Connecta amb nosaltres

BARÇA

Les claus de la Penya 82 – 92 Barça

El Barça suma la  23a Lliga Catalana de la seva història després de superar a la Penya.

Comparteix

Les claus de la Penya 82 – 92 Barça

El Barça suma la  23a Lliga Catalana de la seva història després de superar en un partit molt ajustat i amb cert protagonisme arbitral al Joventut de Badalona.

El partit ha començat amb molt bones sensacions per la Penya. Els dos equips han sortit amb jocs interiors especialment alts (Tobey i Sanli pel Barça i Ellenson i Tomic per a la Penya) i això ha marcat els primers compassos de partit. El joc interior de l’equip de Carles Duran s’ha mostrat especialment dominant en els primers instants de quart: Ante Tomic (4), Henry Ellenson (10) i Simon Birgander (2) han anotat els primers 16 punts de la penya.

Després de temps mort i amb l’entrada al partit de Vesely, el Barça ha sabut reaccionar i ha acabat tan sols 4 a sota al final del quart.

A l’inici del segon, l’anotació de la Penya ha mantingut la mateixa dinàmica amb una alta dependència del joc interior. Al descans, 30 dels 37 punts eren responsabilitat de Tomic, Ellenson i Birgander. Tot i això, el Barça ha respost molt bé a l’intercanvi de cops gràcies especialment als triples d’Abrines. A la mitja part 37 –  41 pel conjunt blaugrana.

A la represa, el Barça ha posat la directa en el marcador. L’equip de Saras ha aprofitat les ocasions en què ha pogut córrer i ha millorat la fluïdesa en el moviment de pilota. Tant Higgins, com Lapro com Kuric han sabut executar en totes aquestes ocasions els llançaments oberts que han sabut generar i el conjunt culé ha ampliat el marge en el marcador

Finalment, un últim tram de partit dominat exclusivament per Kalinic ha servit al Barça per acabar de rematar la final i revalidar el títol 3 anys després.

Joc interior

A nivell personal, he de dir que porto qüestionant la rotació interior  al 4 de la Penya tot l’estiu. William Howard (avui baixa per lesió) em sembla un 3 pur i Henry Ellenson havia jugat la majoria dels seus minuts a l’Obradoiro al 5. Juntament amb Maronka i amb l’ajuda de Parra (que previsiblement disputarà la majoria dels seus minuts al 3), la Penya ha de gestionar la rotació al 4.

Doncs bé, a l’espera de veure a William Howard, avui Henry Ellenson ha exhibit arguments per rebatre les meves idees.  El nord-americà és un 5 alt però amb molt bona mà, fet que exhibeix de problemes de spacing al Joventut quan ell i Tomic comparteixen pista. Així doncs, el croata ha disposat de l’espai que necessita a la pintura tant per treballar com per generar des del pal baix.

En defensa, el Barça tampoc ha sabut penalitzar l’escassa mobilitat lateral d’Ellenson. El club blaugrana ha disputat també molts minuts amb dos 5 grans i, així, no podia castigar l’emparellament.

Substituir a Nikola Mirotic és molt difícil

Tal com vam poder apreciar ahir, Saras Jasikevicius està provant moltes combinacions de jugadors possibles per a la rotació interior a l’hora de suplir a Mirotic. El què ha posat en evidència el partit d’avui davant de la Penya és  que hi  ha configuracions de plantilla que manquen de viabilitat.

Ara bé, a l’hora de la veritat, Saras ha abandonat la idea dels dos cincs i ha cedit el 4 a Nikola Kalinic. Amb un ampli tram de minutatge en la rotació interior, el serbi ha trobat molts punts quan atacava de forma vertical la cistella. Al final, 11 dels seus 17 punts han estat obrats a l’últim quart.

A nivell de rellevància i impacte, Kalinic ha estat el millor del partit. Al final però, Nico Laprovittola ha estat escollit l’MVP del partit.

La contribució dels exteriors

Guanyar un títol amb tan sols tres homes és molt difícil. Amb els escassos 4 punts de Feliz, els errors de triples de Ribas i l’aparició tardia de Guy, la Penya ha desaprofitat 3 de les seves principals amenaces en atac.

Sigui com sigui, la Lliga Catalana ha servit per a confirmar les sensacions que teníem tots amb Kyle Guy. L’escorta nord-americà és clarament un dels jugadors més diferencials en atac amb capacitats per anotar amb o sense bot. Després d’aquesta pretemporada es postula com a un dels potencials relleus de Dzanan Musa com a futur MVP de l’ACB.

La definició pura de 3 & D

Sense cap mena de dubte, una de les raons per les quals el Barça s’ha emportat aquesta edició de la Lliga Catalana ha estat l’actuació d’Àlex Abrines en el primer temps. Una de les premisses que havia de seguir el Barça per emportar-se el partit era aturar a Kyle Guy. Sergi Martínez ha estat el primer home encarregat de frenar a l’escorta nord-americà però la necessitat de punts en atac ha precipitat la seva substitució al primer quart.

En aquest context de partit ha aparegut de manera essencial Àlex Abrines, que ha complert amb moltíssimes garantíes com a stopper de Guy i ha aportat una bona quantitat de punts des del triple en moments importants de la primera part del partit.

Amb la situació més ben encaminada, a la segona part la participació del balear no ha estat tant rellevant. Kyle Guy ha acabat trobant la punteria tard i Kuric i Lapro ja havien trobat l’encert.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »