vist que funcionen, sempre en vol més.

The promise land, redempció i mitificació 

L’estiu del 2014, Lebron James tornava a casa. L’heroi que abandona el regne i, finalment hi torna, ja com a guanyador, però encara amb una última cosa per fer: retornar-li la dignitat al regne. Aquell estiu, després de perdre estrepitosament les finals (4-1), James decideix fer les maletes i anar de nou a Cleveland. Ara, però, l’equip que l’acompanyarà estarà preparat per a tot. Era, per fi, un equip guanyador.

El retorn de Lebron va fer sanar ferides que no havien cicatritzat, un odi lacerant que havia dominat durant els quatre anys que el jugador havia estat a Miami. La traïció va desaparèixer de l’imaginari col·lectiu com si res, excepte el temps, hagués passat. Després d’una temporada en què van arribar a les finals i van perdre davant els Warriors, Lebron va demostrar estar de nou per sobre el context, els companys i els rivals. Va liderar cadascun dels apartats individuals de les finals, va exprimir els seus poders al màxim, però tot i així, les lesions de Kevin Love i Kyrie Irving (les dues grans figures juntament amb Lebron), van deixar-lo massa sol.

L’any següent, la promesa es va complir. Es va complir com només aquelles històries que són èpiques ho poden fer. Remuntant, d’una forma sorprenent contra els Warriors (equip amb millor record de victòries en la història de la NBA) un 3-1 en les finals. Amb un últim partit en què Lebron va deixar una de les accions més icòniques de sempre. Un tap després de recuperar metre a metre el desavantatge que tenia, aniquilant l’espai amb passes llarguíssimes, plenes de convicció. Com en una seqüència d’una pel·lícula de superherois, James va saltar i va evitar una cistella fàcil amb un salt impossible. Quan va acabar el partit, tothom es va llançar sobre seu. Ell, com una divinitat, agenollat al parquet, plorant. “Cleveland, this is for you”, va cridar un minut després que acabés el partit.

No era només una victòria, sinó també una redempció, una mostra de la seva paraula d’honor. Els superherois, si prometen alguna cosa, la compleixen. El títol ratificava la seva condició mítica, una que li havia estat negada pel propi relat que ara el coronava. Perquè, com en els contes, no importa tant la condició heroica del protagonista, sinó el resultat final. És capaç de vèncer, d’imposar-se? Només així el conte s’entén com un relat heroic. Només guanyant, l’heroi és heroi.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »