L’Spar Girona ha atropellat a l’Ensino de Lugo en el segon partit amb Alfred Julbe a la banqueta
Font: David Subirana.
Segon partit de l’era Julbe i continua el rentat de cara de l’Spar Girona, que s’ha imposat per 88-53 a l’Ensino de Lugo. Ha estat un altre entrenament amb marcador per les gironines, que han seguit demostrant que el ‘hype’ inicial d’una plantilla amb noms com el de Chelsea Gray, Sonja Vasic o Laia Palau era més que justificat. Sols faltava un bon catalitzador, com ho està sent el nou tècnic.
Només porta dos partits Julbe a la banqueta gironina i no gaires més entrenaments. Tot i això, sembla que les jugadores -les 12- ja tenen clares les seves consignes: joc ràpid sense por a tirar, defensa intensa els 40 minuts i zero egoismes.
El resultat? Un partit sense història, més enllà d’admirar la ‘guerra’ de highlights entre Chelsea Gray i Laia Palau. Les dues bases vermelles hagueren fet aixecar Fontajau de ben segur amb la seva màgia en forma d’assistències impossibles si no fos per les restriccions sanitàries que han fet que per primer cop aquesta temporada no hi hagués públic a Fontajau.
Per feina des de l’inici per primer cop a casa
Estàvem acostumats aquest any a veure l’Uni sortir gairebé amb lleganyes als ulls aquesta temporada a Fontajau, on no havia aconseguit encara firmar un partit rodó malgrat l’escalf de l’afició. Avui, però, la imatge ha estat completament diferent. L’Spar ha sortit per feina amb els conceptes molt clars i sabent on eren els seus avantatges.
Així, l’Uni, conscient de la seva major profunditat de banqueta, ha sortit amb una defensa agressiva, pressionant a tota la pista en alguns trams de partit, prioritzant el joc al contraatac i posant pilotes a la pintura en estàtic.
Les gironines, també han buscat, per fi, generar avantatges fent baixar Chelsea Gray a la pintura. La californiana ha sabut aprofitar a la perfecció el fet que en els canvis defensius molts cops es quedava emparellada amb la menuda Stancev. Aquesta via, que amb Surís no havíem vist, ha donat molts fruits a l’Uni, tal com ho fa també als estius a les Sparks de la WNBA.
Amb tot això, l’Uni de seguida ha posat la directa, impulsat per les moltes pilotes robades -dues de seguides han donat 4 dels 6 primers punts-. El parcial als cinc minuts era de 10-2 i en acabar el primer quart ja era de 18-8.
Això ha estat gràcies també, per segon partit consecutiu, a la gran superioritat en el rebot respecte al seu rival amb María Araújo un altre cop com a líder en aquest apartat (9 captures).
Protagonisme per a la ‘rookie’ Júlia Soler
Si algun missatge ha deixat Julbe clar en aquests dos partits que duu a la banqueta gironina és que no té encasellada a cap jugadora. Tampoc la ‘rookie’ Júlia Soler, que per primer cop a la temporada ha jugat abans dels últims minuts de partit.
La de Banyoles ha sortit a pista a l’equador del primer quart, sent un dels fins a 4 canvis que ha introduït el nou tècnic en la primera finestra. Soler acabaria jugant un total d’onze minuts, més dels que havia jugat fins ara.
La gironina ha firmat un partit de menys a més, en el que se li han notat els nervis i el poc rodatge. Tot i això, Julbe s’ha mostrat confiat amb la jove jugadora, animant-la i seguint donant-li oportunitats malgrat els errors de novella. Així, a l’últim quart, Soler ha encadenat bons minuts, aconseguint dos punts en una cistella gens fàcil, que de ben segur forma part dels moments destacats del partit.
Joc fluid, anotació coral
En el segon quart, l’Spar Girona ha trencat definitivament el partit aconseguint al final d’aquest el màxim avantatge fins al moment (+24), que aniria creixent fins a superar en alguns trams de la segona meitat els 30 punts.
A diferència de molts partits anteriors, no han estat les individualitats les que han empès l’equip. En aquest cas ho ha fet la fluïdesa en el joc. Les gironines han circulat molt bé la pilota amb el resultat que totes les jugadores han tingut el seu moment per brillar.
María Araújo, que segueix creixent exponencialment, ha estat la màxima anotadora amb 13 punts (4/5 en tirs de camp i 2/2 en triples). També Reisingerova ha tingut moments dominants en la pintura (4/5 en tirs de camp i 9 punts. Les tiradores, Firda Eldebrink (12 punts) i sobretot Pao Ferrari (3/4 en triples en el tercer quart) han estat també encertades.
A més, Elonu ha tornat a mostrar la seva millor versió, aquella que inspirava tanta seguretat l’any passat (10 punts 5/6 en tirs de 2) i Giedre Labuckiene ha continuat consolidant-se com una molt bona alternativa a la pivot txeca.
El ‘show’, de les mans de Gray i Palau
Menció a part mereix la direcció de joc. Avui no han coincidit a pista Laia i Chelsea sinó que s’han anat passant la vareta. Abonades a les jugades espectaculars, ambdues han regalat passades de tots sabors: sense mirar, d’esquena, des de camp propi…
I per si algú en té dubtes, sembla que Gray cada cop està més integrada en l’equip, no només deixant exemples de les seves passades i penetracions marca de la casa, sinó també des de la banqueta animant a les companyes com una aficionada més. També s’ha aixecat en les tres assistències seguides d’esquena i sense mirar de Palau, que han fet vibrar la banqueta local a l’últim quart amb el partit ja vist per sentència
En resum, aquest Uni il·lusiona. Ara, però, la competició s’atura durant dues setmanes per la finestra de seleccions i caldrà esperar fins al dia 19 per seguir veient la progressió de l’equip. En aquesta data, l’Spar Girona visitarà Logronyo per enfrontar-se al Campus Promete.
