Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

Les claus del Real Madrid 85 – València Basket 74

Victòria per 85 a 74 del Madrid contra el València. Els blancs són semifinalistes.

Comparteix

Les claus del Real Madrid 85 – València Basket 74

La jornada inaugural de la Copa del Rei s’ha tancat amb el plat fort dels quarts de final: l’eliminatòria entre el València Basket i el Real Madrid. S’havia debatut molt sobre l’estatus de favorit del vigent campió per la present edició del torneig durant els dies previs al partit per les baixes que arrossegava i la tendència a la baixa de les darreres setmanes, però Pablo Laso ha sabut tancar files i els seus homes s’han sobreposat des del primer moment al bloc de Ponsarnau, que ha estat esclau d’un inici fred. Una errada imperdonable quan jugues contra un adversari amb tantes taules. El resultat, 85-74 favorable al Madrid, fa justícia al que hem vist al parquet.

Gabriel Deck i Pablo Laso han estat les dues referències del plantejament blanc. El tècnic ha hagut de gestionar el paper de Walter Tavares durant el primer temps, que ha estat excessivament limitat pel criteri arbitral, però tot i així ha aconseguit construir un entramat defensiu molt sòlid. L’argentí, per part seva, ha estat el líder executor de la disciplina blanca: no és només que hagi aportat els punts (23) a les franges de producció pròximes al cèrcol de sempre sinó que s’ha animat a extrapolar la seva amenaça més enllà d’aquestes demarcacions, fins al punt d’intentar sense èxit un volum molt elevat de llançaments exteriors. Entre ells dos i l’ordre de Carlos Alocén, cada dia més còmode com a director d’orquestra, el Madrid ha aconseguit superar la maledicció del campió.

L’entrada al partit de València

S’havia parlat moltíssim sobre si el Madrid era un favorit postís, i el més probable és que Laso veiés les orelles al llop i hagi fet servir aquests estímuls negatius per reforçar l’orgull i l’autoestima de l’equip. Que el Madrid no és el de temporades pretèrites, ni tan sols el de fa uns mesos, és una obvietat, però també ho és que és l’equip dels vuit que integren la competició que més ADN de campió té i que els jugadors estan sobradament capacitats per rendir en fases comprimides en escenaris d’exigència. I així ho han demostrat.

València ha sortit sense la tensió que requereix un duel d’aquesta volada. Ponsarnau ha plantejat erròniament els conceptes d’intensitat i desplegament i ha hagut de reordenar la rotació sense Derrick Williams. Els millors minuts ofensius de l’equip han estat amb Van Rossom i la sensació és que, en global, els moments de cada canvi han estat anticlimàtics. Indirectament, ha posat pals a les rodes dels dos intents de reacció del Madrid. Ell i Klemen Prepelic, que ha estat artífex de la reacció blanca a partir del 40-33 (o similar) i que ha abusat del tir exterior quan els valencians, a mitjan tercer quart, s’han posat 59 a 49.

Deck, Thompkins i Alocén

Tot i la restricció de Tavares, el Madrid ha cimentat la seva obra d’aquesta nit en tres jugadors que han aportat un plus bàsic en posicions en les quals el València flaqueja: Alocén ha governat el partit durant el primer temps, Deck ha produït tal com descrivíem a la introducció i Trey Thompkins ha estat l’excepció al desencert generalitzat dels blancs en la línia de tres punts. Ha fixat una posició, ha obligat al València a fer basculacions a destemps i ha verticalitzat el joc oferint línies netes d’execució.

El Madrid ha de renovar el nucli dur del projecte, sens dubte. És obligatori que en algun moment hi hagi una regeneració. De totes maneres, l’estructura i la capacitat dels jugadors per implementar els sistemes de memòria en moments clau facilita que especialistes i homes en vies d’integració puguin destacar en moments clau. Laso fa les coses molt fàcils i té jugadors que, tot i que les cames a vegades ja no responguin com fa pocs anys, continuen anant processant el bàsquet a una velocitat molt alta. El nivell d’Alocén, que és un valor a l’alça que cada dia s’assaboreix millor, és una de les grans notícies de la temporada.

MVP: Pablo Laso (10)- Exemplar

Cada vegada hi ha més gent que considera que Pablo Laso està havent d’extremar les característiques del personatge que -qualsevol entrenador de bàsquet- interpreta per refrescar els seus conceptes a uns jugadors que és possible que tinguin la panxa plena i notin el desgast mental i físic, però la realitat és que pocs entrenadors interpreten millor que ell les competicions que es disputen en cicles curts. Avui, sense Garuba i amb Tavares limitat, fins i tot ha aconseguit que Reyes -inèdit- aportés i que el seu equip fos capaç de gestionar un avantatge durant 40 minuts.

El partit contra Tenerife serà una altra història, però els blancs tenen temps per recuperar-se i no han necessitat apel·lar a la seva clàssica èpica, aquell concepte que els més místics creuen que s’esgota o que no es pot fer servir amb freqüència. Segurament era conscient del que es comentava sobre les seves aspiracions i, si és així, estic convençudíssim que ho haurà fet arribar de la manera adequada al vestidor. Mai subestimis el cor d’un campió.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »