Connecta amb nosaltres

+BÀSQUET

Les júniors de plata

Parlem de l’actuació de les jugadores d’Espanya al Mundial U17 femení.

Comparteix

Les júniors de plata

La Selecció Espanyola U17 aconsegueix una medalla de plata més que merescuda. Treball, disciplina, amor propi, confiança i cooperació han estat unes de les princpals claus per aconseguir una gesta que es recordarà durant temps. Jugadores que encara els falta un any de formació, però que de ben segur, en sentirem a parlar a curt termini.

Cristina Cantero, seleccionadora nacional, va elegir les dotze guerreres per lluitar pel campionat. Un equip molt compensat en les diferents facetes del joc i ben intregat col·lectivament. Un equip compacte.

U17F l FEB

Abans de començar a desglossar la participació d’aquesta generació, descobrim quines han estat les intregrants de les júniors de plata.

4. Iyana Martín (Segle XXI)

Base, 1.72 metres, 2006

Té un saber estar a la pista en moments complicats poc habitual per a una jugadora de 16 anys. Tant en el partit de vuitens contra Mali com en el duel de semifinals contra França,  es va posar l’equip a l’esquena. Ha estat el cervell de l’equip. Un luxe veure-la jugar i dominar els escenaris. La verticalitat cap a l’aro i els canvis de ritme són seus punts forts. Tot i ser un any menys que les altres, ha estat integrada en el quintet del torneig, sent la millor de la selecció. Quin futur ens espera.

6. Sofia Alonso (Ponce Valladolid)

Base, 1.72 metres, 2005

Ha tingut una partipació fluixa, degut a l’enorme estat de forma de Iyana i Conesa. Va servir de rotació i per fer descansar les titulars contra Egipte i Corea del Nord. En aquests dos partits vam veure que l’enorme talent d’Alonso és la visió de joc.

7. Laia Conesa (Segle XXI)

Escorta, 1.73 metres, 2005

Determinant en les dues parts del camp. Base molt exigent am ella mateixa, buscant la perfecció sempre. En defensa és molt agressiva i en atac llegeix molt bé les situacions d’arrencada, que ho compagina amb un notable tir exterior. Per mi, és més una escorta que una base. A part de l’innegable talent que té, el que més m’agrada de Conesa és l’actitud a pista. Impecable.

https://twitter.com/PursalsFerran/status/1546869815217905664?s=20&t=pkEHWn3Pkzs_dyAjh06XXg

9. Inés Monteagudo (València Basket)

Aler, 1.81 metres, 2005

Per a mi, la jugadora del València és un projecte a llarg termini d’aler. És una jugadora vertical que ja va donar pistes de la seva capacitat anotadora al partit davant Corea del Nord amb 7 punts en 11 minuts de joc.

11. Judit Valero (Barça CBS)

Aler, 1.79 metres, 2005

De menys a més a nivells altíssims. Quan els atacs i sistemes no funcionen, Valero és la peça clau per desencallar partits. Contra Austràlia i França va aparèxier amb cistelles i tirs claus per “matar el partit”. A peus parats és efectiva des del perímetre i té variacions de recursos en atacar l’1×1. És un projecte molt interessant i que el Barça CBS el cuidarà molt.

12. Habtenesh Calvo (Movistar Estudiants)

Aler, 1.76 metres, 2005

Jugadora polivalent i que sempre farà el que se li demani. En aquest torneig, la seleccionadora l’ha utilitzat d’especialista defensiva.

13. Carla Viegas (CAB Estepona)

Aler, 1.76 metres, 2005

La meva debilitat. És una tiradora brutal. Opinió meva, és un perfil únic en el bàsquet espanyol, no hi ha especialistes en llançament de tres. Des de la creació personal o C&S pot anotar. Després d’aquest extreordinari mundial, en què ha estat en un 45% triples (23/51), ha aconseguit ser considerada la millor tiradora de la història dels mundials U17F.

