Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

Les claus del Madrid 85-Lenovo Tenerife 79

El Madrid és el primer finalista de la Copa del Rei.

Comparteix

Les claus del Madrid 85-Lenovo Tenerife 79

Victòria del Madrid contra el Lenovo Tenerife per 85 a 79. Els homes de Pablo Laso ja són a la final de la Copa del Rei. La vuitena consecutiva. Aquesta dada serveix per resumir molt bé la capacitat que el bloc que el Madrid ha conservat al llarg dels darrers anys té per respondre en escenaris d’exigència. Amb símptomes de desgast evidents, jugadors tocats ja des d’abans de l’inici de la competició, un nucli dur visiblement envellit i un marcador que els ha arribat a situar a 17 punts de desavantatge, la plantilla blanca ha aconseguit sobreposar-se a una dinàmica molt adversa i imposar-se arribant, fins i tot, a governar en el final de partit. Dignes d’estudi.

 Pablo Laso, un tècnic excepcional

La feina psicològica de Pablo Laso en aquesta Copa del Rei és excepcional. Des de la resposta esportiva a totes aquelles veus que no el donaven per favorit contra València fins a l’exercici de supervivència amb molt bon bàsquet i veterania tenint una plantilla cansada i mermada.

Si contra València va protagonitzar un cop de puny damunt la taula que va sorprendre a molts per la manera de manar des del primer moment, contra Tenerife els blancs han hagut de capgirar una situació adversa sense tenir cap tram d’excessiva inspiració ofensiva coral. Baixant el cul, confiant en la constància de Gabriel Deck i centrant les decisions clau en el de sempre: Sergi Llull. Pablo Laso ha prorrogat el temps de marge per afrontar la regeneració blanca i ha donat una nova oportunitat als de sempre, que, com sempre, no li han fallat.

Txus Vidorreta i el soroll

Un dels detalls que més ha cridat l’atenció des del primer moment del partit ha estat la mentalització del tècnic de Lenovo Tenerife, Txus Vidorreta. Ha demanat als seus homes des de l’inici que fessin soroll i que es posessin al nivell de comunicació i intensitat que hi havia hagut en l’anterior duel entre els dos equips que va mostrar la banqueta del Madrid. Mentre la inèrcia positiva s’ha mantingut, els jugadors ho han fet. A mesura que Madrid ha eixugat distàncies, la tensió s’ha relativitzat. El bàsquet és qüestió de dinàmiques anímiques en gran mesura, i en dies així es veu més que mai.

Sergi Llull, un jugador d’època

És possible que ja haguem vist els 50 millors partits de Sergi Llull. Tindrà cada vegada més problemes per mantenir la seva capacitat de producció durant llargues estones i la seva presència, amb el pas dels mesos, anirà esdevenint més puntual. Quan no pugui més, el Madrid haurà de buscar un nou referent. Mentrestant, però, continuarem gaudint de tardes com la d’avui.

Llull ha estat fonamental per desembussar els blancs en la remuntada. Ha descongestionat el joc a través de penetracions, ha habilitat companys i ha anotat llançaments fonamentals. Les explosions de talent que a dia d’avui encara mostra, estigui més o menys cansat i limitat pel context, són totalment independents de l’edat. És boníssim. I suma una altra final. Quin tiu.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »