El Barça ha sortit victoriós de la duríssima batalla viscuda aquest vespre a l’Ulker Arena gràcies a un buzzer beater d’un Mirotic que, tot i no tenir la seva millor tarda, ha fet el que se li demana a un jugador de la seva magnitud: ser determinant quan cal ser-ho. Després d’un inici que incitava a pensar que avui acabaria la imbatibilitat, els de Saras han començat a picar pedra anant al descans per davant en el marcador amb un dels millors quarts a nivell defensiu de la temporada. A la represa, la igualtat ha estat la tònica dominant i ha acabat guanyant qui menys errors ha comès. I qui tenia a Nikola Mirotic, és clar. Els blaugrana sumen un valuós triomf en una setmana difícil amb dues sortides com les d’avui i les del dijous a Tel Aviv (20:05h). Els turcs, per la seva part, no aixequen cap i segueixen sent un equip ple d’estrelles amb un líder que no és capaç de formar una constel·lació.

Sense resposta per a Jan Vesely

La posada en escena del Barça ha estat molt freda. El conjunt de Jasikevicius s’ha vist intimidat per l’ambient turc i no ha tingut capacitat de contrarrestar l’excel·lent nivell de Jan Vesely, que molt ben envoltat per Nando De Colo i Pierriá Henry ha trobat situacions còmodes de finalització. Ha fet mal prop del cèrcol i des de la mitja distància. El percentatge d’encert pròxim al 80% d’encert reflectia la seva superioritat contra l’emparellament inicial, Sertac Sanli, que no ha trobat encert ofensiu i ha estat sempre fora de posició. Brandon Davies tampoc ha pogut neutralitzar-lo en els primers compassos i ha hagut d’abandonar el parquet aviat per les dues faltes comeses, i la parella formada per Rolands Smits i Nikola Mirotic tampoc ha estat l’antídot desitjat.

Més enllà de la cobertura a Sanli, hem vist alguns dels pitjors minuts del Barça en transició defensiva. Mala ocupació de les cantonades, carril central buit i absència de pressió a un equip amb diversos generadors capaços de portar la pilota en ritmes alts. El Barça ho ha ajustat magistralment al segon període gràcies a la tasca gairebé perfecta de Rokas Jokubaitis -poc lluït en atac, àgil i contundent darrere-, les indicacions precises de Sarunas Jasikevicius i la rapidesa de Rolands Smits i Nigel Hayes, que han estat molt més atents als recorreguts traçats pels turcs. D’aquí que en el segon període el Barça hagi encaixat tot just 9 punts.

Nick Calathes com a forma d’entendre la vida

El Barça tampoc havia trobat el to adequat en el primer període en atac. La dificultat per connectar amb Nikola Mirotic prop del cèrcol, així com el ritme impropi del dia a dia de l’equip i l’absència de circulació de pilota, han facilitat molt la feina d’un Fenerbahce còmode tancant-se prop del cèrcol i aprofitant la capacitat de recorregut d’Achile Polonara. Els jugadors que han canviat la dinàmica del partit, més enllà d’un Cory Higgins que ja encadena dos partits més encertat, han estat Nick Calathes, que és el termòmetre de l’equip, i dos jugadors de tall marcadament obrer: Nigel Hayes i Rolands Smits.

El primer ha marcat diferències com a generador al pal baix. Ha atret ajudes i ha reforçat la superioriat física que té. La primera gran victòria de la temporada de Sarunas Jasikevicius és haver aconseguit integrar l’ex del Zalgiris a la posició de tres i que aporti una sèrie de virtuts noves a l’equip. Rolands Smits ha estat molt similar al de la temporada passada -en els punts àlgids: molt gladiador en la lluita pel rebot ofensiu, poc ortodox però contundent en el joc al pal baix i puntual per rebre la pilota en circulacions pel perímetre.