8. Blau Tor (Segle XXI)

Aler-pivot, 1.83 metres, 2005

L’altra debilitat personal. Una altra jugadora ‘made’ al Segle XXI. Sempre al meu equip. Una jugadora que suma una gran quantitat d’intangibles: feina bruta amb rendiment immediat. És una quatre amb moviments tècnics de qualitat al pal, que combina aquestes virtuts amb un bon llançament exterior. Ha complert les expectatives del que se li demanava: defensar el físic de França o anotar quan tenia tirs alliberats.

18. Marina Mata (Segle XXI)

Aler-pivot, 1.87 metres, 2005

Marina Mata és una rotació interior de qualitat. En aquest Mundial fa una mitjana de 4 punts i 4.2 rebots per trobada dels quals més de la meitat són rebots ofensius.

10. Awa Fam (Valencia Basket)

Pivot, 1.92 metres, 2006

És la referència ofensiva (juntament amb Iyana) i defensiva d’aquesta generació. Ha promitjat un doble-doble per partit. Té unes condicions físiques privilegiades i, va progressant en qualitats tècniques. El tir de mig rang ha estat molt positiu. Però el que més m’ha agradat i penso que la pot fer diferencial de les altres pívots és la seva capacitat de passadora.

16. Queen Ikhiuwu (Innova TSN Leganés)

Pivot, 1.81 metres, 2005

Tenint a Fam i Termis, la jugadora del Leganes ha tingut un paper de pura rotació. Intimidació, defensa i intensitat són els seus punts forts. Molt llesta en la intuïció d’on cauran els rebots.

17. Ariadna Termis (Segle XXI)

Pivot, 1.97 metres, 2005

Ha estat regular, però no determinant. Medirà més de 2 metres i tindrà un futur assegurat en les convocatòries de les seleccions. Bons moviments de peus amb ganxo i capacitat de generacó des de pal alt. Molt intimidadora i nivell de rebot excel·lent.

Del 9 al 17 de juliol s’ha celebrat a Hongria la Copa del Món U17 femenina, campionat fantàstic per veure les jugadores que poden trencar les portes en un futur, i en el nostre cas, les júniors del futur espanyol. Estats Units partia com a gran favorita, mentre que Espanya, França i Canadà eren les que podien batre al conjunt nord-americà.

Equip i staff U17 l FIBA

El full de ruta de la U17 començava amb la fase de grups, en la qual el conjunt liderat per Cristina Cantero es trobaria a Canadà, Egipte i Corea del Nord. Un grup fàcil, amb el bitllet a vuitens practicament assegurat, però el partit contra la selecció canadenca era el destí: un camí més senzill, o complicat.

  • Canadà: el primer partit – nervis i falta d’adaptació – i el més complicat. Guanyar era el primer objectiu, ja que fer-ho, aplanava el camí fins a semifinals. Rivals físiques. El nerviosisme es podia palpar als primers instants però a mesura que els minuts avançaven la tensió baixava. Al tercer quart Awa Fam i Termis van donar un pas endavant en joc interior i Iyana Martín va agafar la batuta. Aquests dos factors van permetre agafar un lleuger avantatge a l’electrònic. La irregularitat – normal en el primer partit – va fer que les canadenques entressin un altre cop amb un parcial de 9-2 per empatar el partit a 57. Però l’estrella Iyana va posar el punt i final amb una acció determinant.
https://twitter.com/PursalsFerran/status/1546869679700021249?s=20

  • Egipte: el partit més plàcid. Va servir per fer rotacions i que les titulars descansessin i les no habituals agafessin rodatge. No hi ha molta història a explicar, ja que al descans el resultat era de 40-16 a favor. Blau Tor va estar fantàstica, sent la més valorada.

  • Corea del Nord: guanyar certificava la primera posició. I així va ser. Les nordcoreanes no tenien res a perdre, i el seu joc alegre i ràpid va fer que a Espanya li costés dominar el partit i trobar-se còmodes. A la segona part, les espanyoles van pujar a nivell físic de manera ascendent, pressionant tota pista i saltant al 2×1. Ofegant a les rivals van realitzar un parcial de 29-10 per sentenciar el partit. Joc molt coral i alegre per agafar confiança. Marina Mata i Carla Viegas, amb 13 punts cadascuna, van ser les destacades.

