Segona semifinal de la Copa del Rei de Badalona. Una Copa on el nivell dels participants està sent excepcional. L’Unicaja de Màlaga ha eliminat al Barça i al Madrid. És el primer finalista d’aquest torneig vibrant. Anem al tema que ens ocupa, la semifinal entre l’amfitrió, el Joventut de Badalona i el Lenovo Tenerife, que fa una setmana es va proclamar campió Intercontinental.

El Lenovo Tenerife jugarà la seva primera final de Copa del Rei contra l’Unicaja de Màlaga. 

Defensar de 45º a 45º

El Joventut de Badalona tenia molt clar el perill exterior que té en plantilla el Lenovo Tenerife. És el quart millor equip en percentatge de tirs de tres de tota la lliga, amb un 37,1% i, a més a més, és el setè millor equip donant assistències amb 17,6 per partit. Per aquests motius, els de Carles Duran han plantejat una defensa molt agressiva a les primeres línies. Han buscat cobrir la distància de 45º d’una banda a l’altre per tal de no deixar circular la pilota amb fluïdesa. Activitat de braços i mans, rapidesa en la lateralitat i, sobreto ha intentat moure la pilota a un costat o buscava la penetració es trobava amb el seu defensor enganxat i l’ajuda preparada tapant la via lliure cap a cistella.

La segona raó pel qual el Joventut de Badalona defensava de forma tan agressiva era perquè volia impedir l’arribada de la pilota a les cantonades. Sasu Sali, Jaime Fernández, i Aaron Doonerkamp, aquests jugadors tenen molt de perill quan els hi arriba la pilota a peus parats i amb temps suficient, que no és gaire, per aixecar el braç i sumar de tres en tres.

Font: ACB

Aquesta feina defensiva no ha començat aquí, sinó tot el contrari, aquest era l’últim pas. Primer de tot, s’ha hagut d’asfixiar el jugador que ha baixat la pilota a camp ofensiu. L’encarregat havia d’intentar complicar-li la vida de tal manera que comencessin els sistemes ofensius tard i de males maneres. Recordar que al Lenovo Tenerife compten amb Marcelinho Huertas i Bruno Fitipaldo, dos grans generadors. No era una tasca gens fàcil.

Per acabar de parlar d’aquesta defensa, l’últim pas que executava la Penya ha estat la sortida de les ajudes des de les cantonades. Quan el Lenovo Tenerife ha aconseguit fer arribar la pilota a la zona de 45º, sortia automàticament el jugador que defensava la cantonada per defensar la possible passada a la cantonada o el tir. Tot això, només era un segon de temps fins que el company recuperava la seva posició.

Joel Parra és un diamant

Fa malament molt poques coses i en algunes altres no s’hi deixa la pell. Joel Parra és un jugador incombustible. No estic descobrint res que no sapigueu a hores d’ara, però s’havia de dir i deixar clar. La Copa del Rei d’aquest jove aler està sent/ha estat d’un nivell molt alt.

En defensa no s’encarrega de defensar l’home que condueix la pilota, sinó tot el contrari, és el que tanca el costat dèbil per tallar la passada, robar la pilota o negar el pas al jugador que talla del costat contrari, fent el bodycheck. A més a més, sempre treballa per l’equip, la seva capacitat per capturar rebots és la prova.

En atac, no ha necessitat excessivament la pilota. Només en situacions de joc al pal baix. Juga molt fort d’esquenes, utilitza la seva envergadura per apropar-se al cèrcol i al ser esquerrà, sol ser un malson pels defensors. Anem fins al tir exterior, on s’ha de dir que encara és irregular. Pot tenir ratxes molt bones i de molt dolentes. Tot i aquesta flaquesa, tira ràpidament i amb molta elegància. Els esquerrans tenen aquestes coses.

Caràcter, el treu en qualsevol moment, perquè ell és així. Ho viu i s’hi desviu. El Joventut de Badalona treballa molt bé la padrera i, Joel Parra és l’últim diamant verd-i-negre.

A la final hi va qui ha comèt menys errors

Els tirs lliures han sigut els clars protagonistes d’aquest final de partit. Sí, per sobre de la jugada final que podia haver canviat el finalista. El Joventut de Badalona ha acabat el partit amb vint-i-dos tirs lliures anotats de trenta un llençats. Andrés Feliz ha escollit malament en una de les últimes jugades del partit on podia haver sentenciat l’eliminatòria. No l’estic assenyalant, però al final aquests errors es paguen molt cars, ja que, el bàsquet és un esport on tot importa, on els detalls són claus per obtenir els objectius.

El Lenovo Tenerife, una vegada més, ha demostrat la seva maduresa en el joc. No ha llençat la tovallola en cap moment. Ha tingut el cap fred en situacions més desfavorables quan la diferència al marcador era amplia i els moments més calents del matx s’han executat amb intel·ligència. Suficient per jugar demà la primera final de Copa.