El Lointek Gernika es classifica per primera vegada a la seva història a una final de Supercopa després de superar per 68 a 62 al València Basket.

Font: Baloncesto España.

La primera semifinal no ha pogut acabar millor pels interessos bascos. I, també, pels aficionats al bàsquet femení. Partit brillant, ajustat i amb pròrroga inclosa. Sobre el paper, el València podia partir amb una lleugera avantatge però això s’ha de saber demostrar dins el parquet.

La gran arrancada del València feia pensar que el partit seria totalment diferent a com ha anat, posant-se 12 a 0 en els primers cinc minuts d’enfrontament. No obstant això, l’aparició de dues jugadores que vestien de vermell i blanc ha servit per donar un gir de 180º al partit. Rosó Buch, amb 20 punts, i Margarett Roundtree, amb 15, han estat les culpables.

El tàndem Rosó-Roundtree

L’inici del València ha estat imperial. A través d’una circulació de pilota vertiginosa i un Gernika que havia sortit mig adormit, les de Rubén Burgos s’han arribat a posar amb un parcial de 0 a 12. No ha estat fins a un 2+1 de Rosó Buch i les posteriors entrades en pista de Paula Ginzo i Margarett Roundtree que el quart ha canviat per complet. Amb la catalana fent de base i aquesta parella interior el Gernika ha respós amb un parcial de 9-0 que les ha posat dins el matx de cop. Sis punts consecutius de Roundtree, han ajudat a que acabés la primera part amb 11.

A la segona part, l’americana no ha brillat tant però ha seguit sent fixa a la posició de “4”. Aquí ha estat on ha començat el festival de la Rosó Buch. A mitjans del tercer període ha encadenat dos triples consecutius que han servit per agafar la primera renta “gran” al marcador per les de Maloste. Pel mig, alguna aportació ofensiva de Bjorklund (11 punts) ha ajudat a mantenir al conjunt amfitrió dins el partit.

A la pròrroga, no han baixat els braços. Tot i l’evident cansament físic de les jugadores a causa de la gran quantitat de minuts que portaven a les espatlles les mateixes protagonistes dels primers 40 minuts han seguit igual. Liderant l’equip. Al final, el seu esforç ha valgut la pena per posar per, primera vegada a la història, el Gernika a una final de la Supercopa per un ajustat 68 a 62. Rosó Buch ha acabat amb 20 punts i Margarett Roundtree amb 15.

La lesió de Raquel Carrera

Un dels grans projectes de jugadora de bàsquet dins el panorama estatal no havia pogut tenir millor inici amb el València. Raquel Carrera ha començat amb una energia i ambició digne del que vol ser en un futur. Incisiva i rematadora en atac i amb personalitat en defensa estava resultant ser de les millors del conjunt dirigit per Rubén Burgos.

El pitjor, per ella, estava per arribar. Quan faltaven 45 segons perquè acabés la primera part, una acció desafortunada ha fet que s’acabés regirant el turmell esquerre sense poder tornar a entrar en pista. La seva cara de dolor era preocupant. I més ho ha estat quan no ha pogut sortir pel seu propi peu del parquet. Inici estrellat per la interior en aquesta nova etapa de la seva, de moment, curta carrera.

17,6%.

Normalment, quan veus aquest número en un full d’estadístiques és preocupant, com a mínim. El conjunt taronja ha acabat el partit amb un trist 3/17 en triples. El que vindria a ser un 17,6% en percentatge. Han demostrat tractar millor la pilota i saber trobar més espais per triar alliberades però no han aprofitat. Rebecca Allen ha estat la que més n’ha fallat tot i anotar-ne dos (2/7).

En general, com bé dic, el partit del València ha estat de notable alt però fallar tants triples en un partit tan ajustat pot acabar sent criminal com ha acabat resultant avui. No ha de ser molt preocupant aquesta estadística perquè dies dolents els pot tenir tothom, però ha de servir com a alerta a que no es poden relaxar contra els grans si volen fer el pas definitiu dins la lliga.