Estadística U17 I FIBA


Un cop acabada la fase de grups, arribaven les fases eliminatòries. Per començar, vuitens de final contra la duresa física de Mali: partit molt més complicat del que a priori la gent es pensava. La U17F va fer mal partit, saturades en atac i castigades per l’excés de pilotes perdudes (25) i condicionades per la superioritat física de l’equip africà, que va castigar molt el rebot ofensiu (17). Dos noms claus pel desenllaç del partit: Judit Valero i Carla Viegas. La primera va ser clau amb varies accions individuals mentre que la segona va anotar un tir clutch quan Espanya guanyava d’1 a falta de dos minuts.

Iyana Martín amb 20 punts i Ariadna Termis amb 14 van ser les més destacades. Victòria 62-56 i a quarts contra Austràlia.

Estadística U17 l FIBA

Els quarts de final contra Austràlia: els millors minuts del combinat espanyol en tot el torneig van sortir a la llum en els primers compassos. Awa Fam va donar el pas que se li demanava i va ser letal en els dos costats del camp (12p i 17r) i Carla Viegas seguia disparant des del perímetre. Espanya agafava una renda considerable a la mitja part, +14.

A la segona meitat, com es podia esperar, Austràlia va pujar línies defensives. Van aconseguir treure del partit a Espanya i fer-les sentir incòmodes, deixant de fer el seu joc i provocant pèrdues. Però, com hem comentat en l’entradeta, el gen competitiu i l’orgull van fer que es tornessin a activar i concentrar-se per classficiar-se a les semifinals. (51-62). Contra Austràlia, va ser el punt d’inflexió de Judit Valero en el torneig. Creixement a nivells exponencials.

Estadística U17 l FIBA

Les semifinals contra França: una remuntada històrica per a fer història.

França va començar amb un parcial a favor (9-0) que feia pensar que el partit es podia complicar de veritat. Conscients que era un rival molt dificil, era impossible deixar de creure en aquest equip, que tampoc va fallar en la cita més exigent. La superioritat física de les franceses feien que Fam i Termis no tinguessin el protagonisme habitual. Dominique Malonga – jugadora interior de França – castigava durament la cistella espanyola. Les guerreres de Cristina Cantero patien en cada atac per sumar mentre que les rivals semblava que no els calgués fer grans esforços per trobar llançaments còmodes. 26-33 al descans i amb sensacions que França aniria a la seva tercera final.

Després de l’aturada per descans, l’equip francès va dfer un cop sobre la taula i va arribar a marxar amb un avantatge +14. Temps mort i reacció immediata. Iyana Martín es va posar el mono de treball i Judit Valero va sumar en accions consecutives per rebaixar la diferència a 3 punts.

Un increïble últim quart, que no es descriu millor amb cap altre paraula que amb valentia. La seleccionadora espanyola va optar per una zona que va resultar molt efectiva degut al pèssim percentatge de França en el tir exterior. Un triple de Carla Viegas (amb plena confiança) va ser clau per revertir la situació.

La Selecció Espanyola U17 remunta 14 punts a França, guanya la semifinal per 66-59 i aconsegueix el bitllet per aconseguir l’or  del Mundial U17 contra la selecció dels Estats Units.. Awa Fam (24) i Iyana Martín (22), les jugadores més valorades.

Estadística U17 l FIBA

La gran final contra els Estats Units: a només 40′ d’aconseguir una gesta història, Espanya arribava a la final amb la confiança pels núvols i sent conscients que podien plantar cara perfectament a les jugadores estatunidenques.

Com es podia esperar, els Estats Units van sortir pressionant des de l’inici a tota pista, buscant el desgast i l’asfíxia de les jugadores espanyoles, que arribaven al camp ofensiu cansades i amb poques idees. Awa Fam i Iyana Martín eren les úniques que podien fisurar el mur rival, amb accions complicades, però que mantenien viu l’equip. Un cop aquestes jugadores van ser canviades, els Estats Units van pujar una marxa per agafar el primer avantatge del partit (24-13).

