El Lenovo Tenerife ha encetat el segon dia de la Copa del Rei a Badalona. Continuem on ho vàrem deixar. Ritme alt, joc intens i un encert des de la llarga distància digne d’admirar. Als quatre primers minuts de partit ja s’havien anotat set triples en total. Tant el Lenovo Tenerife com el Gran Canaria són equips molt corals, on el conjunt predomina de forma clara davant de l’individual. Aquest partit ha reflectit l’estil de joc dels dos equips.

L’experiència marca la diferència

El Lenovo Tenerife ha demostrat perquè es tant solvent. I, també, perquè ho és sempre. Jaime Fernández, amb deu minuts de joc, ha sigut capaç d’anotar 16 punts amb uns excel·lents percentatges de tir. El base-escorta, ha acabat amb 26 punts i 24 de valoració. Ha posat l’ingredient extra en aquest equip tan coral i generós. L’equip local, el Lenovo Tenerife, ha tingut estones on dominava per més de 17 punts d’avantatge a la primera part del partit.

Tot i la diferència als vint primers minuts, el Gran Canària no ha posat les coses gens senzilles, d’aquí ve el mèrit del Lenovo Tenerife. Tot el partit jugant minuts de qualitat, sense perdre el Nord en cap moment i buscant els tirs que toquen, sense inventar res. El joc comença amb el cervell de l’operació, els bases, on busquen generar primer pels seus companys i llavors, si fa falta, executar. Tenint aquests perfils de base -incloent el seu do per la passada-, els companys no els esperen, sinó que treballen sense pilota, respectant els temps d’execució per així, finalment, fer entrar la pilota dins de la cistella.

Per part de l’equip de Jaka Lakovic, han tingut moltes dificultats per anotar en atac estàtic. Al detectar aquest problema, han volgut posar la pilota al pal baix a jugadors com Miquel Salvó i Damien Inglis, idea que executen amb assiduïtat, per tenir tirs clars i d’alt porcentatge. A més a més, ambdós jugadors són capaços d’obrir la pista invertint encara que ja estiguin trepitjant pintura.

Nico Brussino anul·lat

El Lenovo Tenerife ha jugat un gran matx, a la gran majoria dels apartats. Així i tot, és obligart parlar de la gran defensa que han aplicat sobre Nico Brussino, el jugador més en forma del Gran Canaria. Crec que és important donar valor aquesta defensa perquè el jugador argentí no s’ha amagat en cap moment, ha lluitat, s’ha barallat i ho ha intentat de totes les maneres possibles, per sumar i ajudar als seus companys de pista.

L’aler de 205 centímetres té un promig de 10,7 punts a la Liga Endesa. Doncs bé, ha acabat l’eliminatòria amb 0 punts, amb cap tir de dos intentat i nomś un triple llençat en vint-i-cinc minuts de joc. Esborrat ofensivament del partit. Tot i això, ha acabat amb vuit de valoració, per com he dit, no ha deixat de provar-ho fins que el seu entrenador l’ha assentat a la banqueta.

L’encarregat d’aquest treball té nom i cognoms, el protagonista d’aquest treball fosc però imprecindible ha estat Elgin Cook. La defensa s’ha basat en tenir un alt nivell físic durant tot el partit, amb o sense pilota el jugaodr argentí havia de trobar-se incòmode. A les situacions que Nico tenia la pilota, Elgin passava per davant dels bloquejos directe sempre. Fet necessari per evitar situacions favorables de tir exterior. Nico Brussino és l’autor d’una de les estadístiques més surrealistes de la lliga. Va anotar 35 punts sense cometre cap error. En canvi, quan Nico ha estat el protagonista del sistema ofensiu, no ha tingut la pilota entre les mans i s’ha buscat el seu llançament exterior, la norma era perseguir al jugador. Mai evitar el bloqueig per tallar la passada, perquè Nico és un jugador molt físic. Recordem la seva altura.

Tot i perseguir al jugador argentí, Elgin Cook ha sigut capaç de canviar el full de ruta del jugador en base els contactes del seu tronc superior, creant-se el seu propi espai. Aquests quilos de més, sumat a la seva lateralitat, han esborrat a Nico Brussino.