Connecta amb nosaltres

BÀSQUET FEMENÍ

Les claus de l’Embutidos Pajariel Bembire 46-77 Spar Girona

Repassem les claus de l’Embutidos Pajariel Bembire 46-77 Spar Girona.

Comparteix

Les claus de l’Embutidos Pajariel Bembire 46-77 Spar Girona

L’Uni deixa bones sensacions en el primer partit d’Alfred Julbe a càrrec de la banqueta catalana davant el Bembibre (46-77)

Font. FEB.

El cilce d’Alfred Julbe com a entrenador de bàsquet femení no podia haver començat de millor manera. L’Spar Girona tenia pendent el partit d’avui corresponent a la jornada vuit disputada durant el transcurs de la setmana passada degut a que, també, havien de jugar la fase prèvia de l’Eurolliga. El viatge fins a El Bierzo ha estat un breu tràmit pel conjunt català que ha estat impecable des del triple (9/16) i amb unes consignes clares que encaixen en el que pot estar buscant la directiva del club: transicions ofensives ràpides i pressió a camp contrari.

Les dues jugadores més destacades de l’Spar Girona han estat Sonja Vasic amb 14 punts, 11 rebots, 4/5 en triples i 20 de valoració i l’aler-pivot, María Araújo, amb 11 punts, 14 rebots i 22 de valoració.

Pel bàndol local, sumen una altra dura derrota però continuen mostrant que tenen una base jugadores joves i amb molta projecció. Les jugadores nacionals com Laura Méndez (ex GEIEG) o la canària Mongomo han gaudit de minuts de qualitat quan han estat sobre el parquet. Tot i així, la que ha destacat més del Bembire ha estat la pivot, Camara, anotant 12 punts amb una alta eficàcia des dins l’ampolla (6/9).

Córrer, córrer i córrer

Amb Alfred Julbe com a entrenador hi ha hagut vàries coses sobre el parquet que no han canviat sobre el parquet com la defensa o les continues possessions en què la pilota s’ha posat al pal baix per començar a jugar des d’allà o inclòs finalitzar tant Julia Reisingerová com Sonja Vasic -les dues millors d’esquena a cistella-.

Un dels trets diferencials que hem vist en comparació l’Uni d’Eric Surís, ha estat l’alt ritme de joc que ha buscat imposat les jugadores locals a través d’atacs molt ràpids en estàtic si no es pot sortir al contraatac.

Per aquest estil de joc, Alfred Julbe no pot tenir a dues bases tan diferents però que vagin tan bé dins d’ell per poder executar-lo a la perfecció com són Chelsea Gray i Laia Palau. Entre aquest parell de monstres aglomeres una visió de joc i una tècnica difícil de veure en algun altre equip d’Europa. El ritme que s’ha encarregat d’impartir avui ha estat vertiginós.

Sense deixar respirar el rival

Si amb l’Eric Surís el que es buscava era impartir una dura defensa a camp propi tancant sempre el carril central de la pista, amb Alfred Julbe és tot el contrari. Durant quasi els 40 minuts del partit les jugadores del conjunt català han apretat en defensa en tot moment tan si la pilota començava sacant-se des de la línia de fons o banda o si seguia en moviment després d’un rebot defensiu local.

En definitiva, en només un partit ja hem pogut veure dos aspectes tàctics del joc que canvien per complet la forma de jugar de l’equip, a la qual ja estava acostumada, però sense deixar males vibracions entre l’afició.

Veurem, però, si a la llarga es pot mantenir aquest nivell d’exigència en defensa tant alt quan el calendari es vaig fent més carregós pel número de partits disputats i amb rivals de més entitat com poden ser Perfumerías Avenida o Araski.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »