Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Les claus del Barça 79- Olympiacos 78

El Barça s’ha imposat a Olympiacos per 79 a 78. Fonamentals Calathes, Mirotic i Pierre Oriola.

Comparteix

Les claus del Barça 79- Olympiacos 78

Tercer partit d’Eurolliga del Barça i tercera victòria consecutiva. L’equip de Sarunas Jasikevicius encadena nou victòries en partit oficial en la temporada 2021-2022 i nou en els deu darrers partits. L’única derrota de la temporada va ser fa aproximadament un mes en la final de la Supercopa contra el Real Madrid, i des de llavors l’equip dirigit pel tècnic lituà ha demostrat una línia ascendent en to físic i maduresa competitiva per tirar endavant partits tensos i travats. Habitualment els equips de Jasikevicius prenen el pols a la competició de manera progressiva quant a joc, i el cas del Barça 21-22 serà aquest. El partit d’avui és una bona prova del creixement del Barça: després d’una primera part erràtica, fangosa i desagradable de veure, en gran part per la teranyina plantejada per un tècnic majúscul com Bartzokas, el vigent finalista de l’Eurolliga ha protagonitzat un segon temps més decent en atac i igualment sòlid en defensa. El tercer quart ha estat òptim, el quart quart ha estat un patiment constant i la pròrroga una exhibició de jerarquia de Nikola Mirotic i de coratge de Pierre Oriola. El marcador, 79 a 78, reflecteix perfectament el que ha estat el partit: un duel igualat, amb canvi d’alternatives i de voltatge baix. Partit de trinxeres que, aquest cop sí, el Barça ha sabut resoldre.

Nico Laprovittola, millor que mai en context Eurolliga

Des de l’inici de partit el Barça ha tingut problemes per apropiar-se del rumb del joc. Nick Calathes ha patit per materialitzar les seves idees per culpa dels mals percentatges dels executors del bàndol blaugrana la competitivitat d’Olympiacos, i els grecs s’ahn sentit especialment còmodes a mig camí entre el desencert i la devoció per les pilotes dividides. Els 27 punts amb els quals el Barça ha marxat al descans demostren perfectament que no ha estat un partit senzill. El 0/12 en triples del descans il·lustra també que les conseqüències de sistema, aquells llançaments alliberats que Saras dissenya amb encert i enginy des de la pissarra i els seus homes implementen, avui no serien el desencadenant de la victòria. Els partits contra Olympiacòs de la temporada passada també van ser difícils per al Barça per raons similars.

Però a la segona part, particularment al tercer quart, el to del Barça ha millorat. A la pròxima clau n’analitzarem la línia coral, però avui és un bon dia per posar en valor la tasca de Nico Laprovittola. Al llarg dels primers partits de la temporada no va deixar bones sensacions com a director únic de joc, però en el tram inicial de la seva participació al segon temps del partit ha estat un perfil de referent que el Barça buscava a la pista. Més enllà del caràcter agitador, que ja li coneixem, ha estat capaç de pausar el joc amb lucidesa i de dotar la proposta col·lectiva de coherència i encert. Laprovittola tindrà dies millors i dies pitjors, i el que ha fet en la jornada d’avui no és el que l’ha caracteritzat en la seva trajectòria professional, però és una demostració evident de que està entenent les peticions de Sarunas Jasikevicius. En defensa, a més de voluntat, també ha aportat comprensió i un punt de picardia. Necessari.

El vendaval del quintet mortal del Barça, clau per la reacció

Després d’una primera part poc alegre i un descans intens, Sarunas Jasikevicius no ha dubtat en prémer el gallet i incorporar més dinamita al quintet per obrir el segon període. La inclusió de Kyle Kuric ha estat decisiva i ha alliberat bona part del potencial blaugrana: Nikola Mirotic s’ha aprofitat de la gravetat generada pel canoner, Nick Calathes ha pres el pols al joc i ha protagonitzat uns minuts excel·lents en tots els àmbits que estan molt ben representats a la fulla estadística -dades força pròximes al triple-doble-, Nikola Mirotic s’ha pogut sentir partícep de l’atac i ha acabat amb al voltant d’una desena de punts i, per si això fos poc, el Barça ha aconseguit destapar el pot dels triples. Han estat els millors minuts de joc del bloc blaugrana i han passat amb un quintet que podria ser perfectament l’aposta de Jasikevicius en un enfrontament per guanyar un títol.

La defensa d’Olympiacos és molt densa ja que tenen jugadors àmpliament capacitats per fer grans recorreguts i ocupar bé els espais, però en el tram de partit que descrivim el Barça ha sabut trobar l’home lliure per executar en situacions favorables i, a més, ha generat una quantitat interessant d’1 contra 1 atacant després de rotació defensiva. És el camí i contrasta bé amb el darrer punt de l’article.

Entrebancs contra la defensa de canvis

Ha tornat un fantasma de l’any passat. Un dels hàndicaps de l’equip és que a la rotació de dia a dia li continua faltant un punt de desequilibri. Olympiacòs ha tingut claríssim en tot moment que la resposta contra el joc a partir de bloqueig directe del Barça de bàsquet era una que ja va escollir Zenit en la sèrie de quarts de final de l’Eurolliga de la temporada passada: forçar el canvi d’assignació per tal que Brandon Davies, generalment al pal baix, fos el responsable de finalitzar els atacs. Ras i curt: les xifres, quan això passa, no són bones. I el Barça és menys Barça.

Hem d’esperar que això, amb la consolidació de Jokubaitis i la irrupció de Laprovittola aquest problema es camufli a mesura que avanci la temporada, però caldrà veure com es confecciona el quintet en els trams decisius per esbrinar fins a quin punt és una limitació transcendent -com ho va ser l’any passat- d’aquest Barça.

Bonus track: els quintets de la pròrroga

En absència de Sertac Sanli, Sarunas Jasikevicius ha pres una decisió conseqüent amb la seva manera d’entendre el bàsquet: ha baixat centímetres per emparellar Pierre Oriola i Rolands Smits amb Moustapha Fall. Amb molta solidaritat dels companys, evidentment, però buscant combatre les dimensions amb movilitat i centre de gravetat baix. És una aposta coherent amb el que ha estat el Barça al llarg dels darrers anys i plenament sostenible atesa la fisionomia que la plantilla blaugrana té entre les posicions 3 i 5.

D’altra banda, en aquest partit hem vist que Nigel Hayes té problemes per defensar generadors. Si fem un cop d’ull a l’estructura de la plantilla, els jugadors que hauran d’assumir aquesta responsabilitat són Cory Higgins -que se’l necessita en altres assumptes-, Nigel Hayes -que és millor com a cohesionador-, Nick Calathes -que en cap cas pot fer-ho rutinàriament ja que és massa desgast per a ell- i els pivots en canvi d’assignació. I un jugador més: Rokas Jokubaitis. Compte que, a banda de la partitura ofensiva, no li toqui també interpretar la del gos de presa. Avui no ha passat perquè al segon temps ha tingut una participació residual, però pròximament…qui sap.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »