L’Spar Girona surt perdedor del partit d’anada de les semifinals de la Liga Femenina Endesa davant el Valencia Basket (64-73).
Font: David Subirana.
Uns plens d’eufòria i altres amb massa temps de descans. Així han afrontat el partit d’avui jugat a Fontajau tant Valencia com l’Uni Girona. El conjunt dirigit per Rubén Burgos venia de guanyar l’EuroCup contra el Reyer Venezia (82-81) amb dos tirs lliures plens de suspens i tensió de Raquel Carrera. Per l’altra banda, l’Spar Girona portava dues setmanes i mitja sense ritme competitiu degut a les bombolles finals europees que van obligar a posar una pausa -potser massa llarga- al Play off de lliga.
La Final Four d’EuroCup i el partit de tornada dels quarts de final contra el Lugo van fer que l’estat físic de Laura Gil i Queralt Casas fos una incògnita. L’ex del Perfumerías Avenida, Laura Gil, es va lesionar pocs dies abans de l’històric esdeveniment europeu i Queralt Casas portava una lleugera sobrecàrrega física que la va obligar a descansar davant l’Ensino Lugo.
A Fontajau, el panorama físic tampoc era el més adient per afrontar unes semifinals. La lesió de llarga durada de María Araújo, la jugadora amb més valoració per partit de l’Spar Girona, va arribar en el pitjor moment de la temporada. No obstant, la feina feta prèviament de la direcció tècnica del club al tancar el fitxatge de Laia Flores va fer que la mateixa base s’oferís a incorporar-se de forma inmediata. Primer detall positiu de la jove jugadora que, avui, ha començat la seva primera aventura a un gran de la lliga.
Segona part taronja
Després d’uns primers 20 minuts notables de l’Spar Girona on havien aconseguit treure profit de la qualitat de Julia Reisingerová sota la cistella, el tercer període no ha començat amb el mateix equip dominant el partit. El Valencia Basket ha endurit la defensa, sobretot a la zona restringida, i ha aconseguit sortir en transicions ràpides i, en estàtic, poder moure amb millor fluïdesa la pilota.
Al tercer quart, Alfred Julbe ha provat a Laia Palau, Chelsea Gray i Frida Eldebrink a la posició de base per retrobar-se amb el camí que els hi havia portat a fer una gran primera part, sense molt d’èxit. Amb Queralt Casas i Cristina Ouviña al parquet, el València ha viscut els millors moments que l’han portat a deixar mig sentenciat el partit. En els darrers cinc minuts, dues pilotes robades consecutives de Raquel Carrera han posat una diferència de catorze punts (50-64).
El que podia semblar la sentència del partit i, pràcticament, l’eliminatòria, ha acabat sent un petit raig d’esperança per l’Spar Girona en busca d’aconseguir la remuntada a La Fonteta. Uns darrers tres minuts on ha reaparegut l’encert que tant ha trobat a faltar el conjunt gironí en els altres disset minuts ha servit perquè l’Uni Girona tingui certes opcions a poder jugar la final del Play off.
Negats des de la línia exterior
No és habitual veure partits com el d’avui on tiradores d’elit de la lliga com Pao Ferrari han acabat un pèssim 0/6 en triples. Els dos equips s’han mostrat al llarg de la temporada entre els millors equips en percentatge de triples; convetint-se, així, en una de les seves grans amenaces pels seus rivals.
Tot i això, avui no ha estat el dia per lluir des de la línia de tres. Ni molt menys. L’Spar Girona ha acabat amb un 27% en triples mentre que el Valencia ha acabat amb unes sensacions més correctes (33%). Si parlava del trist percentatge de la jugadora paraguaiana, Rebecca Allen tampoc es queda curta. L’altre principal referent del Valencia des de més enllà de la línia de 6,75 només ha anotat un dels cinc triples.
Per la remuntada que ha de fer el conjunt català el pròxim dissabte haurà d’afinar el canell si vol tenir opcions a aixecar el segon títol de la temporada. Un resultat com l’aconseguit el passat 7 de març (62-72) en la final de la Copa de la Reina seria suficient per no acomiadar la temporada sense haver arribat a l’objectiu desitjat.
