Connecta amb nosaltres

NBA

Kawhi Leonard i Paul George com a malson

Paul George i Kawhi Leonard seran el nou malson de l’NBA.

Comparteix

Kawhi Leonard i Paul George com a malson

Per exemplificar el(s) moviment(s) més sorprenent de l’agència lliure que ha acabat amb l’aterratge a Califòrnia de Kawhi Leonard (142×4) i Paul George via traspàs només caldria una frase, una idea central a mode de (re)presentació del que aquest duet pot fer jugant junts:

Queden 4 minuts de partit. Ajustat. Quin atac pot amb una defensa perimetral dissenyada per a l’extermini de qualsevol jugada, 1×1 o sistema que se li presenti al davant? No ho sé, i probablement cap entrenador de les 29 franquícies restants tampoc.

Sí, són el malson defensiu. La trituradora.

En l’era del triple, dels records d’anotació, de l’exuberància basquetbolística a nivell tècnic i físic, els Clippers– sí, els germans janotantlletjos dels Lakers- sumen els dos millors defensors exteriors de l’NBA, i de llarg. Això és un antídot davant qualsevol atac de la NBA, que viu una sobreproducció d’alers, escortes i bases. Kawhi i George són el motlle perfecte a nivell defensiu. Capaços d’anticipar ( tenen l’envergadura i la lectura suficients) i així convertir en una tortura sistemes fluïds; capaços de canviar en qualsevol emparallament ( tenen l’altura i la força suficients per fer-ho), convertint així els blocs indirectes en jocs inútils, formalismes tàctics sense cap resultat favorable. Òbviament exagero- una mica, només- però perquè ens fem una idea. Beverley, George i Leonard es, per mi, la millor defensa exterior que ha vist l’NBA.

Partint d’aquesta base, Los Angeles passa a ser el focus mediàtic de l’NBA- per fi, Hollywood tornarà a somriure- després d’anys d’ostracisme, on l’equip amb menys estrelles, els Clippers, s’emportava el reconeixement honest de tots. En un mes a Lebron James se li sumen Anthony Davis, Kawhi Leonard i Paul George. La relació desigual, vertical, entre Lakers i Clippers s’iguala de forma espectacular. Kawhi ha despatxat els Lakers després de dies de rumors, reunions i seguiments. Els Clippers han tingut la virtut de la paciència, una paciència estoicament deguda al llarg de la temporada que els ha portat a fer-se amb un premi sucós i inesperat. L’arribada de George és el complement perfecte, perquè transforma un equip defensivament molt treballat, amb una estructura sòlida, en una trituradora capaç de deixar en anotació ACB a algun equip de l’NBA.

No ens enganyem; l’NBA està en auge. Cada vegada es faran més punts, hi haurà més talent, més armes. I sí, els CLippers es fan amb l’MVP de les finals ( i per mi el jugador més dominant de la NBA amb el permís del Rei) i amb el tercer classificat en la lluita per l’MVP de la temporada regular. A més, els incorporen en el millor moment; estan en el seu prime (moment àlgid). 28 anys acaba de fer Kawhi i 29 en té George.  Un George que ha firmat una temporada sensacional, demostrant tot el que a Indiana havia insinuat.

La pregunta que es fa tothom sempre que hi ha moviments com aquest, on dos jugadors de perfils similars acaben a un mateix equip és: com encaixaran? Seran compatibles?

El cas de James Harden i Chris Paul als Rockets va despertar molta expectació, Harden s’havia consolidat com a base, i al final es va demostrar el que és ja una constant: la desintegració de les posicions en pro dels rols. Un bàsquet líquid, dinàmic i on pots jugar amb dos bases, dos 3’s, sense interiors purs, etc. Per tant, res impedeix pensar que George i Leonard no són compatibles, al contrari. L’spacing és un concepte clau en la NBA actual. Cal tenir jugadors polifuncionals, que puguin fer més d’una cosa i, sobretot, que tirin. PG ha acabat amb un 38,6% en tirs de tres. Kawhi, amb un 37,1%. I això tenint en compte que els dos eren els focus principals dins el seu equip. Ara, es multipliquen les opcions en atac, els dos poden dividir amb bot, jugar iso’s, tirar de tres després de bot, abusar dels tirs lliures o tirar de mitja distància. Un repertori inabarcable.

A més, l’opció de jugar amb Leonard de “4”, és una opció viable. Kawhi ha jugat gran part dels seus aclarits al pal baix, fent ús de les seves espatlles i la seva força bruta per endur-se al defensor sota la cistella. Amb Harrell, jugador híper infravalorat, fent la feina bruta com a 5, dona una nova dimensió als Clippers, amb la capacitat de col·locar a Shamet com a “2” i, així, donar l’espai suficient a George i Leonard per jugar aclarits.

Recordem que els Clippers tenen en plantilla al millor sisè home del món, i probablement de la història- Manu és una altra cosa- de l’NBA: Lou Williams. És lògic pensar que en moments calents Doc Rivers opti per deixar a Lou com a “2”, amb Beverley i George completant el backourt i Leonard i Harrell a la zona– tot i que Kawhi jugaria obert-. Un cinquet meravellós. Sobretot per Lou. Williams és un dels grans talents de la Lliga, un d’aquells jugadors que porten el bàsquet a la sang; no té altura, ni força ni capacitat atlètica d’un jugador NBA. Però té el talent i la intel·ligència per minimitzar la resta. Aquest any ha estat el jugador encarregat de dirigir els atacs dels Clippers quan era a pista. Ara, amb Leonard i George, Rivers pot protegir molt més a nivell defensiu a Lou Williams i, en atac, jugar una situació de pick’n roll amb Leonard o PG pot ser una arma de destrucció massiva.

L’NBA ha patit un sisme històric; franquícies desnonades completen la seva metamorfosi inversa a la kafkiana; d’escarabats a superhomes. Els Clippers, que gràcies a Doc Rivers mai van navegar pel desert després de despendre’s de Blake Griffin i, posteriorment, Tobias Harris, reben dos premis majestuosos com a reconeixement al treball fet. Que comenci, si us plau.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »