El Barça comença amb pas ferm la temporada després de superar per 88 a 77 al Bàsquet Girona en la segona semifinal de la Lliga Catalana.
L’equip de Saras Jasikevicius ha dominat majoritàriament els primers compassos de partit amb el Girona a remolc durant gran part de la primera part. Amb l’arrencada del segon temps, l’equip d’Aíto ha sortit molt bé de vestidors i ha posat la por al cos sobre el conjunt blaugrana, obligant a Saras Jasikevicius a demanar el seu primer temps mort del partit.
Tot i això, el Barça sabut aixecar-se, i, amb un bon parcial a inicis de l’últim quart ha aconseguit establir una àmplia diferència en el marcador que li ha permès fer camí cap a la final.
Demà es veurà les cares a la mateixa localitat de Tarragona davant del Joventut de Badalona, que ha superat al Manresa en l’altra semifinal del torneig.
Les diferents configuracions de Saras
La lesió de Mirotic ha tersgiversat una mica els esquemes previstos per a Saras Jasikevicius de cara a la configuració de les rotacions. El buit momentani que deixa al 4, obligaa trobar alternatives vàlides per a substituir al crack montengrí. El partit d’avui ha resultat especialment útil per a descobrir quines són les diferents solucions que ronden pel cap de l’entrenador lituà.
La primera sorpresa en aquest sentit, ha estat veure a Nnaji i Tobey compartint pista com a dos homes grans. La cosa no ha fluctuat especialment bé. En canvi, sí que hem vist bons minuts amb Tobey i Vesely ocupant les posicions interiors.
Independentment de la seva posició, tots dos han debutat oficialment de forma molt solvent amb la samarreta del Barça. Especialment en el cas de Vesely, crec que tots els que seguíem el Barça l’any passat agraïm la seva arribada per la gran capacitat que té de fer bones lectures en atac. El txec passa per sobre de Davies en aquest sentit.
Dusan Miletic, el factor inesperat
De ben segur que de totes les incorporacions que ha fet el Bàsquet Girona aquest estiu, pocs haguéssim dit que Miletic fos el que millor rendiment estigués oferint a aquestes alçades de temporada. Tal com va fer en el darrer partit davant de la Penya, el serbi ha estat dominant en molts aspectes del joc. Tot i ser un pivot aparentment poc corpulent i molt lleuger, l’ex de Partizan ha estat molt fi a la pintura (rebotejant, anotant i col·locant taps). De la mateixa manera, també ha aportat punts en situacions de tir obert o en el joc de transicions. En definitiva, l’exemple clar d’un partit complet. Al final, 25 punts.
De la mateixa manera que el Barça, el Girona també ha treballat amb quintets grans en alguns moments del partit. En el seu cas, fins a 3 homes grans (Èric Vila – Dusan Miletic i Marc Gasol ) han arribat a compartir pista junts.
La nova parella de bases blaugrana
Satoransky i Jokubaitis han estat sense cap mena de dubtes els millors del partit en clau blaugrana. Tots dos han estat molt fins en la seva faceta com a directors. En el cas de Sato, s’ha fet notar la seva afinitat txeca amb el nou pivot blaugrana Jan Vesely. Pel què fa a Jokubaitis, el lituà ha sabut generar (com de costum) moltes situacions de tir obert per als seus companys a partir de les seves penetracions. Ja sabem en aquest sentit que Rokas és un mestre (molt jove) a l’hora de dividir la bola en aquest tipus d’accions. Avui al primer quart ja estava en 5 assistències.
De la mateixa manera, tots dos han respost amb un alt volum d’anotació: Sato 13 punts, Rokas 12. El més impactant de tot? Veure a Jokubaitis anotar una safata atacant la seva mà dolenta (miracle!).
Un anotador compulsiu que caldrà explotar
Kameron Taylor serà sense cap mena de dubte el líder ofensiu exterior d’aquest equip. Al nord-americà li cauen els punts de les mans i té els recursos per anotar de moltes maneres possibles. Avui 10 punts amb un volum de tir tampoc excessivament elevat.
El cas de Kameron Taylor és semblant al de Harding i Bortolani amb el Manresa. Tots tres esdevindran peces essencials per a les capacitats ofensives dels seus respectius equips. En el cas gironí especialment més, sobretot tenint en compte que cap dels tres bases respon a la característica d’anotador i que altres jugadors que formen part de la rotació exterior no gaudeixen ni de l’experiència ni els galons per assumir un volum de tir elevat (cas de Hanzlik).