A la represa, el Barça ha tingut flaixos del curtcircuit ofensiu dels primers deu minuts i ha mostrat una inoperància ofensiva preocupant per moments. Però Sarunas Jasikevicius ha edificat un equip capaç de sobreviure tot i estar erràtics, perdre moltes pilotes i tenir a moltes de les peces fora de ritme de partit. Calathes i Davies han fet ús de la seva privilegiada capacitat de lectura del joc en moments d’encallament general, amb dos problemes molt marcats: Kuric no era capaç d’obtenir avantatges i Mirotic era totalment fora de partit. El to defensiu ha baixat i l’equip ha patit molt per mantenir a ratlla un Guduric que ha triturat als blaugrana en situacions de close out, sent l’element que ha donat sentit a la ofensiva turca. A més, la dinàmica aportació de Hazer, vertical i rapidíssim en transició ha fet que Fenerbahce tornés a tenir opcions serioses d’endur-se la victòria.

Rolands Smits, supervivència pura i dura

Quan la ofensiva del Barça pràcticament agonitzava, el letó s’ha posat l’equip a l’esquena per moments. Ha secat Vesely i Booker per dins i no li ha tremolat el pols en anotar tres cistelles clau a mitjans del tercer quart en atacs molt malt jugats pel conjunt català. Smits en aquests partits es mou com pocs jugadors: és un soldat que es creix quan toca dia de trinxeres i Saras li ha recompensat mantenint-lo a pista fins als últims tres minuts. L’any passat va decaure en moments importants de la temporada i l’equip, en cert punt, ho va notar. Tenir a un Smits amb confiança i sentint-se capaç de fer coses és primordial, i més en dies on Mirotic no està massa fi.

Arribats a l’últim període amb 48-49 al marcador, el Barça ha crescut ofensivament des de la individualitat. Higgins ha encadenat dos minuts d’aquell geni que és indefensable, que quan anota el primer saps que anotarà el segon i que com més apretava l’Ulker Arena més possibilitats hi havia de que anés dins. La seqüencia de dos triples i dos tirs lliures ha obert una petita escletxa -que en aquest tipus de partit pot ser determinant- pels de Saras, però el talent de Marko Guduric ha fet que arribéssim als últims tres minuts amb un final a cara o creu. Imprecisions, mans, contactes, faltes clares no assenyalades als dos cantons.. final digne i típic d’una pista com aquesta. Vesely ha aprofitat que Davies tenia problemes de faltes i ha posat per davant als seus, però aquest li ha tornat amb cinc punts seguits i un triple inclòs demostrant que Brandon Davies té poques coses, o cap, a envejar als altres pivots del continent. El propi Davies semblava haver recuperat la pilota quan el conjunt de Djordjevic jugava per empatar però Booker ha caçat el rebot i ha esmaixat a la cara de Higgins en una de les accions del que portem de temporada.

I al final, el talent de Nikola Mirotic.

1/3 en tirs de dos, 0/6 en triples i quatre pèrdues. Aquesta era la carta numèrica de Nikola Mirotic fins als últims sis segons de partit. I el que se’ls demana a aquest tipus de jugadors és que facin justament el que ha fet el montenegrí: decidir sense importar el camí previ demostrant qui és determinant a Europa. En una pissarra pintada per Higgins (amb una falta clara que els àrbitres s’han menjat), Kuric ha rebut escorat i ha donat, en una bona decisió, la pilota al pal baix per l’ex dels Pelicans. Mirotic s’ha girat sobre el seu eix dret i ha col·locat la sisena victòria pel Barça en una demostració de talent. Amb un Mirotic qüestionat en moments calents el que ha passat avui a Istanbul pot ser un punt d’inflexió.

Aquesta victòria és or. En un partit similar al d’Olympiakos pel que fa a sensacions i rival, sumar quan no fas bons partits i davant rivals tan durs i feixucs és sempre positiu. Ara, vol cap a Tel Aviv, que això no para. Els blaugrana seguiran liderant la classificació una jornada més i Saras segueix demostrant que el seu equip, passi el que passi, no es descomposa.