Els papers es van intercanviar al segon quart. La selecció espanyola U17, amb la coneguda zona defensiva esgotava els recursos ofensius de les rivals, que no trobaven la manera d’anotar ràpid. Tot i així, era molt dificil retallar distàncies i s’arribava al descans amb -10 a l’electrònic. (36-26).

L’inici de la segona part va començar amb dos triples de les noies de Cantero que va posar la por al cos a les rivals, que van reaccionar de manera immediata mitjançant Jadyn Donovan, Juju Watkins y Madison Booker.

En l’inici del quart final, l’escorta del Segle XXI, Laia Conesa, va fer revifar el seu equip amb dos llençaments seguits per tal de tornar a creure a que sí que es podia.

Amb Espanya ja esgotant les reserves d’energia, Mikaylah Williams anotava amb un triple obert que transmetia el que era la realitat: el final de partit. La selecció espanyola va caure davant els Estats Units per 84-62. Va caure de peu, amb orgull i demostrant que es una generació que en un futur pròxim farà soroll per tot arreu.


A continuació veurem una estadística general de les intregrants de la U17 en els set partits disputats:

Estadística general U17 l FIBA


I ara què?

Les integrants de la U17 seran júniors de segon any, excepte Awa Fam i Iyana Martín que ho seran de primer. Aquest mundial ens ha servit per veure que el nostre bàsquet femení està molt ben cobert per un futur no tan llunyà. Jugadores físiques i tècniques, de diferents perfils, però que tindran pes.

Fent una radiografia general de les 12 jugadores, quines són les que poden tenir un camí més interessant?

Awa Fam: és una pivot molt física que va acompanya de bons fonaments tècnics que la fan ser intel·ligent en les dues parts del camp. Durant aquest any ha anat millorant el seu rang de tir i cada cop s’atreveix més a llançar des de més lluny. En aquest Mundial hem vist la seva nova (i diferencial) capacitat: la generació. Des dels dos pals o corrent en transició després de rebot són diferències respecte de les jugadores que comparteixen la seva posició.

Iyana Martín: és la líder. Capacitat d’organització brutal. En atac té un canvis de ritme brutals i un talent per trencar la seva defensora que marca diferències. Intel·ligent jugant en parelles P&R, sap anticipar-se al que faran les altres. També té bon llançament exterior a peus parats. És cert que a vegades peca de precipitació i en defensa pot patir contra rivals més físiques. Des del meu punt de vista, si continua tenint l’evolucó progressiva que se li està veient, serà una de les bases del futur.

Ariadna Termis: sent una interior que medirà més de 2 metres, té el futur assegurat. Si continua tenint la progressió de capacitat rebotejadora, d’anotació i mantenint regularitat, cap dubte que serà selecció absoluta.

Judit Valero: la seva irrupció a quarts de final i la posterior excel·lent actuació ens ha demostrat que és una jugadora polivalent i et pot arribar a ser molt útil per alternar la posició d’escorta i aler. Combina capacitat de desbordar en l’1×1 amb un bon tir exterior. Cada cop està desenvolupant i millorant diferents moviments per atacar. Personalment, la tenia molt en compte, però des de quarts fins la final, m’ha agradat molt.

Carla Viegas: és un perfil únic.  Sempre a tenir a l’equip. Canonera de naixement. Si mirem l’historial de les seleccions posteriors a la U17 fins l’absoluta, hi ha molts pocs (per no dir cap) perfils com el de Viegas, especialista en triples. Des del meu punt de vista, que se senti còmoda en sistemes de C&S i spot-up la fa ser encara més única, ja que et pot anotar des de la pròpia creació o després de rebre a l’instant.

Laia Conesa: exigència i treball. Té un nivell defensiu molt alt. En atac és molt intel·ligent sabent llegir en com arriba la defensa per atacar el primer bot. Desequilibri en l’atac individual i si la deixes tirar sola de tres, et fallarà poc.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a +BÀSQUET

Tradueix »